Una substància en les cèl·lules mare mesenquimales que promou el creixement sembla impulsar la restauració dels nervis i la seva funció en models de rosegadors de l’esclerosi múltiple (EM), els investigadors de la Casi Western Reservi University School of Medicine han descobert. Una sustancia en las células madre mesenquimales que promueve el crecimiento parece impulsar la restauración de los nervios y su función en modelos de roedores de la esclerosis múltiple (EM), los investigadores de la Case Western Reserve University School of Medicine han descubierto.
El seu estudi va ser publicat en la versió online de la revista Nature Neuroscience el diumenge, 20 de maig.
En els animals injectats amb el factor de creixement d’hepatòcits, inflamació es va reduir i va augmentar les cèl·lules neuronals. Tal vegada el més important, la mielina beina, que protegeix els nervis i la seva capacitat per recopilar i enviar informació, tornava a créixer, que cobreix les lesions causades per la malaltia.
“La importància d’aquest treball és que pensem que hem identificat el conductor de la recuperació”, va dir Robert H. Miller, professor de neurociencias en la Facultat de Medicina i vicepresident d’investigació de la Casi Western Reservi University.
Miller, instructor de les neurociencias Lianhua Bai i professor de biologia d’Arnold I. Caplan, va dissenyar l’estudi. Van treballar amb Gerent de Projecte Ana DeChant, i assistents d’investigació de Jordània Hecker, Kranso Janet i Zaremba Anita, de l’Escola de Medicina, i Donald P. Lennon, un assistent d’investigació del Centre d’Investigació de l’esquelet de la universitat.
En l’EM, el sistema immune ataca la mielina, córrer el risc de lesió en els nervis exposats al cablejat dels complexos. Quan es danya, els senyals nerviosos es pot interrompre, provocant la pèrdua d’equilibri i coordinació, la capacitat cognitiva i altres funcions. Amb el temps, les pèrdues intermitents pot tornar-se permanent.
Miller i Caplan va informar en 2009 que quan s’injecten les cèl·lules mare mesenquimales en models de rosegadors de l’EM, els animals es va recuperar dels danys causats per la malaltia. Sobre la base del seu treball, un assaig clínic està en marxa en la qual els pacients amb EM són injectats amb les seves pròpies cèl·lules mare.
En aquest estudi, els investigadors primer volia provar si la presència de cèl·lules mare o cèl·lules produeixen alguna cosa que promou la recuperació. Ells van injectar als ratolins amb el mitjà en el qual les cèl·lules mare mesenquimales, extretes de la medul·la òssia, va créixer.
Tots els 11 animals, que tenen una versió de MS, van mostrar una ràpida reducció dels dèficits funcionals. .
L’anàlisi va mostrar que la malaltia es va mantenir en curs tret que les molècules injectades eren d’una grandària determinada, és a dir, el pes molecular va oscil·lar entre 50 i 100 kilodaltons.
Les investigacions realitzades pels altres i els resultats del seu propi treball s’indica el factor de creixement d’hepatòcits, que és secretada per les cèl·lules mare mesenquimales, era un instigador probable.
Els científics van injectar els animals amb 50 o 100 nanogramos del factor de creixement cada dos dies durant cinc dies. El nivell de les molècules de senyalització que promouen la inflamació va disminuir, mentre que el nivell de molècules de senyalització que la inflamació contra l’augment. Les cèl·lules nervioses i els nervis van créixer al descobert per l’EM van ser condicionats amb la mielina. Les injeccions de 100 nanogramos va aparèixer per proporcionar una recuperació una mica millor.
Per provar el sistema encara més, els investigadors lligat receptors de superfície cel·lular, en aquest cas CMET receptors que se sap que funcionen amb el factor de creixement.
Quan s’ha embussat els receptors amb un anticòs funció de bloqueig de cMet, ni el mitjà de cèl·lules mare mesenquimales ni les injeccions de factor de creixement d’hepatòcits va tenir cap efecte sobre la malaltia. En una altra prova, les injeccions d’un factor de creixement anti-hepatòcits també bloquejat recuperació.
Els investigadors continuaran els seus estudis, per determinar si es poden detectar les cèl·lules mare mesenquimales de les quals produeixen les majors quantitats de factor de creixement d’hepatòcits necessària per a un tractament eficaç. Això podria conduir a una teràpia cel·lular més precisa.
“Podria ara lleven les cèl·lules mare mesenquimales i tractar només amb el factor de creixement d’hepatòcits?” va preguntar Miller. “Hem demostrat que podem fer que en un animal, però no és clar si podem fer que en un pacient.”
També planegen provar si altres factors poden ser utilitzats per estimular els receptors de CMET i induir la recuperació.
INFORMACIÓ ORIGINAL EXTRETA DE:
http://www.msrc.co.uk/index.cfm?fuseaction=show&pageid=2479&CFID=4728623&CFTOKEN=30016981
TRADUÏT AUTOMÁTICAMENT PER:
http://www.apertium.org/index.php?id=translatetext
Su estudio fue publicado en la versión online de la revista Nature Neuroscience el domingo, 20 de mayo.
En los animales inyectados con el factor de crecimiento de hepatocitos, inflamación se redujo y aumentó las células neuronales. Tal vez lo más importante, la mielina vaina, que protege los nervios y su capacidad para recopilar y enviar información, volvía a crecer, que cubre las lesiones causadas por la enfermedad.
“La importancia de este trabajo es que pensamos que hemos identificado el conductor de la recuperación”, dijo Robert H. Miller, profesor de neurociencias en la Facultad de Medicina y vicepresidente de investigación de la Case Western Reserve University.
Miller, instructor de las neurociencias Lianhua Bai y profesor de biología de Arnold I. Caplan, diseñó el estudio. Trabajaron con Gerente de Proyecto Ana DeChant, y asistentes de investigación de Jordania Hecker, Kranso Janet y Zaremba Anita, de la Escuela de Medicina, y Donald P. Lennon, un asistente de investigación del Centro de Investigación del esqueleto de la universidad.
En la EM, el sistema inmune ataca la mielina, correr el riesgo de lesión en los nervios expuestos al cableado de los complejos. Cuando se daña, las señales nerviosas se puede interrumpir, provocando la pérdida de equilibrio y coordinación, la capacidad cognitiva y otras funciones. Con el tiempo, las pérdidas intermitentes puede volverse permanente.
Miller y Caplan informó en 2009 que cuando se inyectan las células madre mesenquimales en modelos de roedores de la EM, los animales se recuperó de los daños causados por la enfermedad. Sobre la base de su trabajo, un ensayo clínico está en marcha en la que los pacientes con EM son inyectados con sus propias células madre.
En este estudio, los investigadores primero quería probar si la presencia de células madre o células producen algo que promueve la recuperación. Ellos inyectaron a los ratones con el medio en el que las células madre mesenquimales, extraídas de la médula ósea, creció.
Todos los 11 animales, que tienen una versión de MS, mostraron una rápida reducción de los déficits funcionales.
El análisis mostró que la enfermedad se mantuvo en curso a menos que las moléculas inyectadas eran de un tamaño determinado, es decir, el peso molecular osciló entre 50 y 100 kilodaltons.
Las investigaciones realizadas por los demás y los resultados de su propio trabajo se indica el factor de crecimiento de hepatocitos, que es secretada por las células madre mesenquimales, era un instigador probable.
Los científicos inyectaron los animales con 50 o 100 nanogramos del factor de crecimiento cada dos días durante cinco días. El nivel de las moléculas de señalización que promueven la inflamación disminuyó, mientras que el nivel de moléculas de señalización que la inflamación contra el aumento. Las células nerviosas y los nervios crecieron al descubierto por la EM fueron acondicionados con la mielina. Las inyecciones de 100 nanogramos apareció para proporcionar una recuperación un poco mejor.
Para probar el sistema aún más, los investigadores atado receptores de superficie celular, en este caso CMET receptores que se sabe que funcionan con el factor de crecimiento.
Cuando se ha atascado los receptores con un anticuerpo función de bloqueo de cMet, ni el medio de células madre mesenquimales ni las inyecciones de factor de crecimiento de hepatocitos tuvo ningún efecto sobre la enfermedad. En otra prueba, las inyecciones de un factor de crecimiento anti-hepatocitos también bloqueado recuperación.
Los investigadores continuarán sus estudios, para determinar si se pueden detectar las células madre mesenquimales de las que producen las mayores cantidades de factor de crecimiento de hepatocitos necesaria para un tratamiento eficaz. Eso podría conducir a una terapia celular más precisa.
“¿Podría ahora quitan las células madre mesenquimales y tratar sólo con el factor de crecimiento de hepatocitos?” preguntó Miller. “Hemos demostrado que podemos hacer que en un animal, pero no está claro si podemos hacer que en un paciente.”
También planean probar si otros factores pueden ser utilizados para estimular los receptores de CMET e inducir la recuperación.
Fuente: Médico Médico Xpress Xpress © 2011-2012 (21/05/12)
INFORMACIÓN ORIGINAL EXTRAÍDA DE:
http://www.msrc.co.uk/index.cfm?fuseaction=show&pageid=2479&CFID=4728623&CFTOKEN=30016981
TRADUCIDO AUTOMÁTICAMENTE POR:
LA BARRA DE GOOGLE