|
|
|
 |
No és la fi, però el descobriment de mutacions puntuals en alguns gens de les cèl·lules reprogramades suposa un petit revés a les esperances posades en elles. Tres treballs publicats en la revista 'Nature' constaten que les *iPS presenten més aberracions en el seu genoma que les cèl·lules mare embrionàries o les adultes de les quals procedeixen, i suggereixen, a més, que aquestes poden ser fruit del procés de reprogramació. |
|
Malgrat les males notícies, "encara és prematur enterrar els enormes beneficis que aquestes cèl·lules poden proporcionar en la clínica", assegura Juan Carlos *Izpisúa, investigador del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona i de l'Institut *Salk d'Estudis Biològics de la *Jolla (Califòrnia, EUA). Les possibles aplicacions terapèutiques de les *iPS "comporten l'ús de cèl·lules 'segures'. Les conseqüències funcionals de les alteracions genètiques observades i si aquestes podrien provocar l'aparició de càncer encara es desconeixen", afegeix.
Les iPS són les cèl·lules que són retornades a un estat similar al
de les mare embrionàries mitjançant un procés anomenat
reprogramació. Aquesta regressió els confereix la propietat de la
pluripotencialitat, que els permet transformar-se en qualsevol tipus
cel·lular de l'organisme (neurones, hepatòcits, miocits...). Per
això són l'esperança de la medicina regenerativa. Però des de fa algun temps, diversos equips d'investigadors, entre ells el de *Izpisúa, han observat que l'ADN de les *iPS està alterat. Primer van ser les aberracions cromosòmiques i ara les mutacions genètiques. Els tres estudis presentats en 'Nature' confirmen que les anomalies són moltes i variades, que aquestes apareixen en diferents moments (abans, durant i després de la reprogramació) i que solen localitzar-se en gens relacionats amb el cicle cel·lular i el càncer. Un petit gerro d'aigua freda encara que l'aplicació clínica d'aquestes cèl·lules, malgrat els grans avanços assolits en molt poc temps, estava i està encara lluny. Els experts en aquest camp tenen per davant una nova tasca si volen buidar el camí de les *iPS cap als pacients: la d'esbrinar on es produeixen aquestes mutacions i quines conseqüències poden tenir. "És tan important invertir esforços a intentar disminuir o eliminar les alteracions gèniques, com estudiar les possibles conseqüències derivades de la seva presència", explica *Izpisúa a Elmundo.es. No obstant això, aventura aquest investigador, "la possibilitat de corregir i/o millorar la qualitat de vida d'un pacient a curt termini serà més important fins i tot que els problemes que poguessin provocar aquestes cèl·lules en el pacient a llarg termini". Mentre que es resolen aquestes qüestions -cusi que trigarà un temps-, les seves aplicacions en el laboratori "són innombrables. Des de model cel·lular per estudiar el procés d'adquisició de *pluripotencia fins a model per optimitzar els protocols de diferenciació", assenyala *Izpisúa. "La més fascinant és la possibilitat de reproduir malalties humanes en la placa de cultiu i usar-les com a plataforma per descobrir nous compostos terapèutics", tal com van presentar fa uns dies amb l'envelliment. INFORMACIÓ ORIGINAL EXTRETA DE: http://www.elmundo.es/elmundosalud/2011/03/02/biociencia/1299064381.html TRADUÏT AUTOMÁTICAMENT PER: http://www.softcatala.org/traductor
|
© La LLar
