Prop de 2.200 persones pateixen aquesta malaltia a Euskadi. Cerca de 2.200 personas padecen esta enfermedad en Euskadi.
Bilbao. L’esclerosi múltiple (EM) és la segona causa de discapacitat més freqüent en adults joves entre 30 i 40 anys, per darrere dels accidents de trànsit. El seu impacte sobre la qualitat de vida dels pacients és molt alt. A més s’estima que prop de la meitat de les persones afectades-incideix més en les dones-necessitarà cadira de rodes en els 20 anys següents a l’inici de la malaltia. A Euskadi voltant de 2.200 persones pateixen aquesta malaltia autoimmune del sistema nerviós central (SNC).
El primer fàrmac oral per esclerosi múltiple que va arribar a l’Estat espanyol fa un any, fingolimod (desenvolupat per Novartis i comercialitzat amb el nom de Gilenya) , ha demostrat una efectivitat més gran en la pràctica clínica, amb un 70-80% de reducció de la taxa de brots, enfront del registrat en els assaigs clínics, on arribava a un percentatge una mica superior al 50%.
Així ho van explicar els millors especialistes en EM, en la Reunió Anual de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN) que s’acaba de celebrar a Barcelona. Entre ells hi havia Rafael Arroyo, responsable de la Unitat d’Esclerosi Múltiple de l’Hospital Clínic Universitari San Carlos de Madrid i Óscar Fernández, de l’Institut de Neurociències Clíniques de l’Hospital Universitari Carlos Haya de Màlaga, que actualment estan participant de forma decidida en un gran assaig clínic amb fingolimod , “el treball internacional més important per formes primàries progressives de la malaltia”, per a les quals tots els inmunomodulares han resultat fins ara fallits.
L’esclerosi múltiple és la segona causa de discapacitat més freqüent en adults joves de 20 a 40 anys
Alenteix la malaltia Encara que en l’Estat espanyol fingolimod està aprovat en segona línia per l’esclerosi múltiple remitent recurrent, els experts incideixen que “l’aparició del primer brot es retarda de manera significativa en el grup que comença el tractament amb fingolimod des del principi” .
Fins l’arribada de fingolimod , “cap teràpia ha demostrat tenir un efecte directe sobre el sistema nerviós central” en pacients amb aquesta malaltia de processos inflamatoris i neurodegeneratius. No obstant això, amb aquest “la pèrdua de volum cerebral al mes número dotze és menor que en els pacients als quals se’ls administra interferó”, va afirmar Juan Antonio García Merino, responsable de la Unitat d’EM del Porta de Ferro de Madrid,
Per la seva banda, el professor Arroyo, va sostenir i que l’eficàcia a llarg termini de fingolimod “està demostrada als quatre anys i mig, de manera que el 59% dels pacients es manté lliure de brots”.
A la Reunió de la SEN a la capital catalana es va presentar també els resultats de l’estudi Futura que analitza la pràctica habitual dels neuròlegs a l’Estat espanyol i confirma, després d’avaluar a 218 pacients, que el 94% dels pacients obtenia una resposta clínica adequada per haver estat tractades d’acord a les guies terapèutiques de la SEN. Malgrat això, com va dir la neuròloga Celia Oreja-Guevara, en 39 pacients la resposta ha estat subòptima, però només tres han canviat el tractament, de manera que estudiaran els motius.
INFORMACIÓ ORIGINAL EXTRETA DE:
TRADUÏT AUTOMÀTICAMENT PER:
LA BARRA DE GOOGLE
Bilbao. La esclerosis múltiple (EM) es la segunda causa de discapacidad más frecuente en adultos jóvenes entre 30 y 40 años, por detrás de los accidentes de tráfico. Su impacto sobre la calidad de vida de los pacientes es muy alto. Además se estima que cerca de la mitad de las personas afectadas -incide más en las mujeres- necesitará silla de ruedas en los 20 años siguientes al inicio de la enfermedad. En Euskadi alrededor de 2.200 personas padecen esta enfermedad autoinmune del sistema nervioso central (SNC).
El primer fármaco oral para esclerosis múltiple que llegó a al Estado español hace un año, fingolimod (desarrollado por Novartis y comercializado con el nombre de gilenya), ha demostrado una efectividad mayor en la práctica clínica, con un 70-80% de reducción de la tasa de brotes, frente a lo registrado en los ensayos clínicos, donde alcanzaba un porcentaje un poco superior al 50%.
Así lo explicaron los mejores especialistas en EM, en la Reunión Anual de la Sociedad Española de Neurología (SEN) que se acaba de celebrar en Barcelona. Entre ellos figuraban Rafael Arroyo, responsable de la Unidad de Esclerosis Múltiple del Hospital Clínico Universitario San Carlos de Madrid y Óscar Fernández, del Instituto de Neurociencias Clínicas del Hospital Universitario Carlos Haya de Málaga, que en la actualidad están participando de forma decidida en un gran ensayo clínico con fingolimod, “el trabajo internacional más importante para formas primarias progresivas de la enfermedad”, para las que todos los inmunomodulares han resultado hasta el momento fallidos.
La esclerosis múltiple es la segunda causa de discapacidad más frecuente en adultos jóvenes de 20 a 40 años
Enlentece la dolencia Aunque en el Estado español fingolimod está aprobado en segunda línea para la esclerosis múltiple remitente recurrente, los expertos inciden en que “la aparición del primer brote se retrasa de forma significativa en el grupo que comienza el tratamiento con fingolimod desde el principio”.
Hasta la llegada de fingolimod, “ninguna terapia ha demostrado tener un efecto directo sobre el sistema nervioso central” en pacientes con esta enfermedad de procesos inflamatorios y neurodegenerativos. Sin embargo, con éste “la pérdida de volumen cerebral en el mes número doce es menor que en los pacientes a los que se les administra interferón”, afirmó Juan Antonio García Merino, responsable de la Unidad de EM del Puerta de Hierro de Madrid,
Por su parte, el profesor Arroyo, sostuvo e que la eficacia a largo plazo de fingolimod “está demostrada a los cuatro años y medio, de forma que el 59% de los pacientes se mantiene libre de brotes”.
En la Reunión de la SEN en la capital catalana se presentó también los resultados del estudio Futura que analiza la práctica habitual de los neurólogos en el Estado español y confirma, tras evaluar a 218 pacientes, que el 94% de los pacientes obtenía una respuesta clínica adecuada por haber sido tratados de acuerdo a las guías terapéuticas de la SEN. A pesar de lo cual, como dijo la neuróloga Celia Oreja-Guevara, en 39 pacientes la respuesta ha sido subóptima, pero sólo tres han cambiado el tratamiento, por lo que estudiarán los motivos.
INFORMACIÓN ORIGINAL EXTRAÍDA DE: