Resum

Introducció. L’esclerosi múltiple de començament tardà (EMCT) és una entitat infreqüent i no bé caracteritzada, que sol plantejar dificultats diagnòstiques.

Objectius. Estudi retrospectiu d’una sèrie hospitalària d’EMCT (primer símptoma a partir dels 50 anys). Resumen

Introducción. La esclerosis múltiple de comienzo tardío (EMCT) es una entidad infrecuente y no bien caracterizada, que suele plantear dificultades diagnósticas.

Objetivos. Estudio retrospectivo de una serie hospitalaria de EMCT (primer síntoma a partir de los 50 años).

Pacients i mètodes. Es van estudiar factors demogràfics, símptomes inicials, retard diagnòstic, grau de discapacitat en el moment del diagnòstic, formes clíniques evolutives i troballes en estudis de LCR, PEV i RM.

Resultats. Es van incloure 18 pacients (12 dones i 6 homes) amb EMCT (4,8% del total de la sèrie estudiada). Els símptomes inicials mes freqüents van ser dèficits motors (33%), d’afectació de múltiples sistemes (33%) i cerebel·losos (16%). Les formes clíniques evolutives (tots els casos amb un seguimento mínim de 5 anys després del diagnòstic) van ser: EM-PP (62%), EM-SP (22%) i EM-RR (16%). L’EDSS en el moment del diagnòstic era superior a 4 en un terç dels pacients; el retard diagnòstic va superar els 5 anys en dos terços dels casos. L’estudi de RM cerebral va resultar anormal i compatible amb EM en tots els pacients i complia criteris de Barkhof en 12 (67%). Les BOC van resultar positives en el 64% dels pacients en els quals van ser determinades; els PEV estaven alterats en el 73% dels casos estudiats. Els diagnòstics erronis previs mes freqüents van ser patologia cerebrovascular i mielopatía espondiloartrósica cervical.

Conclusions. L’EMCT sol manifestar-se amb dèficits motors o de múltiples sistemes, que progressen des del seu inici; es diagnostica amb retard, quan hi ha ja un grau de discapacitat important. L’estudi de RM cerebral i medul·lar, en conjunció amb els PEV i BOC en el LCR facilita el seu diagnòstic. Patologia cerebrovascular isquémica i mielopatía cervical són els diagnòstics erronis més habituals.

 *LCR= líquid cefalorraquídi,

*PEV= Potencials Evocats Visuals

*RM=   Ressonància magnètica

INFORMACIÓ ORIGINAL EXTRETA DE:

http://www.psiquiatria.com/articulos/neuropsiquiatria/esclerosis_multiple/51313/

 

TRADUÏT AUTOMÁTICAMENT PER:
http://www.apertium.org/index.php?id=translatetext

Pacientes y métodos. Se estudiaron factores demográficos, síntomas iniciales, retraso diagnóstico, grado de discapacidad en el momento del diagnóstico, formas clínicas evolutivas y hallazgos en estudios de LCR, PEV y RM.

Resultados. Se incluyeron 18 pacientes (12 mujeres y 6 varones) con EMCT (4,8% del total de la serie estudiada). Los síntomas iniciales mas frecuentes fueron déficits motores (33%), de afectación de múltiples sistemas (33%) y cerebelosos (16%). Las formas clínicas evolutivas (todos los casos con un seguimento mínimo de 5 años tras el diagnóstico) fueron: EM-PP (62%), EM-SP (22%) y EM-RR (16%). La EDSS en el momento del diagnóstico era superior a 4 en un tercio de los pacientes; el retraso diagnóstico superó los 5 años en dos tercios de los casos. El estudio de RM cerebral resultó anormal y compatible con EM en todos los pacientes y cumplía criterios de Barkhof en 12 (67%). Las BOC resultaron positivas en el 64% de los pacientes en los que fueron determinadas; los PEV estaban alterados en el 73% de los casos estudiados. Los diagnósticos erróneos previos mas frecuentes fueron patología cerebrovascular y mielopatía espondiloartrósica cervical.

Conclusiones. La EMCT suele manifestarse con déficits motores o de múltiples sistemas, que progresan desde su inicio; se diagnostica con retraso, cuando hay ya un grado de discapacidad importante. El estudio de RM cerebral y medular, en conjunción con los PEV y BOC en el LCR facilita su diagnóstico. Patología cerebrovascular isquémica y mielopatía cervical son los diagnósticos erróneos más habituales.

*LCR= líquido cefalorraquídeo,

*PEV= Potenciales Evocados Visuales

*RM= Resonancia Magnética

INFORMACIÓN ORIGINAL EXTRAÍDA DE:

http://www.psiquiatria.com/articulos/neuropsiquiatria/esclerosis_multiple/51313/

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ves al contingut