L’investigador de l’Institut Tecnològic de Massachusetts rep el guardó pel desenvolupament de pròtesis per a persones amputadesEl investigador del Instituto Tecnológico de Massachussetts recibe el galardón por el desarrollo de prótesis para personas amputadas

El nord-americà Hugh Herr , investigador de l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), és el nou Premi Princesa d’Astúries d’Investigació Científica i Tècnica . Aquest expert mundial en biònica ha rebut el guardó pel disseny i desenvolupament de pròtesis tecnològicament avançades.
El treball de Herr com a científic i enginyer neix en part d’una desgràcia. Només tenia 17 anys quan, el 1982, durant una escalada al Barranc de Huntington (Nou Hampshire) va ser sorprès per un torb que el va mantenir tres nits perdut a temperatures de 29 graus sota zero. Va ser rescatat amb vida, però les seqüeles de la congelació van fer que li amputasen les dues cames per sota dels genolls.Traumatitzat per la mort d’un dels voluntaris que va ajudar al seu rescat i decebut per la manca de tecnologia de les pròtesis que li van posar a l’hospital, aquest biofísic va decidir abocar-se al disseny de peces més avançades per tornar a escalar i per ajudar a altres persones que, igual que ell, no tenen cames.

Herr va necessitar molt poc temps per recuperar-se. Només 12 mesos després del seu accident estava escalant de nou i, segons assegurava en un article publicat a la revista Popular Science , ho feia millor que quan tenia les dues cames. Per aconseguir-ho, va abandonar la idea que les extremitats biòniques haguessin de semblar-se als membres humans. L’important era la funció, i va crear cames amb altures ajustables i accessoris per introduir el peu en esquerdes o poder recolzar-se en sortints diminuts.

Des de llavors, el seu cos s’ha convertit en el seu principal banc de proves i no es conforma amb tornar i millorar la mobilitat de persones que han patit amputacions, també vol millorar els cossos de persones sanes. Herr ha obert noves línies d’investigació, donant lloc a una classe de biohíbridos, de pròtesi “intel·ligents”, que han accelerat la fusió del cos i la màquina i augmentat la seva força i resistència. Els seus mètodes abasten un conjunt de disciplines científiques i tecnològiques, des de la ciència biomecànica i del control dels moviments biològics fins al disseny de dispositius biomèdics.

Els seus èxits han tingut un impacte significatiu en persones amb discapacitat física, a través de les pròtesis de genoll adaptables per a amputats femorals o les ortopròtesis de turmell i peu, per a peu equí i patologies causades per paràlisi cerebral o esclerosi múltiple. Herr ha emprat models de pont creuat del múscul esquelètic per al disseny i optimització d’una nova classe de mecanismes de propulsió humana que amplifiquen la resistència per a activitats anaeròbiques, i ha construït sabates elàstics que augmenten la resistència aeròbica en caminar i córrer. És el fundador de la companyia BiONx Medical Technologies (antiga iWalk), encarregada de comercialitzar BiOM® Ankle, una pròtesi de membres inferiors que proporciona energia emulant la funció muscular i imitant el moviment del turmell i aporta una estabilitat que s’ajusta a qualsevol superfície.

Aquest guardó, que l’any passat va recaure en les bioquímiques Emmanuelle Fuster i Jennifer Doudna pels seus treballs en l’edició del genoma i al qual aquest any optaven 34 candidatures, està dotat amb 50.000 euros, una reproducció d’una escultura de Joan Miró, un diploma i una insígnia que tradicionalment lliura el rei Felip a l’octubre al Teatre Campoamor d’Oviedo.

El estadounidense Hugh Herr, investigador del Instituto Tecnológico de Massachussetts (MIT), es el nuevo Premio Princesa de Asturias de Investigación Científica y Técnica. Este experto mundial en biónica ha recibido el galardón por el diseño y desarrollo de prótesis tecnológicamente avanzadas.
El trabajo de Herr como científico e ingeniero nace en parte de una desgracia. Solo tenía 17 años cuando, en 1982, durante una escalada en el Barranco de Huntington (Nuevo Hampshire) fue sorprendido por una ventisca que le mantuvo tres noches perdido a temperaturas de 29 grados bajo cero. Fue rescatado con vida, pero las secuelas del congelamiento hicieron que le amputasen las dos piernas por debajo de las rodillas. Traumatizado por la muerte de uno de los voluntarios que ayudó a su rescate y decepcionado por la falta de tecnología de las prótesis que le pusieron en el hospital, este biofísico decidió volcarse en el diseño de piezas más avanzadas para volver a escalar y para ayudar a otras personas que, al igual que él, carecen de piernas.

Herr necesitó muy poco tiempo para recuperarse. Solo 12 meses después de su accidente estaba escalando de nuevo y, según aseguraba en un artículopublicado en la revista Popular Science, lo hacía mejor que cuando tenía las dos piernas. Para lograrlo, abandonó la idea de que las extremidades biónicas tuviesen que parecerse a los miembros humanos. Lo importante era la función, y creó piernas con alturas ajustables y accesorios para introducir el pie en grietas o poder apoyarse en salientes diminutos.

Desde entonces, su cuerpo se ha convertido en su principal banco de pruebas y no se conforma con devolver y mejorar la movilidad de personas que han sufrido amputaciones, también quiere mejorar los cuerpos de personas sanas. Herr ha abierto nuevas líneas de investigación, dando lugar a una clase de biohíbridos, de prótesis “inteligentes”, que han acelerado la fusión del cuerpo y la máquina y aumentado su fuerza y resistencia. Sus métodos abarcan un conjunto de disciplinas científicas y tecnológicas, desde la ciencia biomecánica y del control de los movimientos biológicos hasta el diseño de dispositivos biomédicos.

Sus logros han tenido un impacto significativo en personas con discapacidad física, a través de las prótesis de rodilla adaptables para amputados femorales o las ortoprótesis de tobillo y pie, para pie equino y patologías causadas por parálisis cerebral o esclerosis múltiple. Herr ha empleado modelos de puente cruzado del músculo esquelético para el diseño y optimización de una nueva clase de mecanismos de propulsión humana que amplifican la resistencia para actividades anaeróbicas, y ha construido zapatos elásticos que aumentan la resistencia aeróbica al caminar y correr. Es el fundador de la compañía BiONx Medical Technologies (antigua iWalk), encargada de comercializar BiOM® Ankle, una prótesis de miembros inferiores que proporciona energía emulando la función muscular e imitando el movimiento del tobillo y aporta una estabilidad que se ajusta a cualquier superficie.

Este galardón, que el año pasado recayó en las bioquímicas Emmanuelle Charpentier y Jennifer Doudna por sus trabajos en la edición del genoma y al que este año optaban 34 candidaturas, está dotado con 50.000 euros, una reproducción de una escultura de Joan Miró, un diploma y una insignia que tradicionalmente entrega el rey Felipe en octubre en el Teatro Campoamor de Oviedo.

 

INFORMACIÓ ORIGINAL EXTRETA DE:
http://elpais.com/elpais/2016/06/01/ciencia/1464775501_718612.html

TRADUÏT AUTOMÁTICAMENT PER:
GOOGLE CHROME


 

 

INFORMACIÓN ORIGINAL EXTRAIDA DE:
http://elpais.com/elpais/2016/06/01/ciencia/1464775501_718612.html

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Skip to content