• Un tractament experimental aconsegueix revertir el sistema immunològic i curar pacients amb malaltia de Crohn
  • Un tratamiento experimental logra revertir el sistema inmunológico y curar a pacientes con enfermedad de Crohn

  Als 12 anys i per motius desconeguts, el sistema immunològic de Javier Casado va començar a atacar les parets cel·lulars de les seves intestins com si es tractessin de bacteris o virus estranys. Els metges li van diagnosticar la malaltia autoimmune de Crohn , i va començar un calvari d’inflamacions, diarrees, cansament constant i cirurgies, que duraria 15 anys fins que un tractament experimental a l’Hospital Clínic de Barcelona va aconseguir la gesta mèdica de resetejar el seu sistema immunològic.
  “Els símptomes de la malaltia de Crohn poden ser lleus o severs”, explica la doctora Elena Ricart, que va dirigir la intervenció de Javier i d’altres 30 pacients que van participar en l’estudi, “però quan comencen en edat pediàtrica, la malaltia sol ser molt agressiva “. Va ser el cas de Javier.

  Als 15 anys Javier ja havia rebut una colostomia -perforación de l’abdomen per connectar l’intestí gros a una borsa externa per on evacuar les heces-, i la seva pubertat es veia alterada per la cortisona amb què s’intentava reduir l’activitat del seu sistema immune . “No tenia una adolescència normal. T’acostumes a anar 15 vegades al dia al bany, però et sents esgotat, et aïlles. Vaig passar quatre anys on semblava que avançava relativament bé, però llavors, als 24 anys, va arribar el pitjor “, recorda amb veu tènue Javier.

  Els metges que en aquests moments feien el seu seguiment li van comunicar que la malaltia s’estava desenvolupant molt ràpid, estava en una situació crítica, i que li haurien de “extirpar el còlon, portar bossa de per vida, i resar perquè la malaltia no es s’estengués a altres òrgans “, apunta Javier. “Em vaig negar en rotund.Estava desesperat. No volia portar una vida així. I llavors em van dir que a l’Hospital Clínic estaven fent un tractament experimental, molt arriscat, però que estava funcionant bé amb altres pacients. Vaig sentir que no tenia alternativa. “

  Lluitar contra el teu propi exèrcit de defensa

  Les malalties d’origen autoimmune com l’artritis reumatoide, esclerosi múltiple, psoriasi o Crohn s’originen per un desafortunat error del sistema immunològic.Sense causa del tot ben coneguda, els limfòcits que vigilen davant l’arribada d’invasors externs confonen com estranya alguna molècula d’una cèl·lula pròpia de l’organisme, i activen una resposta immunològica contra ella. Com passa amb les vacunes, es creen uns limfòcits de memòria especialment dissenyats per atacar aquestes cèl·lules, quedant latents pel flux sanguini i produint periòdicament brots que lesionen el teixit afectat.

  No tenia una adolescència normal.T’acostumes a anar 15 vegades al dia al bany, però et sents esgotat, t’aïlles

  El tractament que estava desenvolupant l’equip de la doctora Elena Ricart era conceptualment senzill: primer obtenir cèl·lules mare hematopoètiques de la medul·la del pacient, després destruir completament l’actual sistema immunològic mitjançant quimioteràpia com es fa en casos de leucèmia i, a continuació, trasplantar les cèl·lules mare per regenerar un nou sistema immune sense la memòria del vell, esperant que no atac a l’organisme.

  Quan li van plantejar la possibilitat a Xavier, no ho va dubtar un instant. “En aquell moment estava molt desesperat. Era conscient dels riscos, però ho vaig assumir “. Als 10 dies del trasplantament la sang de Javier ja tenia un nivell normal de limfòcits, plaquetes i altres cèl·lules immunològiques, però sense memòria. Va haver de vacunar-se de nou, i de fet durant aquest estat de gran susceptibilitat va patir una greu infecció que, quan la cita, genera una tensa mirada entre Javier i la doctora Ricart. No en va, la doctora incideix que “és un tractament perillós que només està justificat en casos molt delicats”, i explica afligida que una de les 30 pacients tractades va patir una infecció molt severa estant inmunosuprimida i va morir malgrat tots els esforços per salvar la vida.

  Asseguda a l’esquerra de Javier en una sala de reunions, la investigadora de l’IDIBAPS Azucena Sales apunta que “el gran repte científic és esbrinar per què alguns pacients responen bé i altres no tant, saber per endavant qui es van a beneficiar, i aconseguir una teràpia igual d’eficient però més dirigida i menys agressiva “. Sales investiga els mecanismes moleculars involucrats en el procés de reconfiguració immunològica, i sota el paradigma de la medicina de precisió, utilitza eines de big data per analitzar els milions de dades genètiques, clíniques i de microbiota dels pacients que participen en l’assaig clínic. “El que fem ara en casos com el de Javier és llançar una bomba atòmica que destrueix tot el sistema immune. El nostre objectiu final és llançar míssils dirigits que eliminin només el que ens interessa “, explica.

  La mateixa metodologia s’està aplicant amb altres malalties autoimmunes, com l’esclerosi múltiple

  Segons els resultats que preveuen publicar durant aquest any, un any després del tractament el Crohn havia remès sense ajuda de fàrmacs en el 90% de pacients. A poc a poc alguns tornaven a tenir símptomes, però molt més lleus que abans de la intervenció. I en el 25% d’ells -inclòs Xavier- als 4 anys i mig la malaltia havia desaparegut del tot. Ara Javier fa vida normal i amb un somriure i agraïments a metges i investigadors compte que està “molt feliç. Tinc energia i il·lusió de nou, i ganes de fer coses que abans eren impossibles. És un altre món”.

  Assajos en esclerosi múltiple

  L’estratègia d’immunosupressió completa per quimioteràpia seguida de trasplantament de cèl·lules mare hematopoètiques està començant a aplicar-se en altres patologies com l’esclerosi múltiple, mostrant també alta eficàcia però grans riscos.

  El passat 9 de juny la revista The Lancet va publicar un estudi amb 24 pacients d’esclerosi múltiple mostrant que als tres anys de la intervenció i sense consum de fàrmacs, el 70% de participants van quedar lliures de brots i amb signes clars de recuperació en escàners cerebrals. El seu nou sistema immune havia deixat d’atacar les seves neurones.

  El tractament és molt agressiu i s’està investigant per fer-lo menys perillós

  Al febrer de 2015 la revista JAMA Neurology va publicar un altre assaig clínic amb resultats similars: als 3 anys i sense fàrmacs el 78% dels pacients no havien patit cap símptoma de la malaltia. El director de l’estudi, Richard Nash, defensa els bons resultats i respecte a les possibilitats terapèutiques apunta que fa tres anys els neuròlegs eren escèptics, “però ara, en veure els resultats, estan molt més convençuts”.

  De nou, el factor més problemàtic és la seguretat, ja que un dels pacients en l’assaig de The Lancet va morir per efectes adversos de la quimioteràpia.

  Pablo Villoslada, expert en noves teràpies enfront de l’esclerosi múltiple de l’Hospital Clínic de Barcelona, ​​opina que “aquests estudis confirmen que el tractament és molt eficient, que en molts casos l’esclerosi múltiple queda parada, i fins i tot que en alguns s’observen clares millores neurològiques. Són resultats molt sòlids. Però no hem d’oblidar que és un tractament arriscat “.Villoslada explica que al Clínic també han aplicat amb èxit la quimioteràpia immunosupressora en uns 10 pacients d’esclerosi múltiple, però recalca que només seria recomanable en casos molt concrets on altres alternatives terapèutiques no funcionen, i que el més delicat és decidir el moment de la intervenció: “Si s’espera al fet que la malaltia estigui avançada és molt tard perquè el dany neuronal ja ha passat. Però realitzar un procediment tan perillós quan un pacient és jove i està relativament ben controlat, és una decisió molt difícil “. La medicina no és una ciència exacta.

  De tornada a la sala de l’IDIBAPS Javier Casado mostra el seu millor humor i estat de salut: “He engreixat molt. Abans amb el Crohn estava molt prim, però quan em vaig curar i vaig començar a poder menjar de tot, no em vaig poder controlar “. Ricart somriu: “Els passa a més pacients. A un li estem demanant que comenci dieta però no ens fa cas “. Azucena Sales incideix en l’equilibri entre esperances i riscos: “Cer amb els teus propis ulls casos de recuperació completa com el de Javier és il·lusionant. Les dades confirmen que podem resetejar el sistema immunològic de pacients amb malalties autoimmunes, la qual cosa és molt esperançador. Però advertir-los que hi ha risc de mort és molt dur, i només val la pena en casos molt concrets en què sapiguem que la teràpia funcionarà.Hem de seguir investigant “.

A los 12 años y por motivos desconocidos, el sistema inmunológico de Javier Casado empezó a atacar las paredes celulares de sus intestinos como si se trataran de bacterias o virus extraños. Los médicos le diagnosticaron la enfermedad autoinmune de Crohn, y empezó un calvario de inflamaciones, diarreas, cansancio constante y cirugías, que duraría 15 años hasta que un tratamiento experimental en el Hospital Clínic de Barcelona logró la hazaña médica de resetear su sistema inmunológico.
“Los síntomas de la enfermedad de Crohn pueden ser leves o severos”, explica la doctora Elena Ricart, quien dirigió la intervención de Javier y de otros 30 pacientes que participaron en el estudio, “pero cuando empiezan en edad pediátrica, la enfermedad suele ser muy agresiva”. Fue el caso de Javier.

A los 15 años Javier ya había recibido una colostomía -perforación del abdomen para conectar el intestino grueso a una bolsa externa por donde evacuar las heces-, y su pubertad se veía alterada por la cortisona con que se intentaba reducir la actividad de su sistema inmune. “No tenía una adolescencia normal. Te acostumbras a ir 15 veces al día al baño, pero te sientes agotado, te aíslas. Pasé cuatro años donde parecía que avanzaba relativamente bien, pero entonces, a los 24 años, llegó lo peor”, recuerda con voz tenue Javier.

Los médicos que en esos momentos hacían su seguimiento le comunicaron que la enfermedad se estaba desarrollando muy rápido, estaba en una situación crítica, y que le tendrían que “extirpar el colon, llevar bolsa de por vida, y rezar para que la enfermedad no se extendiera a otros órganos”, apunta Javier. “Me negué en rotundo. Estaba desesperado. No quería llevar una vida así. Y entonces me dijeron que en el Hospital Clínic estaban haciendo un tratamiento experimental, muy arriesgado, pero que estaba funcionando bien con otros pacientes. Sentí que no tenía alternativa.”

Luchar contra tu propio ejército de defensa

Las enfermedades de origen autoinmune como la artritis reumatoide, esclerosis múltiple, psoriasis o Crohn se originan por un desafortunado error del sistema inmunológico. Sin causa del todo bien conocida, los linfocitos que vigilan ante la llegada de invasores externos confunden como extraña alguna molécula de una célula propia del organismo, y activan una respuesta inmunológica contra ella. Como ocurre con las vacunas, se crean unos linfocitos de memoria especialmente diseñados para atacar esas células, quedando latentes por el flujo sanguíneo y produciendo periódicamente brotes que lesionan el tejido afectado.

El tratamiento que estaba desarrollando el equipo de la doctora Elena Ricart era conceptualmente sencillo: primero obtener células madre hematopoyéticas de la médula del paciente, después destruir por completo su sistema inmunológico mediante quimioterapia como se hace en casos de leucemia y, a continuación, trasplantar las células madre para regenerar un nuevo sistema inmune sin la memoria del viejo, esperando que no ataque al organismo.

Cuando le plantearon la posibilidad a Javier, no lo dudó un instante. “En ese momento estaba muy desesperado. Era consciente de los riesgos, pero lo asumí”. A los 10 días del trasplante la sangre de Javier ya tenía un nivel normal de linfocitos, plaquetas y otras células inmunológicas, pero sin memoria. Tuvo que vacunarse de nuevo, y de hecho durante este estado de gran susceptibilidad sufrió una grave infección que, cuando la cita, genera una tensa mirada entre Javier y la doctora Ricart. No en vano, la doctora incide en que “es un tratamiento peligroso que sólo está justificado en casos muy delicados”, y explica afligida que una de las 30 pacientes tratadas sufrió una infección muy severa estando inmunosuprimida y falleció a pesar de todos los esfuerzos por salvar su vida.

Sentada a la izquierda de Javier en una sala de reuniones, la investigadora del Idibaps Azucena Salas apunta que “el gran reto científico es averiguar por qué algunos pacientes responden bien y otros no tanto, saber de antemano quienes se van a beneficiar, y lograr una terapia igual de eficiente pero más dirigida y menos agresiva”. Salas investiga los mecanismos moleculares involucrados en el proceso de reconfiguración inmunológica, y bajo el paradigma de la medicina de precisión, utiliza herramientas de big data para analizar los millones de datos genéticos, clínicos y de microbiota de los pacientes que participan en el ensayo clínico. “Lo que hacemos ahora en casos como el de Javier es lanzar una bomba atómica que destruye todo el sistema inmune. Nuestro objetivo final es lanzar misiles dirigidos que eliminen sólo lo que nos interesa”, explica.

Según los resultados que prevén publicar durante este año, un año después del tratamiento el Crohn había remitido sin ayuda de fármacos en el 90% de pacientes. Poco a poco algunos volvían a tener síntomas, pero mucho más leves que antes de la intervención. Y en el 25% de ellos –incluido Javier- a los 4 años y medio la enfermedad había desaparecido por completo. Ahora Javier hace vida normal y con una sonrisa y agradecimientos a médicos e investigadores cuenta que está “muy feliz. Tengo energía e ilusión de nuevo, y ganas de hacer cosas que antes eran imposibles. Es otro mundo”.

Ensayos en esclerosis múltiple

La estrategia de inmunosupresión completa por quimioterapia seguida de trasplante de células madre hematopoyéticas está empezando a aplicarse en otras patologías como la esclerosis múltiple, mostrando también alta eficacia pero grandes riesgos.

El pasado 9 de junio la revista The Lancet publicó un estudio con 24 pacientes de esclerosis múltiple mostrando que a los tres años de la intervención y sin consumo de fármacos, el 70% de participantes quedaron libres de brotes y con signos claros de recuperación en escáneres cerebrales. Su nuevo sistema inmune había dejado de atacar a sus neuronas.

En febrero de 2015 la revista JAMA Neurology publicó otro ensayo clínico con resultados similares: a los 3 años y sin fármacos el 78% de los pacientes no habían sufrido ningún síntoma de la enfermedad. El director del estudio, Richard Nash, defiende los buenos resultados y respecto a las posibilidades terapéuticas apunta que hace tres años los neurólogos eran escépticos, “pero ahora, al ver los resultados, están mucho más convencidos”.

De nuevo, el factor más problemático es la seguridad, pues uno de los pacientes en el ensayo de The Lancet falleció por efectos adversos de la quimioterapia.

Pablo Villoslada, experto en nuevas terapias frente a la esclerosis múltiple del Hospital Clínic de Barcelona, opina que “estos estudios confirman que el tratamiento es muy eficiente, que en muchos casos la esclerosis múltiple queda parada, e incluso que en algunos se observan claras mejoras neurológicas. Son resultados muy sólidos. Pero no debemos olvidar que es un tratamiento arriesgado”. Villoslada explica que en el Clínic también han aplicado con éxito la quimioterapia inmunosupresora en unos 10 pacientes de esclerosis múltiple, pero recalca que sólo sería recomendable en casos muy concretos donde otras alternativas terapéuticas no funcionan, y que lo más delicado es decidir el momento de la intervención: “Si se espera a que la enfermedad esté avanzada es muy tarde porque el daño neuronal ya ha ocurrido. Pero realizar un procedimiento tan peligroso cuando un paciente es joven y está relativamente bien controlado, es una decisión muy difícil”. La medicina no es una ciencia exacta.

De vuelta a la sala del Idibaps Javier Casado muestra su mejor humor y estado de salud: “He engordado un montón. Antes con el Crohn estaba muy delgado, pero cuando me curé y empecé a poder comer de todo, no me pude controlar”. Ricart sonríe: “Les ocurre a más pacientes. A una le estamos pidiendo que empiece dieta pero no nos hace caso”. Azucena Salas incide en el equilibrio entre esperanzas y riesgos: “Cer con tus propios ojos casos de recuperación completa como el de Javier es ilusionante. Los datos confirman que podemos resetear el sistema inmunológico de pacientes con enfermedades autoinmunes, lo cual es muy esperanzador. Pero advertirles de que hay riesgo de muerte es muy duro, y sólo merece la pena en casos muy concretos en que sepamos que la terapia va a funcionar. Debemos seguir investigando”.

 

INFORMACIÓ ORIGINAL EXTRETA DE:
http://elpais.com/elpais/2016/07/05/ciencia/1467713563_975269.html

TRADUÏT AUTOMÁTICAMENT PER:
GOOGLE CHROME

 

INFORMACIÓN ORIGINAL EXTRAIDA DE:
http://elpais.com/elpais/2016/07/05/ciencia/1467713563_975269.html