MÈXIC, DF (Agències) Un dels tipus més comuns de tumor cerebral entre els adults, el glioblastoma multiforme, és també un dels més asoladores. Malgrat els recents avenços en la cirurgia, la radiació i la quimioteràpia, aquests tumors agressius i invasius s’han tornat resistents al tractament i el temps de vida mitjana del pacient és de només 15 mesos.En un estudi publicat en Neuro-Oncology (Neuro-Oncologia), els científics de Maig Clinic assenyalen una relació important entre l’enzim calicreína 6 de existència natural, també coneguda com KLK6, i els tumors cancerosos. MÉXICO, D.F. (Agencias)Uno de los tipos más comunes de tumor cerebral entre los adultos, el glioblastoma multiforme, es también uno de los más asoladores. A pesar de los recientes avances en la cirugía, la radiación y la quimioterapia, estos tumores agresivos e invasivos se han vuelto resistentes al tratamiento y el tiempo de vida promedio del paciente es de sólo 15 meses. En un estudio publicado en Neuro-Oncology (Neuro-Oncología), los científicos de Mayo Clinic señalan una relación importante entre la enzima calicreína 6 de existencia natural, también conocida como KLK6, y los tumores cancerosos.
“El nostre estudi sobre la calicreína juny va revelar una relació negativa entre els nivells més alts d’aquest enzim i la supervivència del pacient, i que l’enzim funciona promovent la supervivència de les cèl · lules tumorals “, assenyala l’autora principal Dra Isobel Scarisbrick del Departament de Medicina Física i Rehabilitació de Maig Clinic. Els resultats obren un nou camí per al possible tractament dels letals glioblastomes, que consisteix a apuntar contra la funció de la KLK6. Les cèl · lules tumorals es van tornar més susceptibles al tractament quan els científics van bloquejar els receptors d’acoblament que l’enzim KLK6 utilitza en iniciar l’enviament de senyals per a la supervivència cel · lular. Els científics van examinar 60 mostres de astrocitomas grau IV, etapa en què també es coneixen com glioblastomes, i d’altres astrocitomas menys agressius de grau III. Van descobrir que els tumors més greus, els de grau IV, eren els que majors nivells de KLK6 tenien. L’estudi de les mostres tumorals permetre als científics observar una relació entre nivells majors de KLK6 i menor temps de vida del pacient: les persones amb nivells més alts van viure 276 dies i els que tenien nivells més baixos, 408 dies. “Això planteja que el nivell de la KLK6 en els tumors pronostica la supervivència del pacient “, comenta la Dra Scarisbrick. El grup més investigar el mecanisme de l’enzim amb la finalitat de determinar si té alguna funció important en el creixement tumoral. En les cèl · lules de glioblastoma tractades amb KLK6 en una caixa de Petri, els científics van descobrir més resistència tant a la radioteràpia com a la quimioteràpia. “Els resultats obtinguts mostren que la KLK6 funciona com una hormona i activa dins de la cèl · lula una cascada de senyalització que promou la supervivència de les cèl · lules tumorals. Mentre més gran és el nivell de l’enzim, més resistents són els tumors a les teràpies tradicionals “, diu la Dra Scarisbrick. L’estudi és l’últim pas en les investigacions de la Dra Scarisbrick sobre la KLK6 en les cèl · lules del sistema nerviós trucades astròcits. Els glioblastomes sorgeixen a partir del creixement fora de control dels astròcits. El laboratori de la Dra Scarisbrick demostrar que la KLK6 també exerceix una funció en la perseverança de les cèl · lules inflamatòries del sistema immunitari que s’observa en l’esclerosi múltiple i en la supervivència aberrant de les línies cel · lulars de la leucèmia de limfòcits T. “Els resultats en el glioma afirmen que la KLK6 forma part d’un mecanisme fisiològic fonamental, rellevant en diverses malalties i les implicacions són importants per entendre els principis de la regeneració tissular. Apuntar contra la senyalització de la KLK6 pot ser la clau per desenvolupar tractaments contra les patologies que requereixen intervenció per tal de regular la supervivència cel · lular i la regeneració tissular de manera terapèutica. En última instància, podria ser factible emprar el poder de la KLK6 per reparar òrgans danyats “, afegeix. L’estudi va ser finançat pel subsidi Spore per tumors cerebrals dels Instituts Nacionals de Salut (NIH), un subsidi per capacitació en neuro-oncologia del NIH i de maig, i un subsidi de l’Institut Nacional de Malalties Neurològiques i Accidents Vasculars Cerebrals. Altres autors de l’estudi són la Dra Kristen Drucker, Alex Paulsen, la Dra Caterina Giannini, Paul Decker, el Dr Joon Uhm, el Dr Brian O’Neill i el Dr Robert Jenkins per part de Maig Clinic, a més de Sachiko Blaber i el Dr Michael Blaber de la Universitat Estatal de Florida.
INFORMACIÓ ORIGINAL EXTRETA DE:
http://www.lacronica.com/EdicionEnLinea/
Notas/CienciayTecnologia/23012013/662832.aspx
“Nuestro estudio sobre la calicreína 6 reveló una relación negativa entre los niveles más altos de esta enzima y la supervivencia del paciente, y que la enzima funciona promoviendo la supervivencia de las células tumorales”, señala la autora principal Dra. Isobel Scarisbrick del Departamento de Medicina Física y Rehabilitación de Mayo Clinic.
Los resultados abren una nueva senda para el posible tratamiento de los letales glioblastomas, que consiste en apuntar contra la función de la KLK6. Las células tumorales se volvieron más susceptibles al tratamiento cuando los científicos bloquearon los receptores de acoplamiento que la enzima KLK6 utiliza al iniciar el envío de señales para la supervivencia celular.
Los científicos examinaron 60 muestras de astrocitomas grado IV, etapa en la que también se conocen como glioblastomas, y de otros astrocitomas menos agresivos de grado III. Descubrieron que los tumores más graves, los de grado IV, eran los que mayores niveles de KLK6 tenían. El estudio de las muestras tumorales permitió a los científicos observar una relación entre niveles mayores de KLK6 y menor tiempo de vida del paciente: las personas con niveles más altos vivieron 276 días y quienes tenían niveles más bajos, 408 días.
“Esto plantea que el nivel de la KLK6 en los tumores pronostica la supervivencia del paciente”, comenta la Dra. Scarisbrick.
El grupo además investigó el mecanismo de la enzima con el fin de determinar si desempeña alguna función importante en el crecimiento tumoral. En las células de glioblastoma tratadas con KLK6 en una caja de Petri, los científicos descubrieron más resistencia tanto a la radioterapia como a la quimioterapia.
“Los resultados obtenidos muestran que la KLK6 funciona igual que una hormona y activa dentro de la célula una cascada de señalización que promueve la supervivencia de las células tumorales. Mientras mayor es el nivel de la enzima, más resistentes son los tumores a las terapias tradicionales”, dice la Dra. Scarisbrick.
El estudio es el último paso en las investigaciones de la Dra. Scarisbrick sobre la KLK6 en las células del sistema nervioso llamadas astrocitos. Los glioblastomas surgen a partir del crecimiento fuera de control de los astrocitos. El laboratorio de la Dra. Scarisbrick demostró que la KLK6 también desempeña una función en la perseverancia de las células inflamatorias del sistema inmunitario que se observa en la esclerosis múltiple y en la supervivencia aberrante de las líneas celulares de la leucemia de linfocitos T.
“Los resultados en el glioma afirman que la KLK6 forma parte de un mecanismo fisiológico fundamental, relevante en varias enfermedades y cuyas implicaciones son importantes para entender los principios de la regeneración tisular. Apuntar contra la señalización de la KLK6 puede ser la clave para desarrollar tratamientos contra las patologías que requieren intervención a fin de regular la supervivencia celular y la regeneración tisular de forma terapéutica. En última instancia, podría ser factible emplear el poder de la KLK6 para reparar órganos dañados”, añade.
El estudio fue financiado por el subsidio SPORE para tumores cerebrales de los Institutos Nacionales de Salud (NIH), un subsidio para capacitación en neuro-oncología del NIH y de Mayo, y un subsidio del Instituto Nacional de Enfermedades Neurológicas y Accidentes Cerebrovasculares. Otros autores del estudio son la Dra. Kristen Drucker, Alex Paulsen, la Dra. Caterina Giannini, Paul Decker, el Dr. Joon Uhm, el Dr. Brian O’Neill y el Dr. Robert Jenkins por parte de Mayo Clinic; además de Sachiko Blaber y el Dr. Michael Blaber de la Universidad Estatal de Florida.
INFORMACIÓN ORIGINAL EXTRAÍDA DE:
http://www.lacronica.com/EdicionEnLinea/
Notas/CienciayTecnologia/23012013/662832.aspx