El neuròleg Miguel Ángel Macías Illes afirmar que la depressió és el trastorn psiquiàtric més freqüent en les persones amb esclerosi múltiple i afecta 50 per cent d’elles.El neurólogo Miguel Ángel Macías Islas afirmó que la depresión es el trastorno psiquiátrico más frecuente en las personas con esclerosis múltiple y afecta a 50 por ciento de ellas.
El cap del departament de Neurologia de l’Hospital d’Especialitats del Centre Mèdic Nacional d’Occident (Camí) l’IMSS a Jalisco va indicar que en el desenvolupament de la depressió en pacients amb EM hi ha factors exògens (externs) i endògens (interns).
“Aquests últims són els més freqüents, pel fet que l’esclerosi és una afecció del cervell que causa el seu deteriorament de manera progressiva “, va exposar.
Respecte als factors externs, va referir que generalment es presenten quan la persona rep el diagnòstic d’una malaltia com aquesta amb un curs crònic i degeneratiu.
Quant als endògens, va afirmar que la meitat de la gent amb EM presenta almenys un episodi depressiu abans de les manifestacions neurològiques d’aquest patiment, “que en general és en molt joves, a partir dels 15 i fins als 45 anys de mitjana”.
Ha assenyalat que el cervell és un òrgan altament especialitzat i és també l’origen de totes les emocions, “per això quan un brot de l’esclerosi arriba a afectar alguna part del cervell, on es processen les emocions, el resultat pot incloure la depressió”.
destacar l’aspecte del suïcidi en pacients amb EM, “tot i que la mancuerna entre atemptar contra la pròpia vida i l’antecedent de depressió és molt freqüent, en el cas de les persones amb esclerosi múltiple aquesta correlació es veu incrementada, en comparació amb pacients amb un altre tipus de malaltia neurodegenerativa”.
Va afegir que és arriscat, dins del primer quinquenni posterior al diagnòstic i més encara quan es tracta de persones a les que se’ls va captar l’afecció abans dels 30 anys.
Ha afirmat que en el servei de Neurologia de l’Hospital d’Especialitats del Camí, l’abordatge s’enfoca no només en l’aspecte del cervell com a òrgan, sinó també contempla tractaments psiquiàtrics i psicològics per al pacient i la seva família.
Subratllat que si bé no és una malaltia en la que apliqui la prevenció, una persona amb esclerosi múltiple, captada en fases inicials, pot tenir un tractament més precoç i en conseqüència retardar l’aparició de les complicacions inherents a la mateixa i aconseguir amb això una supervivència de millor qualitat.
Detallar que la pèrdua momentània de la visió o trastorns del moviment, així com quadres depressius en pacients joves, fins i tot adolescents, sobretot tractant-se de dones, poden ser dades suggestius d’esclerosi múltiple i s’han d’atendre.
Precisat que l’esclerosi múltiple és una malaltia desmielinitzant “és a dir, en què es destrueix la coberta de les xarxes nervioses, la mielina, la principal funció és la conducció d’ordres del cervell cap a tot l’organisme “.
“Per això les dades clíniques incloguin pèrdua de la visió o del moviment, que en ser sobtades i momentànies, es passen per alt, més encara quan qui les presenta és una persona jove “, va destacar.
INFORMACIÓ ORIGINAL EXTRETA DE:
TRADUÏT AUTOMÀTICAMENT PER:
LA BARRA DE GOOGLE
El jefe del departamento de Neurología del Hospital de Especialidades del Centro Médico Nacional de Occidente (CMNO) del IMSS en Jalisco indicó que en el desarrollo de la depresión en pacientes con EM hay factores exógenos (externos) y endógenos (internos).
“Estos últimos son los más frecuentes, debido a que la esclerosis es una afección del cerebro que causa su deterioro de manera progresiva”, expuso.
Respecto a los factores externos, refirió que generalmente se presentan cuando la persona recibe el diagnóstico de una enfermedad como ésta con un curso crónico y degenerativo.
En cuanto a los endógenos, afirmó que la mitad de la gente con EM presenta al menos un episodio depresivo antes de las manifestaciones neurológicas de este padecimiento, “que por lo general es en muy jóvenes, a partir de los 15 y hasta los 45 años en promedio”.
Señaló que el cerebro es un órgano altamente especializado y es también el origen de todas las emociones, “de ahí que cuando un brote de la esclerosis llega a afectar alguna parte del cerebro, en la que se procesan las emociones, el resultado puede incluir la depresión”.
Destacó el aspecto del suicidio en pacientes con EM, “si bien la mancuerna entre atentar contra la propia vida y el antecedente de depresión es muy frecuente, en el caso de las personas con esclerosis múltiple esta correlación se ve incrementada, en comparación con pacientes con otro tipo de enfermedad neurodegenerativa”.
Añadió que es riesgoso, dentro del primer quinquenio posterior al diagnóstico y más aún cuando se trata de personas a las que se les captó la afección antes de los 30 años.
Afirmó que en el servicio de Neurología del Hospital de Especialidades del CMNO, el abordaje se enfoca no sólo en el aspecto del cerebro como órgano, sino también contempla tratamientos psiquiátricos y psicológicos para el paciente y su familia.
Subrayó que si bien no es una enfermedad en la que aplique la prevención, una persona con esclerosis múltiple, captada en fases iniciales, puede tener un tratamiento más temprano y en consecuencia retardar la aparición de las complicaciones inherentes a la misma y conseguir con ello una sobrevida de mejor calidad.
Detalló que la pérdida momentánea de la visión o trastornos del movimiento, así como cuadros depresivos en pacientes jóvenes, incluso adolescentes, sobre todo tratándose de mujeres, pueden ser datos sugestivos de esclerosis múltiple y deben atenderse.
Precisó que la esclerosis múltiple es una enfermedad desmielinizante “es decir, en la que se destruye la cubierta de las redes nerviosas, la mielina, cuya principal función es la conducción de órdenes del cerebro hacia todo el organismo”.
“De ahí que los datos clínicos incluyan pérdida de la visión o del movimiento, que al ser súbitas y momentáneas, se pasan por alto, más aún cuando quien las presenta es una persona joven”, destacó.
INFORMACIÓN ORIGINAL EXTRAÍDA DE: