L’esclerosi múltiple (EM) és una malaltia incurable, però, gràcies a l’arribada dels anticossos monoclonals, els pacients han vist millorar la seva qualitat de vida. Però, perquè aquests fàrmacs siguin eficaços i segurs, és fonamental el paper de les infermeres. Aquestes han estat les principals idees exposades durant la Reunió Nacional d’Infermeria Sanofi Genzyme “El paper d’infermeria en esclerosi múltiple: desafiaments del futur”, celebrada al Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona.

Mar Tintoré, neuròloga del Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya (CEMCAT), va comentar que aquesta patologia té un impacte social molt significatiu, ja que molts pacients pateixen depressió i ansietat. A més “hi ha estudis que mostren que el 50 per cent dels pacients estan a l’atur”, va dir. Per la seva banda, Yolanda Figueres, neuropsicòloga de l’Hospital Universitari Gregorio Marañón de Madrid, ha assenyalat que és fonamental conèixer l’entorn familiar dels pacients, “i cuidar els cuidadors, ja que, de mitjana, dediquen 11 hores diàries a l’atenció del familiar afectat “. Tintoré va fer especial èmfasi en el rellevant paper que poden exercir les infermeres en el tractament d’aquesta patologia. Per exemple, “els pacients pregunten si poden fer alguna cosa per millorar el seu pronòstic, i les infermeres poden comentar-los que pot ajudar-los cuidar la dieta, com mantenir nivells de vitamina D òptims i vigilar la ingesta de sal, o evitar el tabac” ha apuntat. Així mateix, aquesta experta ha destacat el canvi de paradigma que ha suposat en els últims anys l’arribada dels anticossos monoclonals per al tractament de l’EM. Però aquests fàrmacs requereixen un control molt proper. I, en aquest sentit, Tintoré va destacar de nou la importància del personal d’infermeria, “ja que ha de conèixer el perfil de seguretat dels fàrmacs i participar de manera activa en la monitorització i el seguiment dels pacients”.

Els fàrmacs orals han ajudat a millorar la qualitat de vida dels pacients amb EM. És el cas de teriflunomida (Aubagio, de Sanofi Genzyme), la primera teràpia oral per primera línia de tractament amb una posologia d’un únic comprimit al dia que es pot prendre amb o sense menjar. Com va assenyalar Assumpció Fernández-Pablos, infermera de l’Hospital Ramón i Cajal de Madrid, “abans tots els fàrmacs eren injectables, així que el fet de comptar amb fàrmacs orals és un gran avantatge, i molts pacients portaven anys demanant que apareguessin”. Un tipus d’administració que és menys agressiu i que presenta menys efectes adversos. Segons Ana María Dur, infermera de l’Hospital Universitari Fundació Alcorcón, “ajuda a que el pacient se senti molt més responsable del maneig de la seva malaltia i el seu tractament”.

Per la seva comoditat, forma d’administració i perfil de seguretat ben conegut, Rosalía Forn, infermera del CEMCAT, va recordar que, “davant l’aparició d’aquests fàrmacs, es va arribar a pensar que el paper d’infermeria seria menys rellevant, però s’ha vist que no “. Com va comentar Forn, l’educació que cal realitzar als pacients és d’igual importància amb aquests fàrmacs orals que amb els injectables. Un dels aspectes clau amb aquests medicaments orals té a veure amb aquells pacients que vénen de teràpies injectables. “Per exemple, amb els pacients que vénen d’injectables cal insistir que la teràpia oral funcionarà igual, per la seva seguretat i eficàcia”, va dir aquesta experta. Així mateix, les infermeres són clau perquè l’adherència al tractament sigui l’adequada. “I cal supervisar que els pacients es realitzin les pertinents analítiques de control”, va assenyalar Dur.

Com va dir Fernández-Pablos, aquests tractaments han contribuït a millorar la qualitat de vida dels pacients, “que han recuperat la seva vida social i tenen un menor sensació d’estar malalts”.

I és que els nous anticossos monoclonals no només generen reticències en alguns pacients. “També en les infermeres, ja que temíem els seus efectes adversos, però cada vegada tenim menys por”, va dir María Luisa Vergara, infermera de l’Hospital Regional Universitari de Màlaga. De la mateixa manera, “els pacients tenen la incertesa davant les possibles reaccions, per això les infermeres els informem”, va comentar Carmen Márquez, de l’Hospital Clínic Universitari Verge de l’Arrixaca de Múrcia.

D’altra banda, també poden ser de gran ajuda les experiències en què els pacients que ja han rebut aquest tipus de fàrmacs es troben aquells que es plantegen el seu ús perquè aquests els comentin els seus dubtes.

Anticossos monoclonals com alemtuzumab (Lemtrada, de Sanofi Genzyme) s’administren mitjançant infusió intravenosa diversos dies seguits i al centre hospitalari. “Les infermeres monitoritzen el pacient per a assegurar-se que tot va anar bé”, va dir Macarena Rus, infermera de l’Hospital Universitari Verge Macarena de Sevilla. I per això torna a ser crucial el paper d’infermeria tant en la valoració prèvia del pacient com en el seguiment després de la infusió.

La esclerosis múltiple (EM) es una enfermedad incurable, pero, gracias a la llegada de los anticuerpos monoclonales, los pacientes han visto mejorar su calidad de vida. Pero, para que estos fármacos sean eficaces y seguros, es fundamental el papel de las enfermeras. Éstas han sido las principales ideas expuestas durante la Reunión Nacional de Enfermería Sanofi Genzyme “El papel de enfermería en esclerosis múltiple: desafíos del futuro”, celebrada en el Colegio Oficial de Enfermería de Barcelona.

Mar Tintoré, neuróloga del Centro de Esclerosis Múltiple de Cataluña (Cemcat), comentó que esta patología tiene un impacto social muy significativo, ya que muchos pacientes sufren depresión y ansiedad. Además “hay estudios que muestran que el 50 por ciento de los pacientes están en paro”, dijo. Por su parte, Yolanda Higueras, neuropsicóloga del Hospital Universitario Gregorio Marañón de Madrid, señaló que es fundamental conocer el entorno familiar de los pacientes, “y cuidar a los cuidadores, ya que, de media, dedican once horas diarias a la atención del familiar afectado”. Tintoré hizo especial énfasis en el relevante rol que pueden desempeñar las enfermeras en el tratamiento de esta patología. Por ejemplo, “los pacientes preguntan si pueden hacer algo para mejorar su pronóstico, y las enfermeras pueden comentarles que puede ayudarles cuidar la dieta, como mantener niveles de vitamina D óptimos y vigilar la ingesta de sal, o evitar el tabaco” apuntó. Asimismo, esta experta destacó el cambio de paradigma que ha supuesto en los últimos años la llegada de los anticuerpos monoclonales para el tratamiento de la EM. Pero estos fármacos requieren un control muy cercano. Y, en este sentido, Tintoré destacó de nuevo la importancia del personal de enfermería, “ya que debe conocer el perfil de seguridad de los fármacos y participar de forma activa en la monitorización y el seguimiento de los pacientes”.

Más autonomía con fármacos orales

Los fármacos orales han ayudado a mejorar la calidad de vida de los pacientes con EM. Es el caso de teriflunomida (Aubagio, de Sanofi Genzyme), la primera terapia oral para primera línea de tratamiento con una posología de un único comprimido al día que se puede tomar con o sin comida. Como señaló Asunción Fernández-Pablos, enfermera del Hospital Ramón y Cajal de Madrid, “antes todos los fármacos eran inyectables, así que el hecho de contar con fármacos orales es una gran ventaja, y muchos pacientes llevaban años pidiendo que aparecieran”. Un tipo de administración que es menos agresivo y que presenta menos efectos adversos. Según Ana María Duro, enfermera del Hospital Universitario Fundación Alcorcón, “ayuda a que el paciente se sienta mucho más responsable del manejo de su enfermedad y su tratamiento”.

Por su comodidad, forma de administración y perfil de seguridad bien conocido, Rosalía Horno, enfermera del Cemcat, recordó que, “ante la aparición de estos fármacos, se llegó a pensar que el papel de enfermería sería menos relevante, pero se ha visto que no”. Como comentó Horno, la educación que hay que realizar a los pacientes es de igual importancia con estos fármacos orales que con los inyectables. Uno de los aspectos clave con estos medicamentos orales tiene que ver con aquellos pacientes que vienen de terapias inyectables. “Por ejemplo, con los pacientes que vienen de inyectables hay que insistir en que la terapia oral va a funcionar igual, por su seguridad y eficacia”, dijo esta experta. Asimismo, las enfermeras son clave para que la adherencia al tratamiento sea la adecuada. “Y hay que supervisar que los pacientes se realicen las pertinentes analíticas de control”, señaló Duro.

Como dijo Fernández-Pablos, estos tratamientos han contribuido a mejorar la calidad de vida de los pacientes, “que han recuperado su vida social y tienen un menor sensación de estar enfermos”.

Y es que los nuevos anticuerpos monoclonales no sólo generan reticencias en algunos pacientes. “También en las enfermeras, ya que temíamos sus efectos adversos, pero cada vez tenemos menos miedo”, dijo María Luisa Vergara, enfermera del Hospital Regional Universitario de Málaga. Del mismo modo, “los pacientes tienen la incertidumbre ante las posibles reacciones; por eso las enfermeras les informamos”, comentó Carmen Márquez, del Hospital Clínico Universitario Virgen de la Arrixaca de Murcia.

Por otro lado, también pueden ser de gran ayuda las experiencias en las que los pacientes que ya han recibido este tipo de fármacos se encuentran con aquellos que se plantean su uso para que éstos les comenten sus dudas.

Anticuerpos monoclonales como alemtuzumab (Lemtrada, de Sanofi Genzyme) se administran mediante infusión intravenosa varios días seguidos y en el centro hospitalario. “Las enfermeras monitorizan al paciente para asegurarse de que todo va ir bien”, dijona Rus, enfermera del Hospital Universitario Virgen Macarena de Sevilla. Y por ello vuelve a ser crucial el rol de enfermería tanto en la valoración previa del paciente como en el seguimiento tras la infusión.

 

INFORMACIÓ ORIGINAL EXTRETA DE:
http://www.gacetamedica.com/noticias-medicina/2016-06-03/especializada/enfermeria-clave-en-la-monitorizacion-de-los-nuevos-tratamientos-en-em/pagina.aspx?idart=985653&utm_source=direct&utm_medium=web&utm_campaign=buscador_gaceta

TRADUÏT AUTOMÁTICAMENT PER:
GOOGLE CHROME

 

INFORMACIÓN ORIGINAL EXTRAIDA DE:
http://www.gacetamedica.com/noticias-medicina/2016-06-03/especializada/enfermeria-clave-en-la-monitorizacion-de-los-nuevos-tratamientos-en-em/pagina.aspx?idart=985653&utm_source=direct&utm_medium=web&utm_campaign=buscador_gaceta

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Skip to content