La major part dels països del planeta prohibeixen el consum, la venda i el cultiu de cànnabis .Malgrat això, només a Europa, s’estima que 19,3 milions de persones d’entre 15 i 64 anys (el 5,7% del total) el van consumir el 2014, segons l’informe anual de l’Observatori Europeu de la Droga i les Toxicomanies publicat el juny de l’any passat. A Espanya, aquest percentatge ascendeix fins al 30% i el cànnabis se situa com la substància il·legal més consumida, segons el Observatori Espanyol de les Drogues i les Toxicomanies .La mayor parte de los países del planeta prohíben el consumo, la venta y el cultivo de cannabis. Pese a ello, solo en Europa, se estima que 19,3 millones de personas de entre 15 y 64 años (el 5,7% del total) lo consumieron en 2014, según el informe anual del Observatorio Europeo de la Droga y las Toxicomanías publicado en junio del año pasado. En España, este porcentaje asciende hasta el 30% y el cannabis se sitúa como la sustancia ilegal más consumida, según el Observatorio Español de las Drogas y las Toxicomanías.

Aquestes dades han portat a posar sobre la taula en els últims anys el debat sobre la legalització del cànnabis. En Estats Units , per exemple, més de la meitat dels Estats ja permeten el seu ús amb finalitats terapèutiques, mentre que Uruguai ha estat el primer país del món a legalitzar el seu consum recreatiu i és el propi Estat l’encarregat de la seva producció.

A la resta de nacions del planeta el cànnabis es troba, però, en una situació d’alegalitat . Encara que el seu consum és il·legal, no està penat sempre que es faci en privat o es disposi de quantitats petites d’aquesta droga. El cultiu tampoc està permès, encara que si és per a fins personals, es pot tenir un nombre determinat de plantes de marihuana a la llar, sempre que no estiguin a la vista pública.

Així ocorre també en Espanya . Com denuncia la Federació d’Associacions cannàbiques (FAC) i la plataforma Regulació Responsable hi ha una “falta de claredat” en les normes. “No es pot conrear, però el consum no està penat, el que porta als usuaris una situació d’il·legalitat per proveir-“, explica David Rabé, secretari i responsable de comunicació de FAC. El mateix succeeix amb la situació en què es troben els clubs de cànnabis. Recentment, el Tribunal Suprem ha emès una fallada condemnant a aquestes associacions per una activitat il·lícita. No obstant això, segons declara Ramón Morcillo, portaveu de Regulació Responsable, el mateix òrgan ha reconegut que cada club ha de ser estudiat de manera individual i que, en qualsevol cas, la seva tasca no és “legislar” i hi ha hagut una manca d’actuació per part dels legisladors per adaptar les normes a la realitat existent.

Davant d’aquestes contradiccions normatives, aquestes associacions demanen que s’estableixi quantes plantes poden conrear els usuaris i quina quantitat de cànnabis poden portar amb si, com ja passa en altres països. Per als consumidors i clubs cannàbics això ja suposaria un gran avanç, però el gran objectiu és aconseguir la legalització d’aquesta droga.

Encara Morcillo aclareix que la principal raó per fer-ho ha de ser la salut dels ciutadans, cal tenir en compte els efectes que tindria sobre l’economia d’Espanya aquesta indústria amb 1.200 clubs al país, 1.200 botigues de cultiu i empreses que facturen més de 100 milions d’euros a l’any. De fet, la legalització del cànnabis deixaria més de 1.000 milions d’euros entre impostos i facturació de les companyies relacionades amb el sector. A això caldria sumar l’estalvi que suposaria per a l’Estat en matèria d’operacions policials i processos judicials i els ingressos que li reportaria si s’acceptés com a alternativa terapèutica, més econòmica també que altres tractaments.

Colorado és un exemple del benefici econòmic que pot suposar per a un Estat. La sortida del cànnabis del mercat negre el 2014 va fer que aquest any els ingressos per impostos a aquesta droga s’elevessin els 44 milions de dòlars (38 milions d’euros), als quals es van sumar 30 milions (26 milions d’euros) derivats del consum de marihuana amb fins medicinals, el que va portar a l’estat a declarar un dia sense impostos al setembre de 2015.

La legalització del cànnabis terapèutic també és una assignatura pendent a Espanya. Tot i que està demostrat que certes malalties responen bé a aquests tractaments, hi ha una manca de regulació que porta els malalts a haver de recórrer al mercat negre, explica Morcillo. L’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris només contempla un producte derivat del cànnabis, el Sativex , aprovat el 2010 per al tractament de l’espasticitat en pacients amb esclerosi múltiple. Tot i que el producte també és eficaç per tractar les nàusees i el dolor de pacients amb càncer o amb dolor neuropàtic, aquests usos no estan finançats per la Seguretat Social, així que l’usuari ha d’abonar fins a 500 euros a les farmàcies. El resultat és que els pacients recorren al consum de la pròpia planta adquirida en el mercat negre. “A Espanya, l’accés al cànnabis ha estat tan senzill que no hi ha hagut necessitat de reivindicar-se per a la seva legalització”, subratlla Morcillo. Situació contrària es dóna als Estats Units, on la meitat dels estats ja contemplen medicaments derivats d’aquesta planta o fins i tot es recepten dosis determinades de marihuana.

Des FAC demanen una regulació, tant per a l’ús recreatiu com el terapèutic de la marihuana, similar a la d’Uruguai, amb una producció que part de l’Estat i tres llicències (per al cultiu per particulars, per a la venda en farmàcies i per la pertinença a un club), fugint així del model dels coffee shops d’Holanda.D’aquesta manera s’evitaria també un tipus de turisme que resultaria negatiu per al país.

Estos datos han llevado a poner sobre la mesa en los últimos años el debate sobre la legalización del cannabis. En Estados Unidos, por ejemplo, más de la mitad de los Estados ya permiten su uso con fines terapéuticos, mientras que Uruguay ha sido el primer país del mundo en legalizar su consumo recreativo y es el propio Estado el encargado de su producción.

En el resto de naciones del planeta el cannabis se encuentra, sin embargo, en una situación de alegalidad. Aunque su consumo es ilegal, no está penado siempre que se haga en privado o se disponga de cantidades pequeñas de esta droga. El cultivo tampoco está permitido, aunque si es para fines personales, se puede tener un número determinado de plantas de marihuana en el hogar, siempre y cuando no estén a la vista pública.

Así ocurre también en España. Como denuncia la Federación de Asociaciones Cannábicas (FAC) y la plataforma Regulación Responsable hay una “falta de claridad” en las normas. “No se puede cultivar, pero el consumo no está penado, lo que lleva a los usuarios una situación de ilegalidad para abastecerse”, explica David Rabé, secretario y responsable de comunicación de FAC. Lo mismo sucede con la situación en la que se encuentran los clubs de cannabis. Recientemente, el Tribunal Supremo ha emitido un fallo condenando a estas asociaciones por una actividad ilícita. Sin embargo, según declara Ramón Morcillo, portavoz de Regulación Responsable, el propio órgano ha reconocido que cada club debe ser estudiado de forma individual y que, en cualquier caso, su labor no es “legislar” y ha habido una falta de actuación por parte de los legisladores para adaptar las normas a la realidad existente.

Ante estas contradicciones normativas, estas asociaciones piden que se establezca cuántas plantas pueden cultivar los usuarios y qué cantidad de cannabis pueden llevar consigo, como ya sucede en otros países. Para los consumidores y clubs cannábicos esto ya supondría un gran avance, pero el gran objetivo es lograr la legalización de esta droga.

Aunque Morcillo aclara que la principal razón para hacerlo tiene que ser la salud de los ciudadanos, hay que tener en cuenta los efectos que tendría sobre la economía de España esta industria con 1.200 clubs en el país, 1.200 tiendas de cultivo y empresas que facturan más de 100 millones de euros al año. De hecho, la legalización del cannabis dejaría más de 1.000 millones de euros entre impuestos y facturación de las compañías relacionadas con el sector. A ello habría que sumar el ahorro que supondría para el Estado en materia de operaciones policiales y procesos judiciales y los ingresos que le reportaría si se aceptara como alternativa terapéutica, más económica también que otros tratamientos.

Colorado es un ejemplo del beneficio económico que puede suponer para un Estado. La salida del cannabis del mercado negro en 2014 hizo que ese año los ingresos por impuestos a esta droga se elevaran a los 44 millones de dólares (38 millones de euros), a los que se sumaron 30 millones (26 millones de euros) derivados del consumo de marihuana con fines medicinales, lo que llevó al estado a declarar un día sin impuestos en septiembre de 2015.

La legalización del cannabis terapéutico también es una asignatura pendiente en España. A pesar de que está demostrado que ciertas enfermedades responden bien a estos tratamientos, hay una falta de regulación que lleva a los enfermos a tener que recurrir al mercado negro, explica Morcillo. La Agencia Española de Medicamentos y Productos Sanitarios solo contempla un producto derivado del cannabis, elSativex, aprobado en 2010 para el tratamiento de la espasticidad en pacientes con esclerosis múltiple. Aunque el producto también es eficaz para tratar las náuseas y el dolor de pacientes con cáncer o con dolor neuropático, estos usos no están financiados por la Seguridad Social, así que el usuario tiene que abonar hasta 500 euros en las farmacias. El resultado es que los pacientes recurren al consumo de la propia planta adquirida en el mercado negro. “En España, el acceso al cannabis ha sido tan sencillo que no ha habido necesidad de reivindicarse para su legalización”, subraya Morcillo. Situación contraria se da en EE UU, donde la mitad de los estados ya contemplan medicamentos derivados de esta planta o incluso se recetan dosis determinadas de marihuana.

Desde FAC piden una regulación, tanto para el uso recreativo como el terapéutico de la marihuana, similar a la de Uruguay, con una producción que parte del Estado y tres licencias (para el cultivo por particulares, para la venta en farmacias y para la pertenencia a un club), huyendo así del modelo de loscoffee shops de Holanda. De esta forma se evitaría también un tipo de turismo que resultaría negativo para el país.

 

INFORMACIÓ ORIGINAL EXTRETA DE:
http://cincodias.com/cincodias/2016/04/27/economia/1461776383_211769.html

TRADUÏT AUTOMÁTICAMENT PER:
GOOGLE CHROME

 

 

INFORMACIÓN ORIGINAL EXTRAIDA DE:
http://cincodias.com/cincodias/2016/04/27/economia/1461776383_211769.html

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Skip to content