• Una companyia de Biotecnologia anuncia els primers resultats d’una teràpia gènica antienvelliment amb una única pacient, la seva pròpia CEO Elizabeth Parrish

• Una compañía de Biotecnología anuncia los primeros resultados de una terapia génica antienvejecimiento con una única paciente, su propia CEO Elizabeth Parrish

Elizabeth Parrish és probablement una de les poques dones de mitjana edat a les quals no els importa confessar la seva edat. Té 45 anys i un aspecte envejable. Podria passar per algú més jove, potser amb deu anys menys, com els passa a altres dones que estan en aquesta etapa de dolç indefinició en la qual amb 45 anys es pot passar per 35. Però, a diferència d’elles, pot ser que Parrish també estigui més jove per dins, i els seus òrgans i teixits tinguin una edat biològica menor. El seu secret no està en seguir una bona alimentació, no fumar, apartar l’alcohol o fer exercici físic. Almenys, no només en això, sinó en un tractament antienvelliment que ha desenvolupat la seva pròpia companyia, una biotecnològica establerta a Seattle (EUA) que es diu Bioviva .

L’any passat Parrish va agafar un avió i canviar la plujosa ciutat de Seattle per l’assolellada Colòmbia . Allà, en un lloc indeterminat que no ha transcendit i sense supervisió, va rebre nombroses injeccions de dues teràpies gèniques experimentals . Una d’ells tenia com a objectiu allargar els seus telòmers , una petita estructura que protegeix els extrems dels cromosomes. Aquestes estructures tenen la clau del càncer i l’envelliment i se sap que com més curts siguin, més risc es té de patir una malaltia oncològica i tots els mals relacionats amb el pas del temps.Des de les malalties cardiovasculars a les neurodegeneratives, com l’Alzheimer. Per tant, com més llargs siguin millor per a la nostra salut.

Parrish s’ha injectat dos tractaments gènics: per allargar els seus telòmers i incrementar massa muscular

El segon tractament estava dirigit a incrementar la massa muscular, inhibint una proteïna anomenada miostatina . La pèrdua de múscul és un dels signes típics de l’envelliment i el que augmenta la fragilitat a complir anys.

Al marge de la llei

Així, Elizabeth es va convertir en la pacient «zero» d’un assaig clínic molt peculiar. No només ha esquivat tots els controls i requisits exigits a la comunitat científica quan desenvolupa un fàrmac nou, sinó que compta només amb un únic voluntari com conillet d’Índies. La consellera delegada de Bioviva , a més, ha acceptat provar en carn pròpia una teràpia que només s’havia provat abans en ratolins, saltant-se totes les etapes de seguretat que s’exigeixen a un nou tractament.

La seva decisió va encendre una forta polèmica, fins i tot dins de la seva pròpia companyia. Un dels seus assessors, el professor George Martin , director també del Centre per a la Investigació de l’Alzheimer de la Universitat de Washington, va anunciar la seva dimissió en assabentar-se de la maniobra. Ara Parrish torna a l’ull de l’huracà en mostrar els primers resultats de la seva aventura pseudocientífica: un any després del tractament, els telòmers dels seus glòbuls blancs, els guardians del sistema immune, han crescut en una proporció que pot interpretar-se com un rejoveniment de vint anys , segons sempre l’anunci que ha fet Bioviva.

Elixir de joventut

¿Això vol dir que l’executiva de 45 anys té ara una edat biològica de 25?No, en el millor dels casos, i mentre no es pugui demostrar d’una altra manera, significaria que les defenses naturals del seu organisme són més eficaços. Tot i que encara són dades preliminars i cal esperar a conèixer altres marcadors d’envelliment, segons ha explicat la pròpia companyia en un comunicat. Aquesta informació pretén convertir-se en una primera pedra per a un futur assaig clínic amb altres voluntaris .

Els telòmers són als extrems dels cromosomes. Són un testimoni intern de la nostra pròpia salut. Quan més llargs són, més longeus podem ser i menys possibilitats hi ha d’emmalaltir

El elixir de joventut que s’ha injectat Parrish no és una poció qualsevol. La biotecnològica de Seattle s’ha inspirat en les investigacions d’alguns dels centres de recerca més potents d’Europa i dels Estats Units. El Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO) de Madrid és un d’ells. La seva directora, María Blasco ,que no col·labora amb Bioviva , va publicar fa quatre anys els resultats d’ una teràpia gènica perperllongar la mida dels telòmers . El seu grup va ser el primer a demostrar que es frenava l’escurçament dels telòmers i amb ell es retardaven les malalties pròpies de l’envelliment i augmentava la longevitat de manera molt significativa. Això sí, només en ratolins.

Posteriorment, el grup de Blasco al CNIO va utilitzar aquesta estratègia per tractar malalties associades a l’envelliment com l’infart de miocardi , i problemes de salut que estan relacionats amb telòmers molt més curts del normal, els anomenats síndromes teloméricos (anèmia aplàstica, fibrosi pulmonar …).

María Blasco: «És difícil treure cap conclusió d’un estudi que no té els controls necessaris»

Però a la investigadora espanyola no li agrada la forma d’actuar de Parrish . «La manera de provar un medicament i veure si és segur i efectiu és fent-ho amb assaigs clínics que, al seu torn, estan determinats per les agències reguladores.Això es fa així per protegir els pacients », comenta a ABC.

La manca d’aquests mecanismes de regulació fan inviable saber si realment ha funcionat la teràpia de Bioviva, segons l’opinió de Blasco.«Per saber si els efectes són atribuïbles a la teràpia, caldria tenir un grup control al qual se li dóna placebo (substància no farmacològica que no té acció curativa). És difícil treure cap conclusió d’un estudi que no té els controls necessaris » , insisteix.

Tractar la mort prematura

Al CNIO s’estan donant tots els passos per portar les seves investigacions a la consulta del metge. Sense trampes. «No es tracta només de tenir finançament i suport privat, que sens dubte és important, sinó de poder avançar els nostres descobriments amb aquesta estratègia per convertir-la en un medicament», assegura la directora del CNIO.

L’objectiu número u d’aquest centre no és trobar una fórmula de joventut, sinó tractar malalties associades a telòmers molt curts que causen la mort prematura de pacients.

Elizabeth Parrish es probablemente una de las pocas mujeres de mediana edad a las que no les importa confesar su edad. Tiene 45 años y un aspecto envidiable. Podría pasar por alguien más joven, quizá con diez años menos, como les ocurre a otras mujeres que están en esa etapa de dulce indefinición en la que con 45 años se puede pasar por 35. Pero, a diferencia de ellas, puede que Parrish también esté más joven por dentro, y sus órganos y tejidos tengan una edad biológica menor. Su secreto no está en seguir una buena alimentación, no fumar, apartar el alcohol o hacer ejercicio físico. Al menos, no solo en eso, sino en un tratamiento antienvejecimiento que ha desarrollado su propia compañía, una biotecnológica afincada en Seattle (EE.UU.) que se llama BioViva.

El año pasado Parrish cogió un avión y cambió la lluviosa ciudad de Seattle por la soleada Colombia. Allí, en un lugar indeterminado que no ha trascendido y sin supervisión, recibió numerosas inyecciones de dos terapias génicas experimentales. Una de ellos tenía como objetivo alargar sus telómeros, una pequeña estructura que protege los extremos de los cromosomas. Estas estructuras tienen la clave del cáncer y el envejecimiento y se sabe que cuanto más cortos sean, más riesgo se tiene de sufrir una enfermedad oncológica y todos los males relacionados con el paso del tiempo. Desde las enfermedades cardiovasculares a las neurodegenerativas, como el alzhéimer. Por tanto, cuanto más largos sean mejor para nuestra salud.

Parrish se ha inyectado dos tratamientos génicos: para alargar sus telómeros e incrementar masa muscular

El segundo tratamiento estaba dirigido aincrementar la masa muscular, inhibiendo una proteína llamada miostatina. La pérdida de músculo es uno de los signos típicos del envejecimiento y lo que aumenta la fragilidad al cumplir años.

Al margen de la ley

Así, Elizabeth se convirtió en la paciente «cero» de un ensayo clínico muy peculiar. No solo ha esquivado todos los controles y requisitos exigidos a la comunidad científica cuando desarrolla un fármaco nuevo, sino que cuenta solo con un único voluntario como conejillo de Indias. La consejera delegada de BioViva, además, ha aceptado probar en sus carnes una terapia que solo se había probado antes en ratones, saltándose todas las etapas de seguridad que se exigen a un nuevo tratamiento.

Su decisión encendió una fuerte polémica, incluso dentro de su propia compañía. Uno de sus asesores, el profesor George Martin, director también del Centro para la Investigación del Alzhéimer de la Universidad de Washington, anunció su dimisión al enterarse de la maniobra. Ahora Parrish vuelve al ojo del huracán al mostrar los primeros resultados de su aventura pseudocientífica: un año después del tratamiento, los telómeros de sus glóbulos blancos, los guardianes del sistema inmune, han crecido en una proporción que puede interpretarse como un rejuvenecimiento de veinte años, según siempre el anuncio que ha hecho BioViva.

Elixir de juventud

¿Eso significa que la ejecutiva de 45 años tiene ahora una edad biológica de 25? No, en el mejor de los casos, y mientras no se pueda demostrar de otra manera, significaría que las defensas naturales de su organismo son más eficaces. Aunque aún son datos preliminares y hay que esperar a conocer otros marcadores de envejecimiento, según ha explicado la propia compañía en un comunicado. Esta información pretende convertirse en una primera piedra para un futuro ensayo clínico con otros voluntarios.

Los telómeros están en los extremos de los cromosomas. Son un testigo interno de nuestra propia salud. Cuando más largos son, más longevos podemos ser y menos posibilidades hay de enfermar

El elixir de juventud que se ha inyectado Parrish no es una pócima cualquiera. La biotecnológica de Seattle se ha inspirado en las investigaciones de algunos de los centros de investigación más potentes de Europa y de Estados Unidos. El Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas(CNIO) de Madrid es uno de ellos. Su directora,María Blasco, que no colabora con BioViva, publicó hace cuatro años los resultados de una terapia génica para prolongar el tamaño de los telómeros. Su grupo fue el primero en demostrar que se frenaba el acortamiento de los telómeros y con él se retrasaban las enfermedades propias del envejecimiento y aumentaba la longevidad de manera muy significativa. Eso sí, solo en ratones.

Posteriormente, el grupo de Blasco en el CNIO utilizó esta estrategia para tratar enfermedades asociadas al envejecimiento como el infarto de miocardio, y problemas de salud que están relacionados con telómeros mucho más cortos de lo normal, los llamados síndromes teloméricos (anemia aplásica, fibrosis pulmonar…).

María Blasco: «Es difícil sacar ninguna conclusión de un estudio que no tiene los controles necesarios»

Pero a la investigadora española no le gusta la forma de actuar de Parrish. «La manera de probar un medicamento y ver si es seguro y efectivo es haciéndolo con ensayos clínicos que, a su vez, están determinados por las agencias regulatorias. Esto se hace así para proteger a los pacientes», comenta a ABC.

La falta de esos mecanismos de regulación hacen inviable saber si realmente ha funcionado la terapia de BioViva, en opinión de Blasco. «Para saber si los efectos son atribuibles a la terapia, habría que tener un grupo control al que se le da placebo (sustancia no farmacológica que carece de acción curativa). Es difícil sacar ninguna conclusión de un estudio que no tiene los controles necesarios», insiste.

Tratar la muerte prematura

En el CNIO se están dando todos los pasos para llevar sus investigaciones a la consulta del médico. Sin trampas. «No se trata solo de tener financiación y apoyo privado, que sin duda es importante, sino de poder avanzar nuestros descubrimientos con esta estrategia para convertirla en un medicamento», asegura la directora del CNIO.

El objetivo número uno de este centro no es hallar una fórmula de juventud, sino tratar enfermedades asociadas a telómeros muy cortos que causan la muerte prematura de pacientes.

 

INFORMACIÓ ORIGINAL EXTRETA DE:
http://www.abc.es/ciencia/abci-mujer-salto-todas-reglas-para-no-envejecer-201606200935_noticia.html?ns_campaign=GS_MS&ns_mchannel=abc_es&ns_
source=TW&ns_fee=0&ns_linkname=CM_general

TRADUÏT AUTOMÁTICAMENT PER:
GOOGLE CHROME

 

 

INFORMACIÓN ORIGINAL EXTRAIDA DE:
http://www.abc.es/ciencia/abci-mujer-salto-todas-reglas-para-no-envejecer-201606200935_noticia.html?ns_campaign=GS_MS&ns_mchannel=abc_es&ns_
source=TW&ns_fee=0&ns_linkname=CM_general