Tendim a recordar el trist i delectar-nos en les pors. La bona notícia és que una simple dutxa calenta pot canviar-ho totTendemos a recordar lo triste y regodearnos en los miedos. La buena noticia es que una simple ducha caliente puede cambiarlo todo
Que ens gratin l’esquena; rebre una abraçada de la persona estimada; ajudar a qui ho necessita; transmetre coneixements sense esperar res a canvi; un cafè i unes torrades amb oli d’oliva al matí; que et sorprenguin amb un petó, dels de veritat; una migdiada compartida en vacances; escoltar una cançó que et hipnotitzi; ballar i cantar a soles, perquè sí; fer esport; somiar despert i adormit, i recordar-; caminar descalç sobre l’herba; investigar, descobrir; deixar-se portar en el sexe i riure de “no és per vici aquest fornici, sinó per donar un fill al teu benefici”; ser conscient de la bona salut; unes rialles amb els amics; dormir vuit hores.
Que què té tot això en comú? Són actes que activen el circuit de recompenses del cervell, especialment, els centres del plaer. Aquest sistema cerebral, fruit de l’evolució, ha estat dissenyat perquè trobem satisfacció en funcions bàsiques, com el menjar, la beguda i el sexe. Ja saben: la supervivència i la propagació de l’espècie. A continuació, vam intentar aclarir l’equació que porta a la consecució d’aquests moments de plaer, que, enquadrats en un cap, condueixen a l’anhelada felicitat .
A l’aixecar-se, disposa d’un bo premium amb 1.440 minuts. Vostè decideix en quin invertir-los, sabent que no es pot estalviar deixar, i que torna a zero quan acaba la jornada. Això és de Perogrullo, però és que se’ns oblida: cada dia vençut estem més a prop del final. Els investigadors Ran Kivetz i Anat Keinan van estudiar en Journal of Consumer Research les queixes d’alguns universitaris que fa als seus recents vacances, i van prendre nota dels ja llicenciats, que recordaven nostàlgics les mateixes vacances hivernals de quaranta anys enrere.Va ser curiós: els estudiants actuals es penedien de no haver aprofitat el temps estudiant; mentre que els exalumnes lamentaven no haver-se divertit més.
El plaer pel plaer és font de beneficis. Té estrès? Veure una comèdia durant vint minuts redueix els nivells de la mateixa manera que sortir a córrer, segons un estudi de Journal of Leisure Research. I una hora rient amb un vídeo divertit és suficient per incrementar el nombre d’anticossos en el torrent sanguini, repercutint en una millor salut, segons van documentar en 2001 investigadors d’Universitat de Loma Linda (Califòrnia, EUA) a Alternative Therapies in Health and Medicine.
Menjar també suma. A més de delectar-nos amb sabors, colors i aromes, posar atenció a la joia que ens produeixen els aliments ajuda a ingerir poc a poc, a valorar-los. Abús i alegria no tenen res a veure. Però faci-ho bé: està provat que les persones obeses gaudeixen menys menjant. Un estudi de dones amb sobrepès va escanejar els seus cervells mentre prenien batuts de llet, a l’inici i al final d’un període de sis mesos. En comparació amb les que no van augmentar de pes durant aquest període, les que van engreixar mostraven menys activitat en les regions cerebrals relacionades amb la recompensa, el plaer i la dopamina.
Un cervell traïdor
La nostra massa grisa no ha evolucionat per fer-nos sentir bé, ni per a explicar acudits o escriure poemes d’amor. Es va transformar per ajudar-nos a sobreviure en un món ple de perills. La prioritat de l’home primitiu era evitar allò que pogués fer-li mal; a més prevenció, més viuria i més fills tindria. En l’actualitat, després de més de cent mil anys d’evolució, la ment moderna segueix, en mode alerta, però aquest cop avaluant i jutjant obsessiva i ineficaçment el passat i el futur.Sembla que estem destinats, gairebé sense remei, a patir psicològicament: ens comparem amb els altres, critiquem, jutgem, projectem, estem insatisfets, imaginem tot tipus de situacions espantoses. Tendim a deixar-nos portar per una programació innata que s’inclina més fàcilment cap a la infelicitat que cap a la felicitat.
Però, hi ha marge per maniobrar i vèncer al costat fosc de la Força? Per descomptat, i molt. Segons Review of General Psychology , aproximadament el 50% de la nostra sensació de felicitat queda determinada pels gens; un 10% es deu a circumstàncies generals, com tenir parella, treball o bons ingressos ; i el 40% restant té a veure amb els nostres hàbits diaris, com veiem la vida i què pensem sobre nosaltres mateixos i sobre els altres. Conclusió: una bona tallada depèn només de nosaltres.
Ser un disfrutón no és tan fàcil
El catedràtic de Psicologia de la Universitat Estatal de Florida, Roy F. Baumestier,al costat de diversos col·laboradors, va publicar, el 2001, l’estudi Bad Is Stronger Than Good a Review of General Psychology, on asseverava que els successos negatius causen més impacte que els positius en la ment. És a dir, el nostre coco té tendència a destacar el dolent, sol encallar fàcilment en la por i la desconfiança, i no dóna prioritat a l’alegria. Per contrarestar aquesta tendència necessitem entrenar-nos deliberadament. Percebre una realitat més equilibrada i trobar més motius que ens facin sentir bé és un esforç. Un dels exercicis que proposen els psicòlegs és intentar detectar al final del dia deu coses bones. No vagi als grans esdeveniments, perquè no els va a trobar; tan sols segueixi els consells de Joan Manuel Serrat i quedeu-vos amb aquelles petites coses: el somriure d’un desconegut, un acudit, un perfum nou.
Si s’ha reconciliat amb el hedonista que porta dins, esperi a recollir els fruits.Sonja Lyubomirsky, professora del departament de Psicologia de la Universitat de Califòrnia, ha enumerat els beneficis que reporta deixar-se bressolar pel plaer pur: a mig termini, ens fa més sociables i altruistes, augmenta el molt que ens agradem i el molt que ens agraden els altres i millora l’habilitat per resoldre conflictes. Les persones felices no són més longeves, però gaudeixen d’una vida més satisfactòria.
¿I ningú va a parlar del paper que juga els diners en l’obtenció d’aquests fugaços moments d’aquesta? Un apunt: gástelo bé. Segons Journal of Personality and Social Psychology , trencar la guardiola per pagar un passeig en helicòpter augmenta més la nostra felicitat que comprar-se un televisor de pantalla plana.Viure experiències ens permet compartir-les amb els altres i, el millor de tot, reviure l’esdeveniment tantes vegades com vulguem, sentint-nos tan bé o millor que quan realment va passar. Descriure i adornar un succés divertit, narrar la cita que vam tenir ahir a la nit … Es pot demanar més? Potser una mica de xocolata després d’una dutxa calenta. Sí, és hora que faci el plaer una prioritat en la seva vida.
Que nos rasquen la espalda; recibir un abrazo de la persona amada; ayudar a quien lo necesita; transmitir conocimientos sin esperar nada a cambio; un café y unas tostadas con aceite de oliva por la mañana; que te sorprendan con un beso,de los de verdad; una siesta compartida en vacaciones; escuchar una canción que te hipnotice; bailar y cantar a solas, porque sí; hacer deporte; soñar despierto y dormido, y recordarlo; caminar descalzo sobre la hierba; investigar, descubrir; dejarse llevar en el sexo y reírse de “no es por vicio este fornicio, sino por dar un hijo a tu beneficio”; ser consciente de la buena salud; unas risas con los amigos; dormir ocho horas.
¿Que qué tiene todo esto en común? Son actos que activan el circuito de recompensas del cerebro, en especial, los centros del placer. Este sistema cerebral, fruto de la evolución, ha sido diseñado para que encontremos satisfacción en funciones básicas, como la comida, la bebida y el sexo. Ya saben: la supervivencia y la propagación de la especie. A continuación, intentamos despejar la ecuación que lleva a la consecución de estos momentos de placer, que, encuadrados en un fin, conducen a la ansiada felicidad.
Al levantarse, dispone de un bono premium con 1.440 minutos. Usted decide en qué invertirlos, a sabiendas de que no se puede ahorrar ni prestar, y que vuelve a cero cuando acaba la jornada. Esto es de Perogrullo, pero es que se nos olvida: cada día vencido estamos más cerca del final. Los investigadores Ran Kivetz y Anat Keinan estudiaron en Journal of Consumer Research las quejas de algunos universitarios con respecto a sus recientes vacaciones, y tomaron nota de los ya licenciados, que recordaban nostálgicos las mismas vacaciones invernales de cuarenta años atrás. Fue curioso: los estudiantes actuales se arrepentían de no haber aprovechado el tiempo estudiando; mientras que los exalumnos lamentaban no haberse divertido más.
El placer por el placer es fuente de beneficios. ¿Tiene estrés? Ver una comedia durante veinte minutos reduce los niveles del mismo modo que salir a correr, según un estudio de Journal of Leisure Research. Y una hora riéndose con un vídeo divertido basta para incrementar el número de anticuerpos en el torrente sanguíneo, repercutiendo en una mejor salud, según documentaron en 2001 investigadores de Universidad de Loma Linda (California, EE UU) en Alternative Therapies in Health and Medicine.
Comer también suma. Además de deleitarnos con sabores, colores y aromas, poner atención al gozo que nos producen los alimentos ayuda a ingerirlos despacio, a valorarlos. Abuso y alegría no tienen nada que ver. Pero hágalo bien: está probado que las personas obesas disfrutan menos comiendo. Un estudio de mujeres con sobrepeso escaneó sus cerebros mientras tomaban batidos de leche, al inicio y al final de un período de seis meses. En comparación con las que no aumentaron de peso durante ese periodo, las que engordaron mostraban menos actividad en las regiones cerebrales relacionadas con la recompensa, el placer y la dopamina.
Un cerebro traicionero
Nuestra masa gris no ha evolucionado para hacernos sentir bien, ni para contar chistes o escribir poemas de amor. Se transformó para ayudarnos a sobrevivir en un mundo lleno de peligros. La prioridad del hombre primitivo era evitar aquello que pudiera dañarle; a más prevención, más viviría y más hijos tendría. En la actualidad, tras más de cien mil años de evolución, la mente moderna sigue estando en modo alerta, pero esta vez evaluando y juzgando obsesiva e ineficazmente el pasado y el futuro. Pareciera que estamos destinados, casi sin remedio, a sufrir psicológicamente: nos comparamos con los demás, criticamos, juzgamos, proyectamos, estamos insatisfechos, imaginamos todo tipo de situaciones espantosas. Tendemos a dejarnos llevar por una programación innata que se inclina más fácilmente hacia la infelicidad que hacia la felicidad.
Pero, ¿hay margen para maniobrar y vencer al lado oscuro de la Fuerza? Por supuesto, y mucho. Según Review of General Psychology, aproximadamente el 50% de nuestra sensación de felicidad queda determinada por los genes; un 10% se debe a circunstancias generales, como tener pareja, trabajo o buenos ingresos; y el 40% restante tiene que ver con nuestros hábitos diarios, cómo vemos la vida y qué pensamos sobre nosotros mismos y sobre los demás. Conclusión: una buena tajada depende solo de nosotros.
Ser un disfrutón no es tan fácil
El catedrático de Psicología de la Universidad Estatal de Florida, Roy F. Baumestier, junto a varios colaboradores, publicó, en 2001, el estudio Bad Is Stronger Than Good en Review of General Psychology, donde aseveraba que los sucesos negativos causan más impacto que los positivos en la mente. Es decir, nuestro coco tiene tendencia a destacar lo malo, suele atascarse fácilmente en el miedo y la desconfianza, y no da prioridad a la alegría. Para contrarrestar esta tendencia necesitamos entrenarnos deliberadamente. Percibir una realidad más equilibrada y encontrar más motivos que nos hagan sentir bien es un esfuerzo. Uno de los ejercicios que proponen los psicólogos es intentar detectar al final del día diez cosas buenas. No vaya a los grandes acontecimientos, porque no los va a encontrar; tan solo siga los consejos de Joan Manuel Serrat y quédese con aquellas pequeñas cosas: la sonrisa de un desconocido, un chiste, un perfume nuevo.
Si se ha reconciliado con el hedonista que lleva dentro, espere a recoger los frutos. Sonja Lyubomirsky, profesora del departamento de Psicología de la Universidad de California, ha enumerado los beneficios que reporta dejarse mecer por el placer puro: a medio plazo, nos hace más sociables y altruistas, aumenta lo mucho que nos gustamos y lo mucho que nos gustan los demás y mejora la habilidad para resolver conflictos. Las personas felices no son más longevas, pero gozan de una vida más satisfactoria.
¿Y nadie va a hablar del papel que juega el dinero en la obtención de estos fugaces momentos de dicha? Un apunte: gástelo bien. Según Journal of Personality and Social Psychology, romper la hucha para pagar un paseo en helicóptero aumenta más nuestra dicha que comprarse un televisor de pantalla plana. Vivir experiencias nos permite compartirlas con los demás y, lo mejor de todo, revivir el acontecimiento tantas veces como queramos, sintiéndonos tan bien o mejor que cuando realmente ocurrió. Describir y adornar un suceso divertido, narrar la cita que tuvimos anoche… ¿Se puede pedir más? Quizás un poco de chocolate tras una ducha caliente. Sí, es hora de que haga el placer una prioridad en su vida.
INFORMACIÓ ORIGINAL EXTRETA DE:
http://elpais.com/elpais/2016/05/04/buenavida/1462376412_567662.html?utm_content=bufferb92b4&utm_medium=social&utm_source=twitter.com&utm_
campaign=buffer
TRADUÏT AUTOMÁTICAMENT PER:
GOOGLE CHROME
INFORMACIÓN ORIGINAL EXTRAIDA DE:
http://elpais.com/elpais/2016/05/04/buenavida/1462376412_567662.html?utm_content=bufferb92b4&utm_medium=social&utm_source=twitter.com&utm_
campaign=buffer