L’esclerosi múltiple afecta a prop de 46.000 persones a Espanya i cada any es diagnostiquen 1.800 nous casos la curació dels quals segueix sent una tasca impossible. No obstant això, des de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN) mostren cert optimisme perquè els nous tractaments estan permetent retardar la deterioració i la discapacitat que provoca. La esclerosis múltiple afecta a cerca de 46.000 personas en España y cada año se diagnostican 1.800 nuevos casos cuya curación sigue siendo una tarea imposible. No obstante, desde la Sociedad Española de Neurología (SEN) muestran cierto optimismo porque los nuevos tratamientos están permitiendo retrasar el deterioro y la discapacidad que provoca.
Així ho assegura la coordinadora del Grup d’Estudi de Malalties Desmielinizantes de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), Celia Orella-Guevara, amb motiu del Dia Nacional de l’Esclerosi Múltiple celebrat aquest diumenge 18 de desembre.
“Actualment segueix sent la segona causa de discapacitat més freqüent entre els joves, després dels accidents de trànsit”, reconeix aquesta experta, encara que la situació ha millorat en els últims anys.
Aquesta malaltia autoinmune sol detectar-se en persones joves, d’entre 20 i 40 anys, i fins a fa uns anys el pronòstic una vegada diagnosticats era molt pessimista. “El tractament era fonamentalment simptomàtic”, recorda aquesta experta, de manera que 20 anys més tard “la majoria presentava una discapacitat greu”.
Això repercutia directament sobre la qualitat de vida d’aquests pacients i no tant sobre la seva supervivència, ja que aquesta és amb prou feines cinc anys menor que la de la resta de la població.
“El major problema d’aquests pacients és la discapacitat, ja que van acumulant símptomes, deixen de caminar i han de passar a estar en una cadira de rodes, o el fet que tinguin tremolors i no puguin menjar bé, o que tinguin tanta incontinència urinària que hagin d’anar amb bolquer”, ha reconegut aquesta experta.
No obstant això, ara aquests problemes s’està retardant en molts pacients i “només un de cada tres presenta una discapacitat greu 15 anys després del diagnòstic”.
Això ha estat possible gràcies al desenvolupament de fàrmacs inmunomoduladores, que permeten evitar i retardar les recaigudes d’aquesta malaltia. A més, la seva forma d’administració també ha evolucionat, ja que els medicaments injectables estan deixant pas a noves formulacions d’ús oral.
“De moment ja hi ha dos al mercat, una d’elles ja aprovada a Europa, i en 2013 hi haurà varis més”, reconeix Orella-Guevara, la qual cosa permet “no només reduir el nombre de brots en més d’un 50%, sinó millorar l’adherència al tractament”.
Així mateix, aquesta responsable de la SEN també destaca la importància de millorar el diagnòstic i incidir en la prevenció, sobretot després de que s’estiguin començant a conèixer alguns factors ambientals que condicionen l’aparició d’una malaltia encara d’origen desconegut.
Factors de risc
La malaltia és més freqüent en dones (75% de tots els casos) i, precisament un increment de casos femenins és el que ha donat pistes de possibles marcadors que afavoreixen la seva aparició. Un d’ells seria el tabac (més comú entre les dones que fa 30 anys) o la seva possible relació amb l’activitat hormonal ja que hi ha estudis que han demostrat que “amb l’embaràs la malaltia no progressa”. “I ara les dones triguen més a quedar-se embarassades”, apunta aquesta experta, per la qual cosa podrien quedar més exposades al desenvolupament de la malaltia.
Altres hipòtesis també han vinculat l’aparició de l’esclerosi múltiple amb un menor contacte amb agents infecciosos, que afavoreix les malalties autoinmunes; o la falta de vitamina D, ja que diversos estudis demostren que als països on hi ha més sol i, per tant, més vitamina D, hi ha menys possibilitats de tenir esclerosi múltiple.
INFORMACIÓ ORIGINAL EXTRETA DE:
http://www.elmundo.es/elmundosalud/2011/12/19/neurociencia/1324292222.html
TRADUÏT AUTOMÁTICAMENT PER:
http://www.softcatala.org/traductor
Así lo asegura la coordinadora del Grupo de Estudio de Enfermedades Desmielinizantes de la Sociedad Española de Neurología (SEN), Celia Oreja-Guevara, con motivo del Día Nacional de la Esclerosis Múltiple celebrado este domingo 18 de diciembre.
“Actualmente sigue siendo la segunda causa de discapacidad más frecuente entre los jóvenes, después de los accidentes de tráfico“, reconoce esta experta, aunque la situación ha mejorado en los últimos años.
Esta enfermedad autoinmune suele detectarse en personas jóvenes, de entre 20 y 40 años, y hasta hace unos años el pronóstico una vez diagnosticados era muy pesimista. “El tratamiento era fundamentalmente sintomático”, recuerda esta experta, de modo que 20 años más tarde “la mayoría presentaba una discapacidad grave”.
Esto repercutía directamente sobre la calidad de vida de estos pacientes y no tanto sobre su supervivencia, ya que ésta es apenas cinco años menor que la del resto de la población.
“El mayor problema de estos pacientes es la discapacidad, ya que van acumulando síntomas, dejan de caminar y deben pasar a estar en una silla de ruedas, o el hecho de que tengan temblores y no puedan comer bien, o que tengan tanta incontinencia urinaria que deban ir con pañal”, ha reconocido esta experta.
Sin embargo, ahora estos problemas se está retrasando en muchos pacientes y “sólo uno de cada tres presenta una discapacidad grave 15 años después del diagnóstico“.
Esto ha sido posible gracias al desarrollo de fármacos inmunomoduladores, que permiten evitar y retrasar las recaídas de esta enfermedad. Además, su forma de administración también ha evolucionado, ya que los medicamentos inyectables están dejando paso a nuevas formulaciones de uso oral.
“De momento ya hay dos en el mercado, una de ellas ya aprobada en Europa, y en 2013 habrá varios más”, reconoce Oreja-Guevara, lo que permite “no sólo reducir el número de brotes en más de un 50%, sino mejorar la adherencia al tratamiento”.
Asimismo, esta responsable de la SEN también destaca la importancia de mejorar el diagnóstico e incidir en la prevención, sobre todo después de que se estén comenzando a conocer algunos factores ambientales que condicionan la aparición de una enfermedad todavía de origen desconocido.
Factores de riesgo
La enfermedad es más frecuente en mujeres (75% de todos los casos) y, precisamente un incremento de casos femeninos es el que ha dado pistas de posibles marcadores que favorecen su aparición. Uno de ellos sería el tabaco (más común entre las mujeres que hace 30 años) o su posible relación con la actividad hormonal ya que hay estudios que han demostrado que “con el embarazo la enfermedad no progresa”. “Y ahora las mujeres tardan más en quedarse embarazadas”, apunta esta experta, por lo que podrían quedar más expuestas al desarrollo de la enfermedad.
Otras hipótesis también han vinculado la aparición de la esclerosis múltiple con un menor contacto con agentes infecciosos, que favorece las enfermedades autoinmunes; o la falta de vitamina D, ya que diversos estudios demuestran que en los países donde hay más sol y, por tanto, más vitamina D, hay menos posibilidades de tener esclerosis múltiple.
INFORMACIÓN ORIGINAL EXTRAÍDA DE:
http://www.elmundo.es/elmundosalud/2011/12/19/neurociencia/1324292222.html