A Amèrica és la patologia crònica més freqüent en adults joves i la segona causa d’incapacitat.És inflamatoria i desmielinizant (afecta a la mielina). La beina de mielina és una substància que recobreix al sistema nerviós central i la missió del qual és protegir-ho de possibles agressions. Quan es lesiona la beina de mielina els missatges que envia el cervell a la resta de l’organisme es bloquegen i triguen més temps a arribar.En América es la patología crónica más frecuente en adultos jóvenes y la segunda causa de incapacidad.Es inflamatoria y desmielinizante (afecta a la mielina). La vaina de  mielina es una sustancia que recubre al sistema nervioso central y cuya misión es protegerlo de posibles agresiones. Cuando se lesiona la vaina de mielina los mensajes que envía el cerebro al resto del organismo se bloquean y tardan más tiempo en llegar.

És una patologia autoinmune que es produeix quan determinades cèl·lules (limfòcits T) del sistema de defensa agredeixen i lesionen a les cèl·lules encarregades de fabricar la beina de mielina.

A qui afecta amb més freqüència l’esclerosi múltiple?
És més freqüent en la raça blanca, en el sexe femení –dues vegades més freqüent en les dones que en els homes- i l’edat mitjana de presentació es troba entre els 20 i els 40 anys.

Té baixa incidència als països menys desenvolupats i és més elevada als països de clima temperat, en comparació dels països de clima tropical.

Als països occidentals el nombre de pacients afectes està augmentat en les últimes dècades. Aquest increment es deu, probablement, a l’excés d’higiene, ja que la falta d’exposició a

els agents infecciosos augmenta la possibilitat de desenvolupar processos al·lèrgics i malalties de tipus autoinmune.
Símptomes

No hi ha cap símptoma que ajudi al diagnòstic inicial ja que la simptomatologia d’aquesta malaltia és molt variada, la qual cosa provoca que en ocasions es trigui a arribar al diagnòstic. Entre els símptomes que pot produir es troba:
• Pèrdua de la sensibilitat (entumecimiento, acorchamiento)
• Trastorns de la marxa
• Alteracions de la
vista • Problemes de coordinació
• Debilitat muscular (pèrdua de força)
• Vertigen
• Problemes per orinar o defecar
Com evoluciona?

El diagnòstic d’aquesta malaltia es realitza mitjançant proves d’imatge –ressonància magnètica nuclear- en les quals es detecta l’existència de plaques (zones que no tenen mielina).
La seva evolució és molt variable si bé la forma més freqüent és en brots, després de cada brot es produeix una remissió total o parcial dels símptomes. Aproximadament un 20% dels pacients tenen una forma benigna, en la qual els símptomes no progressen des del primer atac inicial.

Tractament
En l’actualitat no té curació, però es disposa d’una sèrie de tractaments que permeten enlentecer el progrés de la malaltia i controlar la simptomatologia. Els brots i les recaigudes es tracten amb corticoides, els quals aconsegueixen reduir la gravetat i la durada. En determinats pacients s’utilitzen fàrmacs que alteren la resposta immunològica (tractaments inmunomoduladores) i la finalitat dels quals és modificar l’evolució de la patologia.

INFORMACIÓ ORIGINAL EXTRETA DE:

http://www.2001.com.ve/agenda_personal/noticia.asp?registro=192519&titulo=Esclerosis-m%C3%BAltiple,-paradigma-de-enfermedades-neurol%C3%B3gicas%3CBR%3E

TRADUÏT AUTOMÁTICAMENT PER:
http://www.softcatala.org/traductor

Es una patología autoinmune que se produce cuando determinadas células (linfocitos T) del sistema de defensa agreden y lesionan a las células encargadas de fabricar la vaina de mielina.

A quién afecta con más frecuencia la esclerosis múltiple?
Es más frecuente en la raza blanca, en el sexo femenino –dos veces más frecuente en las mujeres que en los hombres- y la edad media de presentación se encuentra entre los 20 y los 40 años.

Tiene baja incidencia en los países menos desarrollados y es más elevada en los países de clima templado, en comparación con los países de clima tropical.

En los países occidentales el número de pacientes afectos está aumentado en las últimas décadas. Este incremento se debe, probablemente, al exceso de higiene, ya que la falta de exposición a

los agentes infecciosos aumenta la posibilidad de desarrollar procesos alérgicos y enfermedades de tipo autoinmune.
Síntomas

No hay ningún síntoma que ayude al diagnóstico inicial ya que la sintomatología de esta enfermedad es muy variada, lo cual provoca que en ocasiones se tarde en llegar al diagnóstico. Entre los síntomas que puede producir se encuentra:
• Pérdida de la sensibilidad (entumecimiento, acorchamiento)
• Trastornos de la marcha
• Alteraciones de la vista
• Problemas de coordinación
• Debilidad muscular (pérdida de fuerza)
• Vértigo
• Problemas para orinar o defecar
¿Cómo evoluciona?

El diagnóstico de esta enfermedad se realiza mediante pruebas de imagen –resonancia magnética nuclear- en las que se detecta la existencia de placas (zonas que no tienen mielina).
Su evolución es muy variable si bien la forma más frecuente es en brotes, después de cada brote se produce una remisión total o parcial de los síntomas. Aproximadamente un 20% de los pacientes tienen una forma benigna, en la que los síntomas no progresan desde el primer ataque inicial.

Tratamiento
En la actualidad no tiene curación, pero se dispone de una serie de tratamientos que permiten enlentecer el progreso de la enfermedad y controlar la sintomatología. Los brotes y las recaídas se tratan con corticoides, los cuales consiguen reducir la gravedad y la duración. En determinados pacientes se utilizan fármacos que alteran la respuesta inmunológica (tratamientos inmunomoduladores) y cuya finalidad es modificar la evolución de la patología.

INFORMACIÓN ORIGINAL EXTRAÍDA DE:

http://www.2001.com.ve/agenda_personal/noticia.asp?registro=192519&titulo=Esclerosis-m%C3%BAltiple,-paradigma-de-enfermedades-neurol%C3%B3gicas%3CBR%3E

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Skip to content