La carrera va permetre apreciar una infinitat d’exemples de superació personal La carrera permitió apreciar un sinfín de ejemplos de superación personal
Imaginin les dificultats que implica el triatló, un dels esports més durs i sacrificats del món, per a una persona amb un membre amputat o en cadira de rodes. Semblen insalvables, però deu paratriatletas van tornar a corroborar en el Mundial de Vitòria que les discapacitats físiques no sempre són impediment per a un esperit lluitador. El seu afany de superació els engrandeix com a màquines perfectes de resistència i voluntat.

Solament així s’explica que Diego Velázquez, qui sofreix esclerosi múltiple des de fa 14 anys, conclogués un circuit de 4 quilòmetres de natació, 120 amb bicicleta i 30 a peu en 6h.54.26, a menys d’hora i mitja del campió en la categoria d’elit, Chris McCormack. La seva és una proesa que no es mesura en diners ni en repercussió mediàtica, sinó únicament en orgull i satisfacció personals. L’esport ha ralentit una malaltia degenerativa que en el seu primer diagnòstic pronosticava la paràlisi corporal a mitjà termini. L’arandino, qui ha participat en vuit Ironman, va anar l’únic paratriatleta que va disputar el Mundial en la categoria Tri 3.

Christian Troger també es va penjar la seva medalla en solitari. L’austríac, qui va creuar la meta amb un dorsal de Tri 2 després de 9h.33.26, va voler retornar el suport del públic i va llançar cap al graderío un ram de flors que acompanyava a l’or de la seva victòria. En el grup Tri 4, dos espanyols van recollir els seus guardons de mans d’Alfredo Iturricha, regidor de Serveis a la Ciutadania i Esports en Ajuntament de Vitòria. L’or va ser a parar al coll de Juan Antonio Rodríguez (7h.20.13), campió d’Espanya Paratriatlon de mitja distància fa un any. Per la seva banda, José Luis Merino (8h.15:28) es va portar la plata.
El donostiarra Mikel Garmendía va encapçalar la classificació en Tri 5. Amb 20 anys, va perdre la cama esquerra del genoll per a baix en un accident de cotxe. Per sortir del sot va utilitzar l’esport, que sempre li ha agradat. «Sempre vaig sentir admiració pels triatletas i en 2009 em vaig decidir a intentar-ho. A Espanya era pioner en la meva categoria. Vaig obrir el camí a uns altres a ‘pur ou’». En Tri 6, l’únic paratriatleta que va competir va ser Moisés Osuna (8h.53:25).

Als 71 anys
Juan Antonio Fernández es va proclamar vencedor de l’open després de finalitzar el Mundial deu minuts després que la suïssa Caroline Steffen, qui va quedar primera en la categoria d’elit. Espanya també es va portar altres tres ors en els 22 grups d’edat. Els caps de llista van ser Marc Hurtado en el rang d’edat comprès entre 20 i 24 anys i Ruth Brito (30-34) qui va fer un temps de 6h.57.49.

La parella d’Eneko Plans va coincidir amb el subcampió del món a ressaltar el gran ambient que van viure els participants al llarg de la prova. «He corregut en molts països, però gens comparable al que m’ha succeït avui -pel diumenge- aquí». Pedro Oviedo va escombrar en la seva categoria sènior (55-59),

després de concloure el Mundial a 6h.31. El nord-americà Neal Genda, de 71 anys, va anar l’últim corredor que va travessar la línia d’arribada. Onze hores d’esforç li va portar culminar la seva gesta.

INFORMACIÓ ORIGINAL EXTRETA DE:

http://www.elcorreo.com/vizcaya/v/20120731/deportes/alava/diego-velazquez-esclerosis-multiple-20120731.html

 

 

TRADUÏT AUTOMÁTICAMENT PER:
http://www.apertium.org/index.php?id=translatetext

Imaginen las dificultades que implica el triatlón, uno de los deportes más duros y sacrificados del mundo, para una persona con un miembro amputado o en silla de ruedas. Parecen insalvables, pero diez paratriatletas volvieron a corroborar en el Mundial de Vitoria que las discapacidades físicas no siempre son impedimento para un espíritu luchador. Su afán de superación les engrandece como máquinas perfectas de resistencia y voluntad.

 Solo así se explica que Diego Velázquez, quien sufre esclerosis múltiple desde hace 14 años, concluyera un circuito de 4 kilómetros de natación, 120 en bicicleta y 30 a pie en 6h.54.26, a menos de hora y media del campeón en la categoría de élite, Chris McCormack. La suya es una proeza que no se mide en dinero ni en repercusión mediática, sino únicamente en orgullo y satisfacción personales. El deporte ha ralentizado una enfermedad degenerativa que en su primer diagnóstico pronosticaba la parálisis corporal a medio plazo. El arandino, quien ha participado en ocho Ironman, fue el único paratriatleta que disputó el Mundial en la categoría Tri 3.

 Christian Troger también se colgó su medalla en solitario. El austríaco, quien cruzó la meta con un dorsal de Tri 2 tras 9h.33.26, quiso devolver el apoyo del público y lanzó hacia el graderío un ramo de flores que acompañaba al oro de su victoria. En el grupo Tri 4, dos españoles recogieron sus galardones de manos de Alfredo Iturricha, concejal de Servicios a la Ciudadanía y Deportes en Ayuntamiento de Vitoria. El oro fue a parar al cuello de Juan Antonio Rodríguez (7h.20.13), campeón de España Paratriatlon de media distancia hace un año. Por su parte, José Luis Merino (8h.15:28) se llevó la plata.

El donostiarra Mikel Garmendía encabezó la clasificación en Tri 5. Con 20 años, perdió la pierna izquierda de la rodilla para abajo en un accidente de coche. Para salir del bache utilizó el deporte, que siempre le ha gustado. «Siempre sentí admiración por los triatletas y en 2009 me decidí a intentarlo. En España era pionero en mi categoría. Abrí el camino a otros a ‘puro huevo’». En Tri 6, el único paratriatleta que compitió fue Moisés Osuna (8h.53:25).

 A los 71 años

Juan Antonio Fernández se proclamó vencedor del open tras finalizar el Mundial diez minutos después que la suiza Caroline Steffen, quien quedó primera en la categoría de élite. España también se llevó otros tres oros en los 22 grupos de edad. Los cabezas de lista fueron Marc Hurtado en el rango de edad comprendido entre 20 y 24 años y Ruth Brito (30-34) quien hizo un tiempo de 6h.57.49.

 La pareja de Eneko Llanos coincidió con el subcampeón del mundo en resaltar el gran ambiente que vivieron los participantes a lo largo de la prueba. «He corrido en muchos países, pero nada comparable a lo que me ha sucedido hoy -por el domingo- aquí». Pedro Oviedo barrió en su categoría senior (55-59), tras concluir el Mundial a 6h.31. El estadounidense Neal Genda, de 71 años, fue el último corredor que atravesó la línea de llegada. Once horas de esfuerzo le llevó culminar su hazaña.

INFORMACIÓN ORIGINAL EXTRAÍDA DE:

http://www.elcorreo.com/vizcaya/v/20120731/deportes/alava/diego-velazquez-esclerosis-multiple-20120731.html

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Skip to content