Robert Huber, un dels químics més influents de les últimes dècades i premi Nobel el 1988, va ser nomenat ahir acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Sevillana de Ciències en un solemne acte acadèmic celebrat al Paranimf de la Universitat de Sevilla. Amb aquest reconeixement, la institució sevillana va posar de manifest l’estreta relació d’aquest investigador amb Sevilla, a on acudeix amb freqüència per pronunciar conferències, impartir classes o dirigir a joves estudiants de doctorat, com els del Centre d’Investigació Científiques Illa de la Cartoixa ( cicCartuja).

Robert Huber, uno de los químicos más influyentes de las últimas décadas y premio Nobel en 1988, fue nombrado ayer académico de honor de la Real Academia Sevillana de Ciencias en un solemne acto académico celebrado en el Paraninfo de la Universidad de Sevilla. Con este reconocimiento, la institución hispalense puso de manifiesto la estrecha relación de este investigador con Sevilla, a donde acude con frecuencia para pronunciar conferencias, impartir clases o dirigir a jóvenes estudiantes de doctorado, como los del Centro de Investigación Científicas Isla de la Cartuja (cicCartuja).
L’acte, que va començar amb més de vint minuts de retard, va estar presidit pel conseller d’Economia i Coneixement de la Junta d’Andalusia, Antonio Ramírez d’Arellano, i la vicerectora d’Internacionalització de la Universitat de Sevilla, Carmen Vargas Macías, a més de José Luis de Just Alpañés, president de la Reial Acadèmia Sevillana de Ciències, i Benito Valdés, president de l’Institut d’Acadèmies d’Andalusia. Cap dels intervinents en l’acte va dubtar a utilitzar la llengua de Shakespeare per agrair a Hubert seva presència a Sevilla, així com per lloar la seva trajectòria professional, com va fer Miguel Ángel de la Rosa, director de CicCartuja.

Més que un discurs propi de l’ingrés a una acadèmia, el químic alemany va pronunciar una classe magistral sobre el coneixement de les proteïnes i les possibilitats que aquestes ofereixen en el tractament de diverses malalties dirigida, especialment, als joves investigadors que aquests dies participen en les instal·lacions del CicCartuja al FEBS-IUBMB Workshop on Biointeractomics, un camp científic nou i supradisciplinar dedicat a l’estudi de les molècules des d’una perspectiva àmplia en integrar enfocaments de la Biologia, la Bioquímica, l’Enginyeria i la Informàtica.

Durant la seva conferència -titulada New ways of vision: Beauty and fitness for purpose of proteins and my experience with translation into medicine-, Huber va recordar els seus primers anys com a estudiant en els 60, així com al seu mentor W. Hoppe i els seminaris d’hivern que aquest organitzava juntament amb M. Perutz en una petita casa dels Alps. “La mateixa habitació en la qual analitzàvem les cristalografías de proteïnes ens servia de menjador, sala d’estar i auditori. Avui, els biòlegs organitzen grans congressos amb milers de persones i hi ha centenars de laboratoris especialitzats en el camp”, ha apuntat.

La seva conferència es va centrar en la cristal·lografia de proteïnes i en els principals factors que intervenen en el seu desenvolupament: “Alguns exemples demostraran com la informació de les seves estructures contribueixen per entendre les bases dels fenòmens biològics, químics i físics, que poden portar a aplicacions mèdiques “, va assenyalar.

Tot i la rellevància de les seves investigacions, el major impuls a la seva carrera científica no li va arribar fins a la dècada dels 80, quan es va afermar com un dels grans experts internacionals en la tècnica de difracció de raigs X. Huber es va centrar llavors en la fotosíntesi biològica i va aconseguir determinar l’estructura tridimensional de les proteïnes essencials en aquest procés.Això va resultar de gran importància per entendre la conversió de l’energia lumínica en energia química o, dit d’una altra manera, per desxifrar la reacció per la qual les plantes i alguns bacteris aprofiten l’aigua i la llum del sol per formar l’oxigen.

Per aquesta troballa, Robert Huber va rebre el Premi Nobel de Química el 1988, al costat dels seus companys Johann Deisenhofer i Hartmut Michel.

Entre les empreses cofundadas per Huber destaquen Proteros i SuppreMol, una spin-off que va ser adquirida per la farmacèutica nord-americana Baxter i que està obtenint resultats positius en la recerca de tractaments farmacològics contra l’esclerosi múltiple o l’artritis reumatoide.D’ambdues companyies també va parlar ahir durant la seva intervenció, de més d’una hora.

Després del seu discurs, el president de la Reial Acadèmia Sevillana de Ciències li va imposar la medalla de la institució i, després del seu jurament com a acadèmic numerari, l’alemany va procedir abraçar a tots els acadèmics presents en el Paranimf.

Aquest reconeixement com a acadèmic es suma a altres distincions anteriors a la ciutat, ja que va ser nomenat honorari i visitant de la Universitat de Sevilla en 2006 i 2008, respectivament. Tots dos moments van ser recordats per Miguel Ángel de la Rosa durant l’exposició del laudatio del nobel, que va acompanyar amb fotografies personals de les seves nombroses visites a la ciutat des de 1997.

El conseller d’Economia i Coneixement, Antonio Ramírez d’Arellano, per la seva banda, va aprofitar la clausura de l’acte per manifestar la seva aposta per consolidar la integració de la ciència i la investigació andalusa en xarxes internacionals, “aprofitant les sinergies per participar i, per descomptat , liderar iniciatives més ambiciones i punteres “. Arellano també ha destacat “la seva defensa i dedicació a la ciència bàsica, on cada avanç, cada nova aplicació, només és possible gràcies al treball previ de milers de persones i la seva dedicació”, va assenyalar: “Cal recordar a la societat que si aspirem a ser referent en innovació, no pot caure l’esforç inversor en la investigació més fonamental “.

Per al conseller, el professor Huber és també un exemple de com compaginar amb èxit l’activitat científica amb l’emprenedora, “un pas que”, segons el parer d’Arellano, “encara es veu com aliè a determinades àrees, però que no deixa de ser necessari “. En una societat del coneixement, va afegir, “l’economia troba en les idees seu principal actiu, respectant la ciència base ens hem d’esforçar a transformar el coneixement en noves solucions als problemes de les persones”.

El acto, que comenzó con más de veinte minutos de retraso, estuvo presidido por el Consejero de Economía y Conocimiento de la Junta de Andalucía, Antonio Ramírez de Arellano, y la vicerrectora de Internacionalización de la Universidad de Sevilla, Carmen Vargas Macías, además de José Luis de Justo Alpañés, presidente de la Real Academia Sevillana de Ciencias, y Benito Valdés, presidente del Instituto de Academias de Andalucía. Ninguno de los intervinientes en el acto dudó en utilizar la lengua de Shakespeare para agradecer a Hubert su presencia en Sevilla, así como para alabar su trayectoria profesional, como hizo Miguel Ángel de la Rosa, director de CicCartuja.

Más que un discurso propio del ingreso a una academia, el químico alemán pronunció una clase magistral sobre el conocimiento de las proteínas y las posibilidades que éstas ofrecen en el tratamiento de diversas enfermedades dirigida, especialmente, a los jóvenes investigadores que estos días participan en las instalaciones del CicCartuja en el Febs-Iubmb Workshop on Biointeractomics, un campo científico novedoso y supradisciplinar dedicado al estudio de las moléculas desde una perspectiva amplia al integrar enfoques de la Biología, la Bioquímica, la Ingeniería y la Informática.

Durante su conferencia -titulada New ways of vision: Beauty and fitness for purpose of proteins and my experience with translation into medicine-, Huber recordó sus primeros años como estudiante en los 60, así como a su mentor W. Hoppe y los seminarios de invierno que éste organizaba junto con M. Perutz en una pequeña casa de los Alpes. “La misma habitación en la que analizábamos las cristalografías de proteínas nos servía de comedor, salón y auditorio. Hoy, los biólogos organizan grandes congresos con miles de personas y existen cientos de laboratorios especializados en el campo”, apuntó.

Su conferencia se centró en la cristalografía de proteínas y en los principales factores que intervienen en su desarrollo: “Algunos ejemplos demostrarán cómo la información de sus estructuras contribuyen para entender las bases de los fenómenos biológicos, químicos y físicos, que pueden llevar a aplicaciones médicas”, señaló.

A pesar de la relevancia de sus investigaciones, el mayor impulso a su carrera científica no le llegó hasta la década de los 80, cuando se afianzó como uno de los grandes expertos internacionales en la técnica de difracción de rayos X. Huber se centró entonces en la fotosíntesis biológica y logró determinar la estructura tridimensional de las proteínas esenciales en este proceso. Esto resultó de gran importancia para entender la conversión de la energía lumínica en energía química o, dicho de otro modo, para descifrar la reacción por la que las plantas y algunas bacterias aprovechan el agua y la luz del sol para formar el oxígeno.

Por este hallazgo, Robert Huber recibió el Premio Nobel de Química en 1988, junto a sus compañeros Johann Deisenhofer y Hartmut Michel.

Entre las empresas cofundadas por Huber destacan Proteros y SuppreMol, una spin-off que fue adquirida por la farmacéutica estadounidense Baxter y que está obteniendo resultados positivos en la búsqueda de tratamientos farmacológicos contra la esclerosis múltiple o la artritis reumatoide. De ambas compañías también habló ayer durante su intervención, de más de una hora.

Tras su discurso, el presidente de la Real Academia Sevillana de Ciencias le impuso la medalla de la institución y, tras su juramento como académico numerario, el alemán procedió abrazar a todos los académicos presentes en el Paraninfo.

Este reconocimiento como académico se suma a otras distinciones anteriores en la ciudad, ya que fue nombrado honorario y visitante de la Universidad de Sevilla en 2006 y 2008, respectivamente. Ambos momentos fueron recordados por Miguel Ángel de la Rosa durante la exposición del laudatio del nobel, que acompañó con fotografías personales de sus numerosas visitas a la ciudad desde 1997.

El consejero de Economía y Conocimiento, Antonio Ramírez de Arellano, por su parte, aprovechó la clausura del acto para manifestar su apuesta por consolidar la integración de la ciencia y la investigación andaluza en redes internacionales, “aprovechando las sinergias para participar y, por supuesto, liderar iniciativas más ambicionas y punteras”. Arellano también resaltó “su defensa y dedicación a la ciencia básica, donde cada avance, cada nueva aplicación, sólo es posible gracias al trabajo previo de miles de personas y su dedicación”, señaló: “Es necesario recordar a la sociedad que si aspiramos a ser referente en innovación, no puede caer el esfuerzo inversor en la investigación más fundamental”.

Para el consejero, el profesor Huber es también un ejemplo de cómo compaginar con éxito la actividad científica con la emprendedora, “un paso que”, a juicio de Arellano, “aún se ve como ajeno en determinadas áreas, pero que no deja de ser necesario”. En una sociedad del conocimiento, añadió, “la economía encuentra en las ideas su principal activo, respetando la ciencia base debemos esforzarnos en transformar el conocimiento en nuevas soluciones a los problemas de las personas”.

 

INFORMACIÓ ORIGINAL EXTRETA DE:
http://www.diariodesevilla.es/article/sevilla/2289013/nobel/aleman
%0dque/se/fijo/sevilla.html

TRADUÏT AUTOMÁTICAMENT PER:
GOOGLE CHROME

 

INFORMACIÓN ORIGINAL EXTRAIDA DE:
http://www.diariodesevilla.es/article/sevilla/2289013/nobel/aleman
%0dque/se/fijo/sevilla.html

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Skip to content