A més, la investigació demostra que la ingesta de la vitamina molt per sobre de les recomanacions actuals i més enllà del rang fisiològic, no va exposar als pacients a esdeveniments adversos, ja siguin clínics o bioquímics.Además, la investigación demuestra que la ingesta de la vitamina muy por encima de las recomendaciones actuales y más allá del rango fisiológico, no expuso a los pacientes a acontecimientos adversos, ya sean clínicos o bioquímicos.

L’esclerosi múltiple (EM) té una distribució geogràfica ben documentada, amb un augment de prevalença i risc en zones allunyades de l’equador. Segons estudis d’observació, l’exposició limitada a la llum del sol i al UVB representa factors de risc per a la malaltia. També, baixes concentracions en sèrum de la vitamina D semblen tenir resultats negatius, el que podria ser un producte directe de l’exposició de la pell als raigs ultraviolats. Se sap, que els pacients amb esclerosi múltiple tenen les seves concentracions de 25 (OH) D relativament baixes, amb evidència que l’activitat de la condició pot augmentar quan l’exposició al UVB és menor.

 Neuròlegs de la Universitat de Toronto, al Canadà, avaluar la tolerabilitat d’altes dosis de vitamina D per via oral i el seu impacte en els resultats clínics, bioquímics i immunològics en pacients amb EM a través d’un estudi aleatoritzat, obert, prospectiu i controlat de 52 setmanes de durada. Els individus en tractament van rebre dosi de vitamina D fins a 40.000 UI / dia durant 28 setmanes per avaluar ràpidament la tolerabilitat, seguit de 10.000 UI / dia (12 setmanes), i baixar al final a 0 UI / dia. Calci (1.200 mg / dia) va ser donat al llarg de la investigació. Els criteris de valoració primaris van ser el canvi mitjà del calci sèric per cada dosi de vitamina D i comparació dels nivells entre els grups d’intervenció i control. Els objectius secundaris van incloure nivells de 25 (OH) D i altres mesures bioquímiques, biomarcadors immunològics, esdeveniments de recaiguda, i valors per a l’escala EDSS.

 Es van considerar 49 pacients (25 en tractament, 24 del grup control) [edat mitjana de 40,5 anys, EDSS 1,34, i 25 (OH) D 78 nmol / L]. Totes les mesures relacionades amb el calci en ambdós grups van ser normals. Malgrat una màxima mitjana de vitamina D de 413nmol / L, no es van produir esdeveniments adversos significatius. Encara va poder haver hagut variables de confusió en els resultats clínics, els pacients del grup de tractament van presentar menys recaigudes i una reducció persistent de la proliferació de cèl · lules T en comparació amb els controls.

 Finalment, es conclou que l’ús d’alts nivells de vitamina D (10.000 UI / dia) en l’esclerosi múltiple és segur i amb evidència d’efectes immunomoduladors.

INFORMACIÓ ORIGINAL EXTRETA DE:

http://www.saval.cl/link.cgi/CienciayMedicina/ArticulosDestacados/18898

TRADUÏT AUTOMÀTICAMENTE PER:
LA BARRA DE GOOGLE

  La esclerosis múltiple (EM) tiene una distribución geográfica bien documentada, con un aumento de prevalencia y riesgo en zonas alejadas del ecuador. Según estudios de observación, la exposición limitada a la luz del sol y al UVB representa factores de riesgo para la enfermedad. También, bajas concentraciones en suero de la vitamina D parecen tener resultados negativos, lo que podría ser un producto directo de la exposición de la piel a los rayos ultravioletas. Se sabe, que los pacientes con esclerosis múltiple tienen sus concentraciones de 25(OH)D relativamente bajas, con evidencia que la actividad de la condición puede aumentar cuando la exposición al UVB es menor.

Neurólogos de la Universidad de Toronto, en Canadá, evaluaron la tolerabilidad de altas dosis de vitamina D por vía oral y su impacto en los resultados clínicos, bioquímicos e inmunológicos en pacientes con EM a través de un estudio aleatorizado, abierto, prospectivo y controlado de 52 semanas de duración. Los individuos en tratamiento recibieron dosis de vitamina D hasta 40.000 UI/día durante 28 semanas para evaluar rápidamente la tolerabilidad, seguido de 10.000 UI / día (12 semanas), y bajar al final a 0 UI/día. Calcio (1.200 mg/día) fue dado a lo largo de la investigación. Los criterios de valoración primarios fueron el cambio medio del calcio sérico para cada dosis de vitamina D y comparación de los niveles entre los grupos de intervención y control. Los objetivos secundarios incluyeron niveles de 25(OH)D y otras medidas bioquímicas, biomarcadores inmunológicos, eventos de recaída, y valores para la escala EDSS.

Se consideraron cuarenta y nueve pacientes (25 en tratamiento, 24 del grupo control) [edad media de 40,5 años, EDSS 1,34, y 25(OH)D 78 nmol/L]. Todas las medidas relacionadas con el calcio en ambos grupos fueron normales. A pesar de una máxima media de vitamina D de 413nmol/L, no se produjeron eventos adversos significativos. Aunque pudo haber habido variables de confusión en los resultados clínicos, los pacientes del grupo de tratamiento presentaron menos recaídas y una reducción persistente de la proliferación de células T en comparación con los controles.

Finalmente, se concluye que el uso de altos niveles de vitamina D (10.000 UI/día) en la esclerosis múltiple es seguro y con evidencia de efectos inmunomoduladores.

INFORMACIÓN ORIGINAL EXTRAÍDA DE:

http://www.saval.cl/link.cgi/CienciayMedicina/ArticulosDestacados/18898