La doctora menorquina acaba d’impartir una ponència en l’Acadèmia Americana de Neurologia davant deu mil col·legues després de realitzar una nova investigació sobre l’esclerosi múltiple.La doctora menorquina acaba de impartir una ponencia en la Academia Americana de Neurología ante diez mil colegas tras realizar una novedosa investigación sobre la esclerosis múltiple.
La neuròloga Sara Llufriu (Maó, 1979) acaba de tornar de Nova Orleans (Estats Units) on ha impartit una conferència en l’Acadèmia Americana de Neurologia davant deu mil col·legues de tot el món sobre les noves investigacions que ha realitzat en relació a l’esclerosi múltiple a l’Hospital Clinic de Barcelona, -de la mà del grup de Neuroinmunología i Esclerosi Múltiple- i en col·laboració amb la Universitat de Sant Francisco.
Aquesta malaltia sense curació és, després dels traumatismes, la causa més important de discapacitat en gent jove. És una patologia neurològica crònica amb manifestacions impredictibles que pot estar aletargada durant anys en alguns pacients i en uns altres es manifesta de forma més greu.
Precisament, l’estudi realitzat per l’equip de treball de Llufriu a un grup de pacients ha permès predir l’evolució de la seva discapacitat i, per tant, augmentar l’eficiència dels seus tractaments, a través de l’ocupació d’una tècnica de ressonància magnètica denominada electroscopia.
Llufriu va cursar la carrera de Medicina a la Universitat de Barcelona, va fer el MIR a l’Hospital Clinic on es va especialitzar en Neurologia. Gràcies a una beca de tres anys (a punt de finalitzar) treballa en un projecte d’investigació basat en la ressonància magnètica i tècniques neurofisiológicas per predir la discapacitat en l’esclerosi múltiple. La doctora menorquina col·labora en concret amb el grup de Neuroinmunología i Esclerosi Múltiple que dirigeix el doctor Albert Saiz a l’Hospital Clinic.
De forma paral·lela, va optar a una beca de Ministeri de Sanitat i Consum, de l’Institut de Salut Carlos III i de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer. En aquest centre va gaudir d’un contracte de tres anys i es va formar en l’atenció a pacients amb esclerosi múltiple. La beca li va permetre viatjar en 2010 a l’estranger i treballar durant vuit mesos a la Universitat de Sant Francisco (Estats Units) amb el doctor Daniel Pelletier. Allí va col·laborar en un altre projecte d’investigació que també utilitza tècniques de ressonància, que el seu objectiu era detectar de forma precoç l’evolució dels pacients amb esclerosi múltiple.
Després de dos anys de treball, els resultats de la investigació van ser remesos a l’Acadèmia Americana de Neurologia, i aquesta institució va considerar interessant incloure en la seva conferència anual una ponència sobre aquest estudi que va ser presentat per la menorquina a la fi d’abril.
“Aquest avanç ens permet saber què pacients hem de tractar de forma més agressiva des d’un principi i quins no”, explica Llufriu, que qualifica de “abismal” la diferència en la metodologia d’investigació que va trobar en Estats Units respecte a l’espanyola. “Aquí es fa poca investigació en neuroimagen, en ressonància amb tècniques avançades. Fa tres anys érem un grup d’inexperts i ara tenim, almenys, un enginyer”, compte animat.
A Espanya tenim els recursos humans però ens falten els mitjans per investigar?
Sí. Hi ha molta gent que té interès a investigar però els mitjans són escassos. Beques com la meva i moltes altres s’estan restringint cada vegada més, i en lloc de tres anys de durada es redueixen a dues. L’estada a l’estranger també es redueix i una vegada esgotes la beca, no et donen moltes opcions per continuar. No tenim contractes bons.
Quins són les seves possibilitats en l’actualitat?
Gràcies als contactes recentment realitzats a Estats Units pel grup de l’Hospital Clinic tenim la intenció d’ampliar els estudis i col·laborar més intensament. Hem demostrat amb un marcador en un grup de pacients que és eficaç predir la seva evolució. Primer realitzem l’estudi en un grup petit i després en un altre de 250 pacients i en tots dos vam ser capaços de predir la seva evolució.
Quins símptomes manifesten els malalts d’esclerosis?
És una malaltia molt heterogènia i té afectació en el sistema nerviós central del cervell, la medul·la espinal i el nervi òptic. D’aquesta forma, es pot manifestar amb problemes de sensibilitat, equilibri, mobilitat, de visió i poden ser més o menys greus. La medicació intenta mitigar aquests símptomes.
La detecció precoç, que és en el que vostès treballen, mitiga aquesta afectació?
Més que mitigar l’afectació el que ens permet saber és l’evolució de la malaltia i en conseqüència ens ajuda a saber què tractaments aplicar; si han de ser més o menys agressius des del principi i alhora no córrer el risc dels efectes secundaris de segons quines teràpies.
Quin tipus de prevalença té aquesta malaltia a Espanya?
Tenim una mitjana d’unes 80 persones per cada cent mil habitants. Estem en la mitjana mundial. Als països nòrdics és més freqüent que en els propers a l’equador. Realment no se sap la causa de la malaltia, però es creu que té relació amb l’exposició solar, la vitamina D o el contacte amb alguns virus.
Per què cada vegada s’escolta més parlar d’aquesta malaltia?
Perquè fa amb prou feines 15 anys no existien fàrmacs. Ara veiem que és important la detecció precoç per oferir als pacients més qualitat de vida.
Quin creu que serà el seu futur professional?
M’agrada combinar la visita a pacients amb la investigació. El meu objectiu ara és acabar una tesi doctoral sobre aquest tema i esperar, perquè les opcions en Barcelona tampoc són molt bones. De moment, tenim l’acord d’aprofundir en l’estudi que hem realitzat i segueixo en el grup de Neuroinmunología i Esclerosi Múltiple del Clínic. El meu objectiu, quan acabi la beca aquest any, és aconseguir un contracte d’investigador.
INFORMACIÓ ORIGINAL EXTRETA DE:
http://www.menorca.info/menorca/458135/gente/interesada/investigar/becas/reducen/vez
TRADUÏT AUTOMÁTICAMENT PER:
http://www.softcatala.org/traductor
La neuróloga Sara Llufriu (Maó, 1979) acaba de regresar de Nueva Orleans (Estados Unidos) donde ha impartido una conferencia en la Academia Americana de Neurología ante diez mil colegas de todo el mundo sobre las novedosas investigaciones que ha realizado en relación a la esclerosis múltiple en el Hospital Clinic de Barcelona, -de la mano del grupo de Neuroinmunología y Esclerosis Múltiple- y en colaboración con la Universidad de San Francisco.
Esta enfermedad sin curación es, después de los traumatismos, la causa más importante de discapacidad en gente joven. Es una patología neurológica crónica con manifestaciones impredecibles que puede estar aletargada durante años en algunos pacientes y en otros se manifiesta de forma más grave.
Precisamente, el estudio realizado por el equipo de trabajo de Llufriu a un grupo de pacientes ha permitido predecir la evolución de su discapacidad y, por tanto, aumentar la eficiencia de sus tratamientos, a través del empleo de una técnica de resonancia magnética denominada electroscopia.
Llufriu cursó la carrera de Medicina en la Universidad de Barcelona, hizo el MIR en el Hospital Clinic donde se especializó en Neurología. Gracias a una beca de tres años (a punto de finalizar) trabaja en un proyecto de investigación basado en la resonancia magnética y técnicas neurofisiológicas para predecir la discapacidad en la esclerosis múltiple. La doctora menorquina colabora en concreto con el grupo de Neuroinmunología y Esclerosis Múltiple que dirige el doctor Albert Saiz en el Hospital Clinic.
De forma paralela, optó a una beca de Ministerio de Sanidad y Consumo, del Instituto de Salud Carlos III y del Instituto de Investigaciones Biomédicas August Pi i Sunyer. En este centro disfrutó de un contrato de tres años y se formó en la atención a pacientes con esclerosis múltiple. La beca le permitió viajar en 2010 al extranjero y trabajar durante ocho meses en la Universidad de San Francisco (Estados Unidos) con el doctor Daniel Pelletier. Allí colaboró en otro proyecto de investigación que también utiliza técnicas de resonancia, cuyo objetivo era detectar de forma precoz la evolución de los pacientes con esclerosis múltiple.
Tras dos años de trabajo, los resultados de la investigación fueron remitidos a la Academia Americana de Neurología, y esta institución consideró interesante incluir en su conferencia anual una ponencia sobre este estudio que fue presentado por la menorquina a finales de abril.
“Este avance nos permite saber qué pacientes tenemos que tratar de forma más agresiva desde un principio y cuáles no”, explica Llufriu, que califica de “abismal” la diferencia en la metodología de investigación que encontró en Estados Unidos respecto a la española. “Aquí se hace poca investigación en neuroimagen, en resonancia con técnicas avanzadas. Hace tres años éramos un grupo de inexpertos y ahora tenemos, al menos, un ingeniero”, cuenta animada.
¿En España tenemos los recursos humanos pero nos faltan los medios para investigar?
Sí. Hay mucha gente que tiene interés en investigar pero los medios son escasos. Becas como la mía y otras muchas se están restringiendo cada vez más, y en lugar de tres años de duración se reducen a dos. La estancia en el extranjero también se reduce y una vez agotas la beca, no te dan muchas opciones para continuar. No tenemos contratos buenos.
¿Cuáles son sus posibilidades en la actualidad?
Gracias a los contactos recién realizados en Estados Unidos por el grupo del Hospital Clinic tenemos la intención de ampliar los estudios y colaborar más intensamente. Hemos demostrado con un marcador en un grupo de pacientes que es eficaz predecir su evolución. Primero realizamos el estudio en un grupo pequeño y luego en otro de 250 pacientes y en ambos fuimos capaces de predecir su evolución.
¿Qué síntomas manifiestan los enfermos de esclerosis?
Es una enfermedad muy heterogénea y tiene afectación en el sistema nervioso central del cerebro, la médula espinal y el nervio óptico. De esta forma, se puede manifestar con problemas de sensibilidad, equilibrio, movilidad, de visión y pueden ser más o menos graves. La medicación intenta mitigar estos síntomas.
¿La detección precoz, que es en lo que ustedes trabajan, mitiga esa afectación?
Más que mitigar la afectación lo que nos permite saber es la evolución de la enfermedad y en consecuencia nos ayuda a saber qué tratamientos aplicar; si deben ser más o menos agresivos desde el principio y a la vez no correr el riesgo de los efectos secundarios de según qué terapias.
¿Qué tipo de prevalencia tiene esta enfermedad en España?
Tenemos una media de unas 80 personas por cada cien mil habitantes. Estamos en la media mundial. En los países nórdicos es más frecuente que en los próximos al ecuador. Realmente no se sabe la causa de la enfermedad, pero se cree que tiene relación con la exposición solar, la vitamina D o el contacto con algunos virus.
¿Por qué cada vez se escucha más hablar de esta enfermedad?
Porque hace apenas 15 años no existían fármacos. Ahora vemos que es importante la detección precoz para ofrecer a los pacientes más calidad de vida.
¿Cuál cree que será su futuro profesional?
Me gusta combinar la visita a pacientes con la investigación. Mi objetivo ahora es acabar una tesis doctoral sobre este tema y esperar, porque las opciones en Barcelona tampoco son muy buenas. De momento, tenemos el acuerdo de profundizar en el estudio que hemos realizado y sigo en el grupo de Neuroinmunología y Esclerosis Múltiple del Clínico. Mi objetivo, cuando acabe la beca este año, es lograr un contrato de investigador.
INFORMACIÓN ORIGINAL EXTRAÍDA DE:
http://www.menorca.info/menorca/458135/gente/interesada/investigar/becas/reducen/vez