En el curs de la malaltia, els pacients amb Esclerosi Múltiple poden presentar tant disfuncions vesicals com a intestinals. Entre altres conseqüències negatives, aquestes alteracions provoquen trastorns de continència fecal i urinària que dificulten la capacitat del pacient per desenvolupar amb normalitat la seva vida social.  En el curso de la enfermedad, los pacientes con Esclerosis Múltiple pueden presentar tanto disfunciones vesicales como intestinales. Entre otras consecuencias negativas, estas alteraciones provocan trastornos de continencia fecal y urinaria que dificultan la capacidad del paciente para desarrollar con normalidad su vida social.

Els problemes de disfuncions vesicals apareixen en més del 75 per cent dels pacients amb Esclerosi Múltiple, i entre ells, la incontinència urinària és un dels problemes més freqüents. La sortida involuntària d’orina afecta aproximadament al 50 per cent de les dones en algun moment de la seva vida, i en una proporció de dues a un respecte als homes, motiu pel qual aquesta disfunció té un gran impacte en les dones amb Esclerosi Múltiple.

Així mateix, la prevalença de les disfuncions intestinals en pacients d’EM és major que en la població general, ja que més del 70 per cent d’ells presenta desordres de la defecación, tant restrenyiment com a incontinència fecal, o una combinació d’ambdós símptomes. En els pacients amb Esclerosi Múltiple, les alteracions en la funció de l’esfínter anal, de distensió o d’inhibició, contribueixen a la incontinència o impedeixen la defecació.

L’entrenament de la musculatura de sòl pèlvic és el tractament fisioterápico més recomanat a les dones amb incontinència urinària i altres disfuncions del tracte urinari inferior. El biofeedback, l’estimulació elèctrica i els exercicis d’enfortiment del sòl pèlvic redueixen els símptomes de les alteracions de continència.

Respecte als mecanismes de control i evacuació de femta, els músculs del sòl pèlvic regulen el procés de defecación i mantenen la continència normal. Tant el biofeedback manométrico com l’electromiográfico constitueixen un tractament d’elecció en els casos en què el pacient ha d’aprendre a relaxar l’esfínter anal extern per la defecación. Davant la incontinència fecal, la teràpia d’elecció consisteix en l’ocupació de biofeedback en combinació amb exercicis de l’esfínter anal i entrenament de la musculatura del sòl pèlvic.

INFORMACIÓ ORIGINAL EXTRETA DE:

http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=635570

 

 

TRADUÏT AUTOMÁTICAMENT PER:
http://www.apertium.org/index.php?id=translatetext

Los problemas de disfunciones vesicales aparecen en más del 75 por ciento de los pacientes con Esclerosis Múltiple, y entre ellos, la incontinencia urinaria es uno de los problemas más frecuentes. La salida involuntaria de orina afecta aproximadamente al 50 por ciento de las mujeres en algún momento de su vida, y en una proporción de dos a uno respecto a los hombres, motivo por el que esta disfunción tiene un gran impacto en las mujeres con Esclerosis Múltiple.

Así mismo, la prevalencia de las disfunciones intestinales en pacientes de EM es mayor que en la población general, ya que más del 70 por ciento de ellos presenta desórdenes de la defecación, tanto estreñimiento como incontinencia fecal, o una combinación de ambos síntomas. En los pacientes con Esclerosis Múltiple, las alteraciones en la función del esfínter anal, de distensión o de inhibición, contribuyen a la incontinencia o impiden la defecación.

El entrenamiento de la musculatura de suelo pélvico es el tratamiento fisioterápico más recomendado a las mujeres con incontinencia urinaria y otras disfunciones del tracto urinario inferior. El biofeedback, la estimulación eléctrica y los ejercicios de fortalecimiento del suelo pélvico reducen los síntomas de las alteraciones de continencia.

Respecto a los mecanismos de control y evacuación de heces, los músculos del suelo pélvico regulan el proceso de defecación y mantienen la continencia normal. Tanto el biofeedback manométrico como el electromiográfico constituyen un tratamiento de elección en los casos en que el paciente debe aprender a relajar el esfínter anal externo para la defecación. Ante la incontinencia fecal, la terapia de elección consiste en el empleo de biofeedback en combinación con ejercicios del esfínter anal y entrenamiento de la musculatura del suelo pélvico.

INFORMACIÓN ORIGINAL EXTRAÍDA DE:

http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=635570

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Skip to content