L’objectiu és mantenir el mecanisme d’acció reduint els efectes adversos

Estudis presentats en Ectrims apunten a la vitamina D per prevenir la EM

El objetivo es mantener el mecanismo de acción reduciendo los efectos adversos

Estudios presentados en Ectrims apuntan a la vitamina D para prevenir la EM

Noves dades presentades en el 5º Congrés Trienal Comú del Comitè Europeu per al Tractament i la Investigació de l’Esclerosi Múltiple (Ectrims) han descartat l’associació entre fingolimob —comercialitzat per la companyia suïssa Novartis com Gilenya—i malalties infeccioses o tumors.

Aquestes dades, després dels avanços produïts després d’un any d’experiència en l’aplicació d’aquesta teràpia a Estats Units on ja ha estat administrada a més de 20.000 pacients, constaten l’eficàcia i seguretat que fingolimob ja va demostrar en la fase d’assajos clínics.

Així mateix, s’han completat algunes dades que havien estat presentats en la reunió de l’Acadèmia Americana de Neurologia d’aquest any, que demostren que fingolimob redueix l’índex d’atròfia cerebral en un 40 per cent en comparació de placebo i interferones, amb el que es confirma la seva capacitat neuroprotectora. En aquesta mateixa línia, durant el congrés celebrat recentment en Ámsterdam es va constatar la seva alta incidència en la reducció de recaigudes per part dels pacients, fins a en un 70 per cent en aquells amb malaltia activa.

“Podria dir-se que la notícia, en aquest cas, és que no hi ha notícia. Fingolimob segueix acreditant la seva eficàcia i seguretat en l’ús quotidià, com ja fes en els assajos clínics”, va sentenciar Alfredo Rodríguez Antiguitat, responsable d’Esclerosi Múltiple de l’Hospital de Basurto, en una conferència de premsa en la qual va explicar els avanços produïts en la investigació i en la qual es va al·ludir a la imminent aprovació de la molècula per part de l’Agència Espanyola del Medicament (Aemps).

Efectes secundaris

Aquesta haurà de tenir en compte els seus efectes secundaris. En aquest sentit, s’ha constatat la necessitat que els pacients estiguin en comunicació amb un especialista en les sis hores següents a la seva primera administració, donada la possible aparició de cefalees, augment d’enzims hepàtics, diarrea, febres, dolor d’esquena o tos. Al seu torn, s’han detectat algunes alteracions en el ritme cardíac, per la qual cosa s’aconsella als quals pateixin alguna malaltia coronària que sigui un cardiòleg el que supervisi l’aplicació d’aquest tractament.

Referent a això, cal afegir que els estudis sobre els efectes secundaris de la molècula han començat solament fa set anys, per la qual cosa l’acumulació d’experiència serà clau per anar avaluant amb major exactitud quins podrien ser les conseqüències d’un tractament continuat en el temps. Les dades que hi ha disponibles fins al moment situen a fingolimob com a tractament per a tota la vida, alguna cosa que no és possible amb una altra de les novetats en esclerosi múltiple, natalizumab, pels alts factors de risc que s’associen a la seva aplicació duradora. En tot cas, la companyia suïssa ja treballa en Baf, “una versió millorada que s’espera pugui estar aprovat en uns quatre o cinc anys”, segons va apuntar la responsable metge de l’àrea de Neurociencias de Novartis, Carmen Navarro. La idea és mantenir el mecanisme d’acció de fingolimob reduint els efectes adversos que aquest presenta.

A més de les propietats d’aquesta molècula, en Ectrims es van presentar estudis sobre la incidència positiva de la vitamina D com a element preventiu de la EM; així com la influència en l’aparició de la malaltia que podria tenir la flora bacteriana. Si aquesta teoria es consolidés, el tractament de la EM passaria per l’ús combinat d’antibiòtics i inmunomoduladores.

INFORMACIÓ ORIGINAL EXTRETA DE:

http://www.gacetamedica.com/articulo.aspx?idart=561740&idcat=793&tipo=2

TRADUÏT AUTOMÁTICAMENT PER:
http://www.softcatala.org/traductor

Nuevos datos presentados en el 5º Congreso Trienal Común del Comité Europeo para el Tratamiento y la Investigación de la Esclerosis Múltiple (Ectrims) han descartado la asociación entre fingolimob —comercializado por la compañía suiza Novartis como Gilenya—y enfermedades infecciosas o tumores.

Estos datos, después de los avances producidos tras un año de experiencia en la aplicación de esta terapia en Estados Unidos donde ya ha sido administrada a más de 20.000 pacientes, constatan la eficacia y seguridad que fingolimob ya demostró en la fase de ensayos clínicos.

Asimismo, se han completado algunos datos que habían sido presentados en la reunión de la Academia Americana de Neurología de este año, que demuestran que fingolimob reduce el índice de atrofia cerebral en un 40 por ciento en comparación con placebo e interferones, con lo que se confirma su capacidad neuroprotectora. En esta misma línea, durante el congreso celebrado recientemente en Ámsterdam se constató su alta incidencia en la reducción de recaídas por parte de los pacientes, hasta en un 70 por ciento en aquellos con enfermedad activa.

“Podría decirse que la noticia, en este caso, es que no hay noticia. Fingolimob sigue acreditando su eficacia y seguridad en el uso cotidiano, como ya hiciera en los ensayos clínicos”, sentenció Alfredo Rodríguez Antigüedad, responsable de Esclerosis Múltiple del Hospital de Basurto, en una conferencia de prensa en la que explicó los avances producidos en la investigación y en la que se aludió a la inminente aprobación de la molécula por parte de la Agencia Española del Medicamento (Aemps).

Efectos secundarios

Esta tendrá que tener en cuenta sus efectos secundarios. En este sentido, se ha constatado la necesidad de que los pacientes estén en comunicación con un especialista en las seis horas siguientes a su primera administración, dada la posible aparición de cefaleas, aumento de enzimas hepáticas, diarrea, fiebres, dolor de espalda o tos. A su vez, se han detectado algunas alteraciones en el ritmo cardiaco, por lo que se aconseja a los que padezcan alguna enfermedad coronaria que sea un cardiólogo el que supervise la aplicación de este tratamiento.

A este respecto, cabe añadir que los estudios sobre los efectos secundarios de la molécula han comenzado solo hace siete años, por lo que la acumulación de experiencia será clave para ir evaluando con mayor exactitud cuáles podrían ser las consecuencias de un tratamiento continuado en el tiempo. Los datos que hay disponibles hasta el momento sitúan a fingolimob como tratamiento para toda la vida, algo que no es posible con otra de las novedades en esclerosis múltiple, natalizumab, por los altos factores de riesgo que se asocian a su aplicación duradera. En todo caso, la compañía suiza ya trabaja en Baf, “una versión mejorada que se espera pueda estar aprobado en unos cuatro o cinco años”, según apuntó la responsable médico del área de Neurociencias de Novartis, Carmen Navarro. La idea es mantener el mecanismo de acción de fingolimob reduciendo los efectos adversos que este presenta.

Además de las propiedades de esta molécula, en Ectrims se presentaron estudios sobre la incidencia positiva de la vitamina D como elemento preventivo de la EM; así como la influencia en la aparición de la enfermedad que podría tener la flora bacteriana. Si esta teoría se consolidara, el tratamiento de la EM pasaría por el uso combinado de antibióticos e inmunomoduladores

INFORMACIÓN ORIGINAL EXTRAÍDA DE:

http://www.gacetamedica.com/articulo.aspx?idart=561740&idcat=793&tipo=2

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Skip to content