Els rigors de la calor de l’estiu fan mossa en l’organisme i poden ser una de les causes de les variacions en els símptomes de malalts neurològics, més encara si es tracta d’ancians i de nens. A pesar que en molts casos es desconeix el mecanisme concret de la vinculació entre calor i malaltia, cefalees, epilèpsies, esclerosi múltiple, Parkinson, demències i patologies neuromusculars, entre unes altres, poden agreujar-se si no es prenen les mesures i precaucions adequades en aquesta època estival.  Los rigores del calor del verano hacen mella en el organismo y pueden ser una de las causas de las variaciones en los síntomas de enfermos neurológicos, más aún si se trata de ancianos y de niños. A pesar de que en muchos casos se desconoce el mecanismo concreto de la vinculación entre calor y enfermedad, cefaleas, epilepsias, esclerosis múltiple, Parkinson, demencias y patologías neuromusculares, entre otras, pueden agravarse si no se toman las medidas y precauciones adecuadas en esta época estival.

En els mesos d’estiu moltes persones es queixen de cansament gairebé perpetu, dificultat per fer tasques d’una forma activa, impossibilitat per dormir per les altes temperatures… Mals menors, derivats dels rigors de la calor, per a persones sanes que, no obstant això, poden ser més preocupants en altres amb algun tipus d’afecció neurològica, més encara si es tràfic de nens i de majors. És, per tant, la calor de l’estiu enemic del nostre cervell? No és que alteri realment el funcionament cerebral, sinó que interfereix en determinats patrons de la vida diària en persones sanes.

La trucada d’atenció, segons la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), se centra en la possible, i en alguns casos provada, alteració de símptomes de patologies neurològiques. “La calor impedeix que l’hipotàlem controli adequadament la temperatura corporal provocant que certs cicles biològics, com el somni, estiguin pitjor regulats. Aquest fet ha de tenir-se en compte en pacients que prenen medicaments que solen alterar aquesta regulació, molts dels quals són neurològics”, ha indicat a DM David Ezpeleta, membre de la SEN i neuròleg de l’Hospital Universitari Quirón de Madrid.
• La reducció d’hores de somni es relaciona amb la freqüència de crisis epilèptiques en els dies següents, per la qual cosa cal combatre l’insomni per calor.

 Somni i crisi

Experimentar problemes d’insomni per calor és molt freqüent i gairebé universal i pot alterar negativament a malalties neurològiques que depenen molt de la qualitat del somni: cefalees i epilèpsia, fonamentalment. En la cefalea sol augmentar la possibilitat de crisi quan es dorm més, però també quan es dorm menys.

En el cas de la migranya, “habitualment els episodis milloren espontàniament durant l’estiu, per la qual cosa és bon moment per realitzar vacances de medicació preventiva en persones amb diversos mesos de millorança”. No obstant això, matisa que hi ha factors associats a aquesta època estival

que poden empitjorar o desencadenar l’aparició de crisi, com per exemple l’exposició directa a la llum solar. “Pot deure’s a l’activació de terminals perifèriques, per frunzir el ceño o per calor directa sobre termorreceptores de cuir cabellut; i tampoc cal oblidar les transgressions dietètiques i de la vida diària”.

Més preocupant, segons Ezpeleta, és l’epilèpsia, malaltia en la qual existeix una relació directa entre la reducció d’hores de somni i la freqüència de crisi en els dies següents.

• Els pacients amb demències, Parkinson avançat i altres neurodegeneraciones són més vulnerables a l’efecte de la calor i de la deshidratació

“És important saber que l’insomni associat a la calor estiuenca que tantes conseqüències neurològiques pot tenir no és susceptible de tractar-se amb somnífers”. Es recomana buscar una millorança ambiental que ajudi a regular de forma natural el cicle de vigília-somio. Per als epilèptics, el neuròleg recomana a més mantenir un adequat equilibri hidroelectrolític que no influeixi en les concentracions dels antiepilépticos. Malgrat l’asueto vacacional, haurien de respectar-se al màxim les normes higièniques i terapèutiques que se segueixen en altres èpoques de l’any.

Velocitat de transmissió

 

El cansament i la fatiga que comporten les altes temperatures, units als canvis en el ritme de vida que imposen els mesos estivals i les vacances d’estiu, poden repercutir en moltes neuropatías per diferents mecanismes. Així, per exemple, una de les relacions més clares i millor comprovades en neurologia és la vinculació entre la calor externa, l’augment de la temperatura corporal i l’esclerosi múltiple (EM). Aquesta triada “produeix una alteració en la velocitat de la transmissió neuromuscular. Els afectats poden tenir algun tipus de dèficit, fins i tot subclínico, de brots previs. A causa de la calor, aquests brots subclínicos es reactiven apareixent símptomes que el pacient interpreta com a nous, però que en realitat es deuen simplement a la calor. Aquesta diferenciació és important per tranquil·litzar al pacient, encara que se sotmeti a estudi, i indicar-li que no es tracta d’un brot sinó d’un efecte característic intervingut per la calor”.

En altres malalties neuromusculars que produeixen debilitat, com la miastenia i altres miopaties, també la calor, el cansament i la fatiga poden produir un augment dels símptomes a causa del factor extern i no a un empitjorament real del procés primari.

Prevenir en Parkinson

 

L’estiu pot afectar així mateix a pacients amb demències i altres neurodegeneraciones, com el Parkinson, sobretot si està molt avançat, de forma multifactorial i per molts flancs, segons Ezpeleta. “L’exposició directa a la llum del sol és molt desaconsellable en un pacient amb un procés greu d’aquest tipus que, a més, està polimedicado. També és més probable que els dements es deshidratin perquè tenen alteracions en els reflexos de la set i no demanen aigua”.

En Parkinson avançat, a més de les dificultats motores i de mobilitat, conviu un trastorn vegetatiu, amb alteracions de la sudoració, per la qual cosa existeix un major risc de deshidratació. “Com en la resta de la població, el consell seria beure litre i mitjà d’aigua diària, independentment de la set”. Es recomana a més evitar postures mantingudes durant molt temps, com la sedestación, perquè poden afavorir episodis sincopales, facilitats també per la deshidratació.

PLANIFICAR

 

Aquest estiu, tal com ha anunciat l’Agència Estatal de Meteorologia, serà una mica més càlid del normal. La Societat Espanyola de Neurologia recorda la importància que tota la població, però especialment pacients amb algun tipus d’afecció neurològica, així com els nens i persones majors, segueixin una sèrie de mesures. Aquestes són molt similars a les difoses pel Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat en el seu Pla Nacional d’Actuacions Preventives dels efectes de l’excés de temperatures sobre la salut, iniciat en 2004

 

Ambient fresc

Cal procurar evitar els llocs calorosos i amb poca ventilació

 

Vestir per a l’ocasió

Utilitzar teixits frescos i transpirables

 

Hidratar-se

És recomanable beure un litre i mitjà d’aigua al dia per combatre la deshidratació

 

 

Descansar

S’han de programar descansos d’entre 10-15 minuts amb l’objectiu que la calor no agreugi els símptomes de les seves malalties o es produeixin problemes d’insomni, somnolència o excessiu cansament.

INFORMACIÓ ORIGINAL EXTRETA DE:

http://www.dmedicina.com/enfermedades/neurologicas/actualidad/cerebro-fragil-diana-calor-verano

 

 

TRADUÏT AUTOMÁTICAMENT PER:
http://www.apertium.org/index.php?id=translatetext

En los meses de verano muchas personas se quejan de cansancio casi perpetuo, dificultad para hacer tareas de una forma activa, imposibilidad para dormir por las altas temperaturas… Males menores, derivados de los rigores del calor, para personas sanas que, no obstante, pueden ser más preocupantes en otras con algún tipo de afección neurológica, más aún si se trata de niños y de mayores. ¿Es, por tanto, el calor del verano enemigo de nuestro cerebro? No es que altere realmente el funcionamiento cerebral, sino que interfiere en determinados patrones de la vida diaria en personas sanas.

La llamada de atención, según la Sociedad Española de Neurología (SEN), se centra en la posible, y en algunos casos probada, alteración de síntomas de patologías neurológicas. “El calor impide que el hipotálamo controle adecuadamente la temperatura corporal provocando que ciertos ciclos biológicos, como el sueño, estén peor regulados. Este hecho debe tenerse en cuenta en pacientes que toman medicamentos que suelen alterar esta regulación, muchos de los cuales son neurológicos”, ha indicado a DM David Ezpeleta, miembro de la SEN y neurólogo del Hospital Universitario Quirón de Madrid.

Sueño y crisis

Experimentar problemas de insomnio por calor es muy frecuente y casi universal y puede alterar negativamente a enfermedades neurológicas que dependen mucho de la calidad del sueño: cefaleas y epilepsia, fundamentalmente. En la cefalea suele aumentar la posibilidad de crisis cuando se duerme más, pero también cuando se duerme menos.  

En el caso de la migraña, “habitualmente los episodios mejoran espontáneamente durante el verano, por lo que es buen momento para realizar vacaciones de medicación preventiva en personas con varios meses de mejoría”. No obstante, matiza que hay factores asociados a esta época estival que pueden empeorar o desencadenar la aparición de crisis, como por ejemplo la exposición directa a la luz solar. “Puede deberse a la activación de terminales periféricas, por fruncir el ceño o por calor directo sobre termorreceptores de cuero cabelludo; y tampoco hay que olvidar las transgresiones dietéticas y de la vida diaria”.

Más preocupante, según Ezpeleta, es la epilepsia, enfermedad en la que existe una relación directa entre la reducción de horas de sueño y la frecuencia de crisis en los días siguientes.

“Es importante saber que el insomnio asociado al calor veraniego que tantas consecuencias neurológicas puede tener no es susceptible de tratarse con somníferos”. Se recomienda buscar una mejoría ambiental que ayude a regular de forma natural el ciclo de vigilia-sueño. Para los epilépticos, el neurólogo recomienda además mantener un adecuado equilibrio hidroelectrolítico que no influya en las concentraciones de los antiepilépticos. A pesar del asueto vacacional, deberían respetarse al máximo las normas higiénicas y terapéuticas que se siguen en otras épocas del año.

Velocidad de transmisión
El cansancio y la fatiga que conllevan las altas temperaturas, unidos a los cambios en el ritmo de vida que imponen los meses estivales y las vacaciones de verano, pueden repercutir en muchas neuropatías por distintos mecanismos. Así, por ejemplo, una de las relaciones más claras y mejor comprobadas en neurología es la vinculación entre el calor externo, el aumento de la temperatura corporal y la esclerosis múltiple (EM). Esta triada “produce una alteración en la velocidad de la transmisión neuromuscular. Los afectados pueden tener algún tipo de déficit, incluso subclínico, de brotes previos. Debido al calor, estos brotes subclínicos se reactivan apareciendo síntomas que el paciente interpreta como nuevos, pero que en realidad se deben simplemente al calor. Dicha diferenciación es importante para tranquilizar al paciente, aunque se someta a estudio, e indicarle que no se trata de un brote sino de un efecto característico mediado por el calor”.

En otras enfermedades neuromusculares que producen debilidad, como la miastenia y otras miopatías, también el calor, el cansancio y la fatiga pueden producir un aumento de los síntomas debido al factor externo y no a un empeoramiento real del proceso primario.

Prevenir en Parkinson
El verano puede afectar asimismo a pacientes con demencias y otras neurodegeneraciones, como el Parkinson, sobre todo si está muy avanzado, de forma multifactorial y por muchos flancos, según Ezpeleta. “La exposición directa a la luz del sol es muy desaconsejable en un paciente con un proceso grave de este tipo que, además, está polimedicado. También es más probable que los dementes se deshidraten porque tienen alteraciones en los reflejos de la sed y no piden agua”.

En Parkinson avanzado, además de las dificultades motoras y de movilidad, convive un trastorno vegetativo, con alteraciones de la sudoración, por lo que existe un mayor riesgo de deshidratación. “Como en el resto de la población, el consejo sería beber litro y medio de agua diaria, independientemente de la sed”. Se recomienda además evitar posturas mantenidas durante mucho tiempo, como la sedestación, porque pueden favorecer episodios sincopales, facilitados también por la deshidratación.

PLANIFICAR

Este verano, tal y como ha anunciado la Agencia Estatal de Meteorología, será un poco más cálido de lo normal. La Sociedad Española de Neurología recuerda la importancia de que toda la población, pero especialmente pacientes con algún tipo de afección neurológica, así como los niños y personas mayores, sigan una serie de medidas. Éstas son muy similares a las difundidas por el Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad en su Plan Nacional de Actuaciones Preventivas de los efectos del exceso de temperaturas sobre la salud, iniciado en 2004

 Ambiente fresco

 

 Hay que procurar evitar los lugares calurosos y con poca ventilación

 Vestir para la ocasión

 

 Utilizar tejidos frescos y transpirables

 Hidratarse

 

Es recomendable beber un litro y medio de agua al día para combatir la deshidratación

Descansar

 

 Se deben programar descansos de entre 10-15 minutos con el objetivo de que el calor no agrave los síntomas de sus enfermedades o se produzcan problemas de insomnio, somnolencia o excesivo cansancio.

INFORMACIÓN ORIGINAL EXTRAÍDA DE:

http://www.dmedicina.com/enfermedades/neurologicas/actualidad/cerebro-fragil-diana-calor-verano

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ves al contingut