Chema Ruiz (Múrcia, 1985) confessa ser «molt de Queen», «addicte» a la Nutella (fins al punt de tenir un «problema greu»), i que una vegada li van enviar «20.555 fotos de gent enrotllant amb el seu gos» després de dir que la gent que ficava la llengua als seus cans «era una mica truja».Diu aquest humorista, que no deixa de riure i fer riure: «En el moment en què no puguis riure d’alguna cosa, aquesta cosa t’ha superat i et matarà. Si és una malaltia terminal, et matarà abans ».

1 -Un lloc per prendre una cervesa? -El Passatge de Zabalburu, a Múrcia.

2 -¿Quina música li sona al telèfon mòbil? -‘Dj ‘, De Dover.

3 -Un llibre per a l’estiu. -‘Deja De ser tu ‘, de Joe Dispenza.

4 -Què consell donaria? -Que, Si us plau, no segueixi cap dels meus consells.

5 -¿Facebook o Twitter? -Facebook.

6 -¿Li agradaria ser invisible? -A Estones, si.

7 -Un heroi o heroïna de ficció? -Deadpool.

8 -Un epitafi. -Us Vaig dir que la truita no feia bona olor.

9 -Què li agradaria ser de gran? -Mai Seré gran.

1 0 -Té enemics? -Per Meu costat no; pel seu no ho sé.

1 1 -¿El que més detesta? -criticar Sense saber (esport nacional).

1 2 -¿El pitjor de l’estiu? -Els Domingueros.

Com és Chema Ruiz?

Positiu i intens fins a ser pesat.

«Tinc un disgust molt gran amb les figuretes que posen en les rotondes»

Què aprèn de l’humor?

-Una Filosofia molt valuosa de vida. Bàsicament: «Passi el que passi, segueix ‘pa’lante’, que cal fer riure a aquesta gent, que per això ha pagat». Ja es pot morir el meu pare, que amputarme un peu, que si he de actuar … I m’ha passat. No que m’hagin hagut d’amputar un peu, vaig amb els dos bé, però se m’ha mort gent, he tingut marrons que et cagues amb parelles, o mogudes a casa, el que té tothom, ni més ni menys, i m’he pujat a l’escenari i m’he ficat en el personatge, al meu ‘jo’ actor.

-Què Li fa riure?

-Sóc Dur per riure, encara que sembli que no! Però bé, millor, perquè així se suposa que sóc més crític. Hi ha coses meves que no em fan riure, i he de passar diversos filtres perquè em facin gràcia a mi mateix, amb la qual cosa … Sóc una mica xungo com a filtre per a mi mateix, sóc un “fill de puta ‘![Riu]. Em fa riure l’humor absurd, moltíssim. També l’humor negre i l’identificatiu. També em fan molta gràcia els ‘cuñaos’, la figura del clàssic ‘cuñao’ espanyol. I, a més, tinc la sort de tenir un a casa que encaixa perfectament [riu]. El meu ‘cuñao’ ho sap tot, ho aconsegueix tot més barat i és un fenomen. Però és que ho és de veritat i per això ho aconsegueix!

-¿Trae Problemes l’humor?

-¡Trae Problemes tot tipus d’humor! A mi m’ha sorprès un munt! Després de deu anys als escenaris, fent riure a gent de tot Espanya, gent de totes les edats, i després de més de 200 peces creades per a internet, sempre, diguis el que diguis, es va a molestar algú. És impressionant. Sempre, diguis el que diguis, hi haurà una associació d’alguna cosa relacionada amb el que has dit que es posarà en contra de tu. És igual.

-Per Exemple?

-Per Exemple, jo vaig fer un vídeo, del qual no em penedeixo, dient que la gent que s’enrotlla amb el seu gos i ficant-li la llengua a la boca és una truja, o, si vol, una porca, com prefereixi. Doncs, a part que em van enviar 20.555 fotos de gent enrotllant amb el seu gos, em van arribar crítiques del tipus «pitjors coses t’hauràs menjat tu» -i tenen raó, perquè una nit a les tavernes de Múrcia és durada, «la boca segur té més microbis que la del meu gos », i coses d’aquest tipus. No és que em fiqués amb el càncer, ni res d’això. Un dels últims vídeos que he fet és sobre el bollycao zero [sense sucre]. El bollycao m’encanta, sóc molt de bollycao, així que vaig anar a provar-ho. Algú em va dir que ho provés davant de la càmera … Però el bollycao zero no em va agradar. Vaig dir, subtilment, que sabia una mica a zurullo de cabra. Que el ‘bolly’ estava ressec, perquè li havien tret el aceitillo que li dóna la vida, i que el ‘cao’ era un ‘cao’ trist. Doncs tots els diabètics, també … Ja veus tu, com si no tinguéssim tots familiars diabètics! Em deien que què anaven a dinar! Escolta, si només t’alimentes de bollycao zero, ¡mor-te! Hi ha molts productes per a diabètics que estan boníssims, fins i tot millor que l’original. Aquest no és un d’ells. Però n’hi ha prou que diguis alguna cosa perquè salti un: «Que la meva mare és diabètica!».

-¿Queda Alguna associació que no li hagi tirat de l’orella?

-Sí, Alguna amb la que no m’hagi ficat … I amb la que em posaré segur.

-De Què no pot riure?

-No Hi ha res del que no pugui riure, del que no hagi de riure. En el moment en què no puguis riure d’alguna cosa, aquesta cosa t’ha superat i et matarà. Si és una malaltia terminal, et matarà abans. Si tens un mes de vida, al final duraràs dues setmanes. Miri, si la meva mare té una malaltia greu, potser no sigui capaç, en calent. Espero ser-ho, perquè ho he estat en moments que m’han tocat de prop! Però, en una situació molt complicada, fins i tot amb nens, que sempre és més difícil, agrairia que algú em fes riure amb un acudit sobre això. Això també dóna visibilitat al problema, per molt que es digui. El problema de l’humor negre és que, si faig un acudit sobre les Torres Bessones, sobre els milers de morts que hi va haver-hi, potser es riu.Però si ho faig sobre l’esclerosi múltiple, i resulta que el seu pare està malalt d’això, ja que no li va a fer ni puta gràcia. Però tampoc és just, a les Torres Bessones va morir moltíssima gent. Però, és clar, el seu pare és el seu pare.Al final ens riem del que no ens toca, d’això m’he adonat. I cal aprendre a riure també del que ens toca. És una psicologia gratuïta que et regala la vida.

-Un Valor irrenunciable per a vostè, quin és?

-El Amor, absolutament.

-I L’amor, què li dóna?

-Tot. Estabilitat mental, física i de tots els tipus. Em fa felicitat vertadera, tot el contrari del que t’aporta tot allò que no és amor, que és una felicitat passatgera que dóna lloc a un buit. I si la gent digereix això, ja en parlem un altre dia [riu].

-Hi Ha molt poca diferència fònica entre amor i humor, no?

-Sí, Sí. Molt poca! Exactament. Al final, en l’humor hi ha molt de tristesa … i de tragèdia. Sempre s’ha dit que l’humor és tragèdia més temps. És així.Quan estàs en calent potser no puguis riure d’una cosa però, deu anys després, per molt dolent que hagi estat, al final rius. Jo, en el meu cas, intento sempre fer l’humor amb amor. I l’amor, també amb humor [riu].

-Què Li posa de mal humor?

-Que Leticia Sabater es em endavant a treure la cançó de l’estiu. Això és el que més m’ha fotut.

-Si A Superman li fa mal la kriptonita, què li fa mal a Chema Ruiz?

-A Mi em fa mal la coliflor. Una coliflor, així, ‘bullia’? Una pava? Jo no entro a aquesta casa … Això és com un exorcisme.

-Què Ha estat molt important?

-Gairebé Totes les bones notícies que han sorgit en la meva família, crec. I també la invenció de la Nutella.

-Li Agrada?

-Sóc Addicte, addicte a la vena. Totalment.

-Ah, De problema.

-Sí, Tinc un problema greu. Quan vaig als italians, que tenen els pots de Nutella aquests de cinc quilos, em tir de cap.

-En La seva vida, ¿ha patit ‘bucho’?

-No, No he patit ‘bucho’. Com tots. Veient el que es veu per aquí, el que es veu a la tele, com diria aquell, crec que he tingut sort. Vaig patir amb moments traumàtics que tots hem tingut, com quan es va acabar ‘Farmàcia de Guàrdia’, que era la meva sèrie fetitxe. Va ser un dels moments en què pitjor ho vaig passar. I també, i això m’agradaria remarcar-ho, quan li van donar una punyalada a l’Fary, que en pau descansi, quan era taxista a ‘Quin és el meu pare’. En aquest moment, el Fary era com el meu pare.

L’estil ‘murcianico’

-Vostè, Que va adaptar el ‘Gangnam style’, del cantant PSY, per crear el ‘Murcianico Style’, com definiria l’estil ‘murcianico’?

-Alegria Per viure, despreocupació fins i tot per pronunciar i amor pel sol i la bona vida. I de la bona vida et ve la cervesa, les tapes … Ara Múrcia és el nou Lepe, tothom es fica amb Múrcia. ‘El Mundo Today’ [periòdic satíric en línia] treu tots els dies una notícia sobre Múrcia … Però després, el que ve, s’enamora. Hi ha gent que m’escriu i em diu: «Mira el que diuen de Múrcia!¡Digues-los alguna cosa! ¿No et cabreges? ». Doncs no, si jo sóc el primer que s’ha ficat amb Múrcia. És una collonada. Jo també puc parlar de Zamora, sense saber què hi ha allà. Criticar sense saber, esport nacional que tots practiquem, i jo el primer.

-Parlant De Múrcia, què li sobra a la Regió?

-Li Sobren zones que caldria cuidar més perquè, qui vingui de fora, no digui: «Això és una merda». El Mar Menor, per exemple. Estem tots consternats. Està podrit. Diuen que s’arreglarà, no ho sé … Bé, i jo també tinc un disgust molt gran amb les figuretes que posen en les rotondes. Doneu-li un “pensaíco ‘, i després, si això, les torneu a posar.

-Què Troba molt a faltar quan està fora?

-Si Porto un pot de Nutella i una ampolla de Jägermeister, no em falta res.Bé, a la meva família també.

-Ha Barrejat alguna vegada Nutella i Jägermeister?

-Mai. Però, des d’avui, ho faré. I la següent entrevista la fem ja des de l’hospital.

-A Què no el guanya ningú?

-A Maldestre en els esports. És com un superpoder. Tots els esports es em donen malament. No hi ha res que es em doni bé. Especialment malament, el futbol.

-A Vostè, que té el títol d’enginyer agrònom, què li agrada cultivar?

-Com No li digui la ment … He tingut la poca vergonya de, des que vaig acabar la carrera, no conrear absolutament res. Crec que un cop vaig cuidar un gerani i es va morir. I el gerani és immortal. Crec que sóc capaç de matar un cactus.

-Què Li espanta?

-Una Altra campanya electoral … a costa meva. Sens dubte, oncle. Quina pesaos! I no es va ni un.

-¿Contra Què lluita?

-Pretendo Lluitar contra l’odi, en totes les seves formes. I també contra la gent que diu que li agrada més l’enciam que l’hamburguesa. Em sembla que cal exterminar aquesta gentussa. Perquè és mentida, s’estan enganyant a si mateixos! I, al final, això porta a problemes.

-Què Es té prohibit?

-Els Pensaments negatius. I a Álex Ubago. A Maná. En general, el que tregui vida.

-Quan Va voler aturar el temps?

-Quan Li vaig tirar els teixos a aquesta noia inabastable i va dir «sí». Va ser com un asteroide, que passa una vegada cada milió d’anys. Calia aturar el temps i gaudir-lo. Vaig sentir que, per fi, havia aconseguit una autoestima important.

-Que No comptin amb vostè per …

-Per Ballar salsa.

-Què És molt necessari?

-Les Classes de salsa per a solters lletjos i una política responsable, també a les classes de salsa.

-Què Mite cal enderrocar amb urgència?

-La Mitjana del penis espanyol. ¿Es pot dir penis al diari?

-Sí, Pot dir el que vulgui.

-Doncs Llavors, el mite sobre la mitjana tan baixa del cipote dels espanyols.

-De Què presumeix?

-De Superar les mitjanes, en general.

-A Qui vol assemblar-se?

-A Mi mateix, al meu millor versió.

-Si Per vostè fora …

-Hauria Més humor i menys penes. I un pot de Nutella a cada tauleta de nit. I, per favor, em posarà ‘penis’ a la resposta d’abans que, com em posi cipote, la mare em mata.


 

INFORMACIÓ ORIGINAL EXTRETA DE:
http://www.laverdad.es/verano/entrevistas/201608/28/aprender-reirse-tambien-toca-20160828010504-v.html

TRADUÏT AUTOMÁTICAMENT PER:
GOOGLE CHROME

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Skip to content