Amb motiu del Dia Mundial de l’Esclerosi Múltiple veig en RTVE (La 2) un reportatge en L’aventura del saber sobre aquesta malaltia neurodegenerativa, que és una de les causes més importants de discapacitat en joves i que hi ha uns 100 casos per cada milió d’habitants a Espanya. Els tres pacients que es presenten en el documental Reptes són per a mi un exemple de vida, de voluntat, força i de lluita contra la malaltia, i sobretot, ens mostren l’afecte i la grandesa de les famílies, que són tot un exemple per a aquesta societat lliurada al déu dels diners. Con motivo del Día Mundial de la Esclerosis Múltiple veo en RTVE (La 2) un reportaje en La aventura del saber sobre esta enfermedad neurodegenerativa, que es una de las causas más importantes de discapacidad en jóvenes y que hay unos 100 casos por cada millón de habitantes en España. Los tres pacientes que se presentan en el documental Retos son para mí un ejemplo de vida, de voluntad, fuerza y de lucha contra la enfermedad, y sobre todo, nos muestran el cariño y la grandeza de las familias, que son todo un ejemplo para esta sociedad entregada al dios del dinero.
Em sento en deute amb ells en pertànyer a un món tantes vegades injust i alço la meva veu i la meva paraula per tractar de fer més visible la malaltia i recolzar als pacients. M’han aconseguit transmetre aquest sentiment de lluita per combatre la indiferència, les traves psíquiques dels ciutadans, els obstacles físics de les ciutats, la solitud de molts malalts. Per demanar que no hi hagi retallades en la despesa sanitària ni en la investigació, perquè la salut no sigui un negoci, perquè els grans laboratoris els tinguin en compte, perquè les ajudes de l’Administració arribin i no es retalli en dependència.
D’altra banda, alço la meva veu enfront de la prepotència, el cinisme i la desvergüenza d’alguns. Alço la meva veu enfront del malbaratament, la corrupció i les indemnitzacions milionàries a directius. Perquè l’opinió pública es faci ressò dels quals sofreixen, dels quals no tenen gens. Perquè es tingui en compte a tots els Rubén, Almudena, Inés… i perquè els seus “reptes” siguin els nostres. ─Sagrario Hidalgo Fernández.
INFORMACIÓ ORIGINAL EXTRETA DE:
http://elpais.com/elpais/2012/06/01/opinion/1338570168_493131.html
TRADUÏT AUTOMÁTICAMENT PER:
http://www.apertium.org/index.php?id=translatetext
Me siento en deuda con ellos al pertenecer a un mundo tantas veces injusto y alzo mi voz y mi palabra para tratar de hacer más visible la enfermedad y apoyar a los pacientes. Me han logrado transmitir ese sentimiento de lucha para combatir la indiferencia, las trabas psíquicas de los ciudadanos, los obstáculos físicos de las ciudades, la soledad de muchos enfermos. Para pedir que no haya recortes en el gasto sanitario ni en la investigación, para que la salud no sea un negocio, para que los grandes laboratorios los tengan en cuenta, para que las ayudas de la Administración lleguen y no se recorte en dependencia.
Por otra parte, alzo mi voz frente a la prepotencia, el cinismo y la desvergüenza de algunos. Alzo mi voz frente al derroche, la corrupción y las indemnizaciones millonarias a directivos. Para que la opinión pública se haga eco de los que sufren, de los que no tienen nada. Para que se tenga en cuenta a todos los Rubén, Almudena, Inés… y para que sus “retos” sean los nuestros.─Sagrario Hidalgo Fernández.
INFORMACIÓN ORIGINAL EXTRAÍDA DE:
http://elpais.com/elpais/2012/06/01/opinion/1338570168_493131.html