Actualment es desconeix si el tractament immunomodulador d’hora en l’esclerosi múltiple remitent recurrent (EMRR) pot retardar la transició a esclerosi múltiple progressiva secundària. Actualmente se desconoce si el tratamiento inmunomodulador temprano en la esclerosis múltiple remitente recurrente (EMRR) puede retrasar la transición a esclerosis múltiple progresiva secundaria.
És per això que el objectiu d’un estudi publicat a la revista “Multiple Sclerosis” ha estat comparar l’interval de temps des de l’inici de la malaltia fins l’esclerosi múltiple progressiva secundària en pacients amb EMRR, entre una cohort contemporània, tractats amb la primera generació de fàrmacs modificadors de la malaltia (DMDS), i una cohort de control històric.
Per a l’estudi es van incloure pacients amb EMRR tractats amb DMDS , obtinguts de l’Agència Sueca de Registre Nacional d’Esclerosi Múltiple (inici de la malaltia entre 1995-2004, n = 730) i una cohort històrica basada en la població (inici 1950-64 , n = 186).
En aquest estudi es va trobar que el “període” va afectar l’espectre de severitat sencer. Després d’ajustar per les característiques d’inici, els pacients tractats amb DMD encara exhibir un temps més llarg fins arribar a una progressiva secundària que els controls.
Els seus resultats van mostrar que hi va haver un temps més llarg fins a la progressiva secundària en els subjectes contemporanis tractats amb DMD. seves anàlisis suggereixen que aquest efecte no es va deure únicament per la inclusió de casos benignes, i que era, si més no en part, a causa de la teràpia immunomoduladora llarg termini donada.
http://redpacientes.com/social/posts/view/37903/84
Es por ello que el objetivo de un estudio publicado en la revista “Multiple Sclerosis” ha sido comparar el intervalo de tiempo desde el inicio de la enfermedad hasta la esclerosis múltiple progresiva secundaria en pacientes con EMRR, entre una cohorte contemporánea, tratados con la primera generación de fármacos modificadores de la enfermedad (DMDs), y una cohorte de control histórico.
Para el estudio se incluyeron pacientes con EMRR tratados con DMDs, obtenidos de la Agencia Sueca de Registro Nacional de Esclerosis Múltiple (inicio de la enfermedad entre 1995-2004, n = 730) y una cohorte histórica basada en la población (inicio 1950-64, n = 186).
En este estudio se encontró que el “periodo” afectó el espectro de severidad entero. Después de ajustar por las características de inicio, los pacientes tratados con DMD todavía exhibieron un tiempo más largo hasta alcanzar una progresiva secundaria que los controles.
Sus resultados mostraron que hubo un tiempo más largo hasta la progresiva secundaria en los sujetos contemporáneos tratados con DMD. Sus análisis sugieren que este efecto no se debió únicamente por la inclusión de casos benignos, y que era, por lo menos en parte, debido a la terapia inmunomoduladora largo plazo dada.
INFORMACIÓN ORIGINAL EXTRAÍDA DE: