Margot Castañón i Julia Moro organitzen una “espicha” solidària per ajudar a una amiga de la infància amb esclerosi múltiple.
Cuérigo (Aller), A. VELASCO Quan una malaltia que afecta directament a la dependència es creua en la vida d’una persona, canvien els esquemes de com afrontar el dia a dia. I això li va passar a la allerana Maite Moro fa una dècada. Li detectaven esclerosi múltiple i, a poc a poc, va anar perdent capacitats fins veure en una cadira de rodes. Un vehicle que s’ha convertit en la seva manera de vida, però que fins divendres era també un llast, ja que al fallar la mobilitat de les extremitats superiors li feia més difícil moure per si mateixa. No obstant això, la solidaritat del poble allerano de Cuérigo que la va veure néixer i créixer ha permès que avui Maite Moro sigui una dona diferent. Gràcies a una col·lecta, aquesta dona ja gaudeix d’una cadira de rodes elèctrica.
Van ser Julia Moro i Margot Castañón, dues amigues de la infància de la Maite, les que van idear aquesta acció. Quan es van assabentar de la malaltia de la seva amiga sempre van tractar d’ajudar-la.Estava a Àvila, però a l’anar avançant l’esclerosi, la ciutat castellano-lleonesa no era el lloc adequat. La dona va fer un primer intent de tornar a Astúries, però el seu marit s’havia quedat treballant a Àvila i va tornar amb ell. Fa dos anys, amb l’esclerosi ja en una fase complicada, el matrimoni es va instal·lar a Bobes al costat del seu fill. La seva situació, amb una petita paga que els arriba tot just per viure, impedia millorar les condicions de vida de Maite Moro. No obstant això, les seves amigues de la infància sempre van estar aquí. Amb el pas del temps la malaltia s’anava complicant i la mobilitat de Maite Moro reduint. La cadira de rodes convencional ja era un altre handicap, ja que en perdre força i mobilitat en els braços, li era molt difícil valer-se per si mateixa.
I les seves amigues van entendre que era el moment d’ajudar. “Mirem el que costava la cadira i el preu, 3.200 euros, se’ns anava una mica de les mans”, han indicat. No obstant això, l’atzar va voler que Margot Castañón veiés un vehicle elèctric de segona mà més assequible, tot i que encara elevat per pagar-elles soles. Per això, després de moltes voltes, van decidir organitzar una espicha al bar d’una d’elles. I tot això sense que Maite Moro sabés res.
Van comprar la cadira de segona mà i unes bateries, la van arreglar i la “tunearon”, expliquen les amigues. Van convocar a la gent del poble i es van moure perquè la espicha, que es va celebrar el divendres, fos un èxit. Van assistir gairebé 60 persones, però moltes més van fer arribar els seus donatius a aquestes solidàries amigues. “El boca a boca, i també les xarxes socials van facilitar la tasca i van permetre que fins i tot gent que viu fora d’Astúries enviés diners”, expliquen les amigues de Maite Moro.
A meitat de la gala es va fer el silenci. Van llegir un text d’agraïment i li van lliurar a Maite un carnet de conductora de cadira de rodes. ¿Per què? Es preguntava la dona. “Perquè pugui conduir aquesta … preciosa cadira de rodes!”, Li responien les seves amigues lliurant la seva nova muntura.
Al final, la solidaritat del poble de Cuérigo va ser desbordant. La cadira havia costat finalment 600 euros i es van recaptar més de 2.500. “Com ha sobrat, anem a comprar-li a la Maite un llit elèctrica i un matalàs de làtex perquè sigui més fàcil la seva vida”, assenyalava Castañón.
Mentrestant, Maite Moro ja ha estrenat la seva nova cadira. I com no, ho ha fet per les caleyas de Cuérigo, aquelles que la van veure córrer en la infància i que avui, de nou, la veuen somriure.
INFORMACIÓ ORIGINAL EXTRETA DE:
http://www.lne.es/cuencas/2016/04/25/cuerigo-le-brinda-silla-maite/1916555.html