- La troballa l’ha portat a terme un equip de científics del Centre de Regulació Genòmica ( CRG ) de Barcelona
- El hallazgo lo ha llevado a cabo un equipo de científicos del Centro de Regulación Genómica (CRG ) de Barcelona
Un equip de científics del Centre de Regulació Genòmica ( CRG ) de Barcelona ha descobert 1 interruptor molecular que pot ser clau per entendre què tenen en comú les cèl·lules mare en totes les espècies, des cucs fins a humans.
El descobriment, que avui publica la revista eLife , és fruit d’una col·laboració internacional entre científics del CRG, liderat pel doctor Manuel Irimia, i altres investigadors, entre els quals figuren Jordi Solana, Nikokaus Rajewsky i altres membres del Centre Max Delbruck de Medicina molecular (MDC) d’Alemanya i la Universitat de Toronto.
Els investigadors s’ha centrat en estudiar els patrons dels gens en les cèl·lules mare de les planàries, uns cucs que tenen una sorprenent capacitat d’autoregeneració, ja que qualsevol part del seu cos, si es fragmenta, es pot convertir en un nou exemplar invertebrat en qüestió de dies.
En declaracions a Efe, Irimia ha destacat que la troballa d’aquest interruptor molecular, a què es refereix com “el yin i el yang”, permet entendre millor les cèl·lules mare i, sobretot, obre la porta per trobar sistemes que millorin la seva capacitat de pluripotència (la capacitat d’una cèl·lula per diferenciar-se en altres tipus cel·lulars) en totes les espècies.
L’equip d’investigadors ha descobert que les planàries barregen i encaixen certes parts dels seus gens mitjançant un sistema conegut com “tall i unió alternatiu”. “La comprensió sobre com aquest interruptor es transforma i activa patrons específics de ‘tall i unió’ podria donar com a resultat algun dia mètodes millorats per generar i diferenciar cèl·lules mare, que es podrien utilitzar en medicina regenerativa”, ha indicat Irimia, d’origen gallec .
En concret, els científics han constatat que hi ha dues famílies de molècules -la CELF i la MBNL- que treballen com una mena d’interruptor del “yin i el yang”, fent possible, segons Irimia, que les cèl·lules s’alternin entre diferents tipus de patrons de “tall i unió”.
Segons els investigadors del Centre de Regulació Genòmica de Barcelona, les molècules d’CELF guien els patrons dels gens de “tall i unió” vinculats a l’autoregeneració i pluripotència de cèl·lules mare, mentre que els factors de MBNL afavoreixen la diferenciació de les cèl·lules .
La clau del descobriment és que, igual que passa en els cucs de l’espècie planària, amb una capacitat de regeneració excepcional, ja que mantenen durant tota la seva vida adulta en el seu cos cèl·lules mare (fins a un 20% del total de les seves cèl·lules) que li permeten una regeneració sense parangó, les proteïnes MBNL i els patrons de “tall i unió” també són importants en les cèl·lules mare embrionàries d’humans i ratolins.
Això contrasta amb les molècules que regulen la transcripció, les més estudiades, però que tot i això no desenvolupen les mateixes funcions en les cèl·lules mare d’humans i ratolins o en organismes invertebrats, com les planàries, que es van separar dels ancestres dels mamífers fa uns 600 milions d’anys, el que suggereix que en l’àmbit de l’evolució són relativament noves, segons Irimia.
“Descobrir que aquest tipus de mecanisme de” tall i unió “existeix a través d’un ampli espectre evolutiu suggereix que és molt antic i també que pot ser igual d’important que els factors de transcripció per proporcionar a les cèl·lules mare animals seves propietats úniques” , ha remarcat Irimia.
Los investigadores se ha centrado en estudiar los patrones de los genes en las células madre de las planarias, unos gusanos que tienen una asombrosa capacidad de autorregeneración, ya que cualquier parte de su cuerpo, si se fragmenta, se puede convertir en un nuevo ejemplar invertebrado en cuestión de días. En declaraciones a Efe, Irimia ha destacado que el hallazgo de este interruptor molecular, al que se refiere como “el yin y el yang”, permite entender mejor las células madre y, sobre todo, abre la puerta para encontrar sistemas que mejoren su capacidad de pluripotencia (la capacidad de una célula para diferenciarse en otros tipos celulares) en todas las especies. El equipo de investigadores ha descubierto que las planarias mezclan y encajan ciertas partes de sus genes mediante un sistema conocido como “corte y unión alternativo”. “La comprensión sobre cómo este interruptor se transforma y activa patrones específicos de ‘corte y unión’ podría dar como resultado algún día métodos mejorados para generar y diferenciar células madre, que se podrían utilizar en medicina regenerativa”, ha indicado Irimia, de origen gallego. En concreto, los científicos han constatado que existen dos familias de moléculas -la CELF y la MBNL- que trabajan como una especie de interruptor del “yin y el yang”, haciendo posible, según Irimia, que las células se alternen entre diferentes tipo de patrones de “corte y unión”. Según los investigadores del Centro de Regulación Genómica de Barcelona, las moléculas de CELF guían a los patrones de los genes de “corte y unión” vinculados a la autorregeneración y pluripotencia de células madre, mientras que los factores de MBNL favorecen la diferenciación de las células. La clave del descubrimiento es que, al igual que ocurre en los gusanos de la especie planaria, con una capacidad de regeneración excepcional, ya que mantienen durante toda su vida adulta en su cuerpo células madre (hasta un 20 % del total de sus células) que le permiten una regeneración sin parangón, las proteínas MBNL y los patrones de “corte y unión” también son importantes en las células madre embrionarias de humanos y ratones. Esto contrasta con las moléculas que regulan la transcripción, las más estudiadas, pero que no obstante no desarrollan las mismas funciones en las células madre de humanos y ratones o en organismos invertebrados, como las planarias, que se separaron de los ancestros de los mamíferos hace unos 600 millones de años, lo que sugiere que en el ámbito de la evolución son relativamente nuevas, según Irimia. “Descubrir que este tipo de mecanismo de “corte y unión” existe a través de un amplio espectro evolutivo sugiere que es muy antiguo y también que puede ser igual de importante que los factores de transcripción para proporcionar a las células madre animales sus propiedades únicas”, ha remarcado Irimia.Un equipo de científicos del Centro de Regulación GenómicaUn equipo de científicos del Centro de Regulación Genómica (CRG) de Barcelona ha descubierto un interruptor molecular que puede ser clave para entender qué tienen en común las células madre en todas las especies, desde lombrices hasta humanos.
El descubrimiento, que hoy publica la revista eLife, es fruto de una colaboración internacional entre científicos del CRG, liderado por el doctor Manuel Irimia, y otros investigadores, entre los que figuran Jordi Solana, Nikokaus Rajewsky y otros miembros del Centro Max Delbruck de Medicina Molecular (MDC) de Alemania y la Universidad de Toronto.
INFORMACIÓ ORIGINAL EXTRETA DE:
http://www.lavanguardia.com/vida/20160809/403796241618/interruptor-molecular-celulas-madre.html
TRADUÏT AUTOMÁTICAMENT PER:
GOOGLE CHROME
INFORMACIÓN ORIGINAL EXTRAIDA DEhttp://www.lavanguardia.com/vida/20160809/403796241618/interruptor-molecular-celulas-madre.html