Als morts Bowie, Prince, Keith Emerson o Glenn Frey, se sumen els problemes de salut d’AC / DC, The E Street Band, Scorpions, Eric Clapton o Axel Rose

A los fallecidos Bowie, Prince, Keith Emerson o Glenn Frey, se suman los problemas de salud de AC/DC, The E Street Band, Scorpions, Eric Clapton o Axel Rose

“Els vells rockers mai moren”, cantava Miguel Ríos en 1979, en el seu vuitè disc. El temps li ha tret la raó, ja que ell mateix ha abandonat ja les gires, als seus 72 anys, i durant la primera meitat de 2016 han estat legió els músics de rock, country i pop que han mort, amb David Bowie, Prince i Glenn Frey al capdavant. I no només moren sinó que, a mesura que passen els anys, les malalties, els excessos i alguns accidents estan mediatitzant la carrera de Scorpions, Eric Clapton o AC / DC, entre d’altres veterans.

“Va ser com un repàs per la història de les velles estrelles dels 60 / avui, en escoltar els vells temes, em vaig trobar amb vint anys més de carretera / un llarg camí que m’ensenya que els vells rockers mai moren”, cantava Miguel Ríos recordant les velles glòries ia les guitarres i vaquers que “van sembrar la llibertat”. I encara que en 2016 segueixen al peu del canó figures com Little Richard (83 anys), Paul McCartney (74), Iggy Pop (69), Mick Jagger i Keith Richards (72), Kris Kristofferson (80), Brian Wilson (74) o Elton John (69), anys abans Jimmi Hendrix, Janis Joplin o Jim Morrison ja havien evidenciat que el rock no era sinònim d’immortalitat.

De fet, el primer semestre del 2016 ha estat un annus horribilis per al món de la música, que es va estrenar el 10 de gener amb la mort de David Bowie, a causa d’un càncer, dos dies després d’haver apagat les espelmes del pastís de les seves 69 anys i d’estrenar un fantàstic i avantguardista disc, Blackstar . Tot just una setmana després el va seguir Glenn Frey, guitarrista i un dels membres fundadors del mític grup de country-rock The Eagles, als seus 67 anys. I el cop va arribar amb el agur de Prince, el 21 d’abril. L’autor de Purple rain va morir uns dies després que Manolo Tena, artista de culte del rock estatal després del seu pas per Cullerada i despertador.

Tots els mitjans es van fer ressò d’aquest trio de decessos però la llista de músics morts en els primers mesos de l’any resulta esgarrifós. El 15 de gener ens va deixar Pete Huttlinger, als 54 anys, conegut per ser el guitarrista de John Denver, ia finals del mateix mes vam saber de l’òbit de Scotty Moore a casa de Nashville. Gairebé ningú es va assabentar de la notícia però el guitarrista va contribuir amb el seu llegendari so a popularitzar el rock acompanyant Elvis Presley en la seva etapa inicial, en cançons (aquestes sí) immortals com That allright ( mama ),Jailhouse rock, Mystery train , Hound dog o Blue suede shoes .

Gener va seguir sumant osques amb Dóna-li Buffin Griffin, el bateria de Mott The Hoople, als seus 67 tacs, que patia Alzheimer, i amb un altre mite, Paul Kantner, un dels fundadors del grup de rock i psicodèlia dels 60 Jefferson Airplane, autor de Somebody to love iWhite rabbit . El balanç de febrer recull la mort de Maurice White, membre fundador del grup Earth, Wind and Fire, que havia deixat les gires feia temps a causa del Parkinson.

Al març ens van deixar Frank Sinatra Jr; el cantant australià Jon English, amb 66 anys i després de ser intervingut d’un aneurisma aòrtic; George Martin, conegut com el cinquè Beatle , ja que la màgia dels discos del grup no hagués estat la mateixa sense la seva producció; i la llegenda del rock progressiu o simfònic Keith Emerson.El teclista d’Emerson, Lake & Palmer tenia 71 anys.

A principis d’abril va morir Merle Haggard, de 79 anys i llegenda del country “malfactor”, i després el van seguir en la llista fatídica John Berry, integrant del grup de rap blanc The Beastie Boys, quan només tenia 51 anys; Vanity, la cantant del grup femení dels 80 Vanity 6; o Phife Dawg, membre fundador del grup de hip hop A Tribe Called Quest. Tenia diabetis … i tan sols 45 anys.

MALALTIES Fa segles que, el rock completa la mítica triada amb el sexe i les drogues. Una vida massa agitada i sotmesa a milers de concerts i decibels acaba passant factura. El cas més recent i evident és el d’AC / DC. La seva cantant de les tres últimes dècades, Brian Johnson, que ja havia substituït al incontrolable Bon Scott, s’ha vist obligat a deixar les gires, als seus 68 anys, perquè hi havia el risc real de quedar-se completament sord.

I no és l’únic. Membres de Metallica, Pete Townshed, Chris ColdplayMartin, el cantant de Red Hot Chili Peppers o Josele Santiago pateixentinnitus o acufen, un brunzit a les orelles impossible d’apagar. Per cert, abans de la marxa (diu que temporal) de Johnson, en AC / DC havia abandonat per demència Malcolm Young i per problemes legals el bateria, Phil Rudd. I el baixista, Cliff Williams, ha confirmat que deixa la banda en acabar la gira actual.

I encara que Springsteen aguanta concerts ciclopis de tres hores als seus gairebé 67 anys, dos membres originals de la seva banda han mort i el seu bateria, Max Weimberg, pateix des de fa anys molèsties en els seus braços a causa de l’espectacularitat del seu colpeig.Problemes de salut també pateix Phil Collins, que s’havia retirat perquè, a més d’una malaltia auditiva, té una vèrtebra dislocada i danys nerviosos; el propi Eric Clapton pateix una neuropatia perifèrica (com unes descàrregues elèctriques en tocar) que li ha retirat de les gires; el bateria de Scorpions segueix en procés de rehabilitació per consum de drogues; o el nostre Íñigo Muguruza, ex-Kortatu i Negu Gorriak, s’ha vist obligat a abandonar el grup Lurra en ser-li detectada esclerosi múltiple … Això sí, Axel Rose segueix cantant per aquí, amb AC / DC o els originals Gun N’Roses, amb la cama trencada. El sí sembla creure en el vell asserció … i en la immortalitat.

Meat Loaf i Rick Parfitt, de Status Quo, també van patir sengles atacs cardíacs. Meat Loaf, de 68 anys, el va patir en directe: interpretava el seu èxit I’d do anything for love (but I will not do that) , quan va caure desplomat. Li va passar una cosa semblant a Londres, el 2003. El guitarrista dels Quo, de 67 anys, el va patir després d’un concert a Turquia. Va ser hospitalitzat, en estat molt greu. Va estar a punt de morir. El 1997 li van fer un doble bypass. Artèries oprimides, es diu que a causa de la cocaïna consumida en la seva joventut. El seu estat ha millorat implantant-li una desfibril·lador i ha abandonat l’hospital.

I el bateria de Deep Purple, Ian Paice, va patir un vessament cerebral al juny que va obligar a cancel·lar diversos concerts del grup.

“Los viejos rockeros nunca mueren”, cantaba Miguel Ríos en 1979, en su octavo disco. El tiempo le ha quitado la razón, ya que él mismo ha abandonado ya las giras, a sus 72 años, y durante la primera mitad de 2016 han sido legión los músicos de rock, country y pop que han fallecido, con David Bowie, Prince y Glenn Frey a la cabeza. Y no solo mueren sino que, a medida que pasan los años, las enfermedades, los excesos y algunos accidentes están mediatizando la carrera de Scorpions, Eric Clapton o AC/DC, entre otros veteranos.

“Fue como un repaso por la historia de las viejas estrellas de los 60/hoy, al escuchar los viejos temas, me encontré con veinte años más de carretera/un largo camino que me enseña que los viejos rockeros nunca mueren”, cantaba Miguel Ríos recordando a las viejas glorias y a las guitarras y vaqueros que “sembraron la libertad”. Y aunque en 2016 siguen en la brecha figuras como Little Richard (83 años), Paul McCartney (74), Iggy Pop (69), Mick Jagger y Keith Richards (72), Kris Kristofferson (80), Brian Wilson (74) o Elton John (69), años antes Jimmi Hendrix, Janis Joplin o Jim Morrison ya habían evidenciado que el rock no era sinónimo de inmortalidad.

De hecho, el primer semestre de 2016 ha sido un annus horribilis para el mundo de la música, que se estrenó el 10 de enero con el fallecimiento de David Bowie, a causa de un cáncer, dos días después de haber apagado las velas del pastel de sus 69 años y de estrenar un fantástico y vanguardista disco, Blackstar. Apenas una semana después le siguió Glenn Frey, guitarrista y uno de los miembros fundadores del mítico grupo de country-rock The Eagles, a sus 67 años. Y el mazazo llegó con el agur de Prince, el 21 de abril. El autor de Purple rain falleció unos días después que Manolo Tena, artista de culto del rock estatal tras su paso por Cucharada y Alarma.

Todos los medios se hicieron eco de este trío de decesos pero el listado de músicos fallecidos en los primeros meses del año resulta estremecedor. El 15 de enero nos dejó Pete Huttlinger, a los 54 años, conocido por ser el guitarrista de John Denver, y a finales del mismo mes supimos del óbito de Scotty Moore en su casa de Nashville. Casi nadie se enteró de la noticia pero el guitarrista contribuyó con su legendario sonido a popularizar el rock acompañando a Elvis Presley en su etapa inicial, en canciones (estas sí) inmortales como That´s allright (mama), Jailhouse rock, Mystery trainHound dog Blue suede shoes.

Enero siguió sumando muescas con Dale Buffin Griffin, el batería de Mott The Hoople, a sus 67 tacos, que padecía Alzheimer, y con otro mito, Paul Kantner, uno de los fundadores del grupo de rock y psicodelia de los 60 Jefferson Airplane, autor de Somebody to love yWhite rabbit. El balance de febrero recoge la muerte de Maurice White, miembro fundador del grupo Earth, Wind and Fire, que había dejado las giras hacía tiempo debido al Parkinson.

En marzo nos dejaron Frank Sinatra Jr; el cantante australiano Jon English, con 66 años y tras ser intervenido de un aneurisma aórtico; George Martin, conocido como el quinto Beatle, ya que la magia de los discos del grupo no hubiera sido la misma sin su producción; y la leyenda del rock progresivo o sinfónico Keith Emerson. El teclista de Emerson, Lake & Palmer tenía 71 años.

A principios de abril falleció Merle Haggard, de 79 años y leyenda del country “forajido”, y después le siguieron en la lista fatídica John Berry, integrante del grupo de rap blanco The Beastie Boys, cuando solo tenía 51 años; Vanity, la cantante del grupo femenino de los 80 Vanity 6; o Phife Dawg, miembro fundador del grupo de hip hop A Tribe Called Quest. Tenía diabetes… y tan solo 45 años.

ENFERMEDADES Secularmente, el rock completa la mítica triada con el sexo y las drogas. Una vida demasiada agitada y sometida a miles de conciertos y decibelios acaba pasando factura. El caso más reciente y evidente es el de AC/DC. Su cantante de las tres últimas décadas, Brian Johnson, que ya había sustituido al incontrolable Bon Scott, se ha visto obligado a dejar las giras, a sus 68 años, porque existía el riesgo real de quedarse completamente sordo.

Y no es el único. Miembros de Metallica, Pete Townshed, ChrisColdplay Martin, el cantante de Red Hot Chili Peppers o Josele Santiago sufren tinnitus o acúfeno, un zumbido en los oídos imposible de apagar. Por cierto, antes de la marcha (dice que temporal) de Johnson, en AC/DC había abandonado por demencia Malcolm Young y por problemas legales el batería, Phil Rudd. Y el bajista, Cliff Williams, ha confirmado que deja la banda al terminar la gira actual.

Y aunque Springsteen aguanta conciertos ciclópeos de tres horas a sus casi 67 años, dos miembros originales de su banda han fallecido y su batería, Max Weimberg, sufre desde hace años molestias en sus brazos debido a la espectacularidad de su golpeo. Problemas de salud también padece Phil Collins, que se había retirado porque, además de una enfermedad auditiva, tiene una vértebra dislocada y daños nerviosos; el propio Eric Clapton padece una neuropatía periférica (como unas descargas eléctricas al tocar) que le ha retirado de las giras; el batería de Scorpions sigue en proceso de rehabilitación por consumo de drogas; o nuestro Íñigo Muguruza, ex-Kortatu y Negu Gorriak, se ha visto obligado a abandonar el grupo Lurra al serle detectada esclerosis múltiple… Eso sí, Axel Rose sigue cantando por ahí, con AC/DC o los originales Gun N´ Roses, con la pierna rota. El sí parece creer en el viejo aserto… y en la inmortalidad.

Meat Loaf y Rick Parfitt, de Status Quo, también sufrieron sendos ataques cardiacos. Meat Loaf, de 68 años, lo sufrió en directo: interpretaba su éxito I´d do anything for love (but I won´t do that), cuando cayó desplomado. Le sucedió algo similar en Londres, en 2003. El guitarrista de los Quo, de 67 años, lo sufrió tras un concierto en Turquía. Fue hospitalizado, en estado muy grave. Estuvo a punto de fallecer. En 1997 le hicieron un doble by-pass. Arterias oprimidas, se dice que a causa de la cocaína consumida en su juventud. Su estado ha mejorado tras implantarle un desfibrilador y ha abandonado el hospital.

Y el batería de Deep Purple, Ian Paice, sufrió un derrame cerebral en junio que obligó a cancelar varios conciertos del grupo.

 

INFORMACIÓ ORIGINAL EXTRETA DE:
http://www.noticiasdenavarra.com/2016/08/08/ocio-y-cultura/cultura/tambien-mueren-los-viejos-rockeros-o-enferman-y-abandonan

TRADUÏT AUTOMÁTICAMENT PER:
GOOGLE CHROME



 

 

INFORMACIÓN ORIGINAL EXTRAIDA DE:
http://www.noticiasdenavarra.com/2016/08/08/ocio-y-cultura/cultura/tambien-mueren-los-viejos-rockeros-o-enferman-y-abandonan

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Skip to content