La investigació més coneguda sobre la interferència de la suggestió en el nostre estat de salut és l’anomenat Estudi del Cor Framingham, un rastreig de la salut cardiovascular a llarg termini dels ciutadans d’aquesta localitat de Massachusetts. Va començar en 1948 i monitoritza des de llavors l’estat físic de 5.209 adults. Ja va per la tercera generació de participants. Amb les dades obtingudes per aquest macroestudi s’han pogut certificar algunes qüestions sobre salut que avui són universalment acceptades. Per exemple, que fumar eleva el risc de patir malalties coronàries, que la hipertensió és un factor de risc per patir infarts o que l’HDL (anomenat colesterol bo) redueix les probabilitats de patir del cor.

Entre les dotzenes de conclusions que s’han establert de les dades del Framingham, un crida l’atenció: les dones que creien que eren propenses a patir una malaltia coronària patien en realitat fins a quatre vegades més desordres que les dones que no creien estar en aquest grup . Encara que els seus factors de risc cardiovascular fossin idèntics.Pensar que anaven a emmalaltir, les posava malalt de veritat?

Encara la ciència no ha recorregut completament l’apassionant camí de la suggestió humana. Però la casuística és aclaparadora. El 50% dels malalts d’esclerosi múltiple tractats amb interferó responen positivament. També ho fa el 40% dels tractats amb una medicina falsa a manera de placebo. Es té constància que si a un adolescent se li adverteix que la xocolata que acaba de menjar li produirà acne, augmenten les probabilitats que realment li aparegui un gra a la cara.

En un experiment amb asmàtics es va inocular un inhalador del qual s’assegurava que contenia un agent irritant. Gairebé la meitat experimentar problemes respiratoris. Llavors es va aplicar un altre inhalador amb medicament antiasmático. Es van recuperar a l’instant.En realitat, tots dos inhaladors només contenien aigua.

Si s’administra una pastilla d’aigua i sucre a un grup de persones i se’ls fa creure que és un fàrmac, fins a un 20% dels individus dirà que sent algun efecte secundari.

La indústria farmacèutica és coneixedora d’aquest fenomen. Un estudi de la universitat d’Amsterdam va demostrar que els malalts que han de prendre un medicament creuen que les pastilles blanques són menys eficaces que les vermelles o les negres. Les grogues es consideren estimulants; les blaves i verdes, relaxants. La mida i el preu també intervenen en la nostra percepció de l’èxit d’un tractament. Una píndola negra o vermella, una mica més gran del normal i amb un preu elevat pot augmentar un 25% la seva eficàcia. Sí, més vegades de les que creiem no som més que malalts imaginaris.