L’Esclerosi Múltiple (EM) és una malaltia del sistema nerviós central (SNC). El SNC es compon de dues parts: cervell i medul·la espinal. Els estímuls nerviosos es transmeten a través de cèl·lules nervioses anomenades neurones. Embolicant aquestes neurones del SNC hi ha un material compost per proteïnes grasses anomenat mielina que facilita la conducció en els impulsos elèctrics entre aquestes fibres nervioses. Allà on es destrueix la mielina, apareixen les plaques de teixit endurit (esclerosi). Com a conseqüència d’això, els impulsos nerviosos s’interrompen periòdicament o, en els casos més greus, de forma definitiva.

L’esclerosi múltiple és una malaltia relacionada amb la pèrdua d’aquesta mielina del cervell i dels nervis espinals. On es destrueix la mielina, apareixen les plaques de teixit endurit (esclerosi). Això enlenteix la transmissió dels estímuls nerviosos i la fa més costosa, o, en els casos més greus, s’interrompen definitivament.

Afortunadament la lesió de la mielina és reversible en moltes ocasions.
Les persones amb major risc de presentar EM són persones entre 20 i 45 anys, sent el cansament un símptoma comú.
L’EM no és ni contagiosa, ni hereditària, ni mortal.

Causes de l’esclerosis múltiple

Actualment, no es coneix la causa exacta de l’EM, però es creu que la destrucció de la mielina és el resultat d’una resposta anormal del sistema immunològic cap al propi organisme. Habitualment, el sistema immunològic defensa l’organisme de “cossos” aliens com són els virus i bacteris. En malalties autoimmunes; en les quals el propi organisme destrueix els cossos estranys; l’organisme ataca en ocasions les seves pròpies cèl·lules que considera estranyes. En l’EM, la substància atacada és la mielina. Els científics encara no saben el que impulsa al sistema immunològic a atacar la mielina. La majoria coincideix que són alguns els factors que estan involucrats (factors genètics i factors mediambientals).

Símptomes

Els símptomes varien molt segons la persona afectada i segons les àrees del SNC que estiguin afectades. Cada afectat i en cada etapa de la seva vida i la seva malaltia afronta la malaltia d’una manera.
Els símptomes més destacats són:

– Debilitat.

– Formigueig.

– Falta de coordinació.

– Fatiga.

– Problemes d’equilibri.

– Alteracions visuals.

– Tremolor.

– Rigidesa muscular.

– Trastorns de la parla.

– Problemes intestinales o urinaris.

– Ataxia (Caminar inestable).

– Problemes en la funció sexual.

– Sensibilitat a la calor.

– Problemes de memòria i trastorns cognitius entre uns altres.

Diagnòstic

Per diagnosticar aquesta malaltia, es realitza primerament per la història clínica del pacient i l’exploració neurològica. La prova amb major importància és la ressonància magnètica (RM) i l’estudi del líquid cefaloraquidi. El número i localització de les lesions en la RM poden variar amb el temps, però l’aparició de les lesions en la RM és difícil de diagnosticar perquè, de vegades, és complicat diferenciar amb certesa lesions desmielinizants (que són les que donen certesa de la malaltia) d’altres lesions d’origen diferent.

Pronòstic

Ara com ara és difícil predir l’aparició de símptomes atribuïbles a l’EM. Existeixen formes benignes d’EM, en les quals la malaltia ocasiona molt pocs trastorns al llarg de la vida. D’altra banda, després d’un empitjorament o recaiguda se sol esdevenir una millora. Sol ser freqüent la remissió habitualment completa dels símptomes Es important seguir l’evolució de la malaltia mitjançant visites periòdiques al neuròleg que és qui millor pot suggerir-lo i advertir-la dels tractaments aplicables en cada fase del quadre simptomàtic o de les complicacions, si n’hi ha.

FONT:
Mª Dolores Lorenzo Yago
Diplomada Universitaria en Enfermeria

http://www.mifarmacia.es/

La Esclerosis Múltiple (EM) es una enfermedad del sistema nervioso central (SNC). El SNC se compone de dos partes: cerebro y médula espinal. Los estímulos nerviosos se transmiten a través de células nerviosas llamadas neuronas. Envolviendo estas neuronas del SNC hay un material compuesto por proteínas grasas llamado mielina que facilita la conducción en los impulsos eléctricos entre estas fibras nerviosas. Allí donde se destruye la mielina, aparecen las placas de tejido endurecido (esclerosis). Como consecuencia de esto, los impulsos nerviosos se interrumpen periódicamente o, en los casos más graves, de forma definitiva.

La esclerosis múltiple es una enfermedad relacionada con la pérdida de esa mielina del cerebro y de los nervios espinales. Donde se destruye la mielina, aparecen las placas de tejido endurecido (esclerosis). Ello endentece la transmisión de los estímulos nerviosos y la hace más costosa, o, en los casos más graves, se interrumpen definitivamente.

Afortunadamente la lesión de la mielina es reversible en muchas ocasiones.
Las personas con mayor riesgo de presentar EM son personas entre 20 y 45 años, siendo el cansancio un síntoma común.
La EM no es ni contagiosa, ni hereditaria, ni mortal.

Causas de la esclerosis múltiple

Actualmente, no se conoce la causa exacta de la EM, pero se cree que la destrucción de la mielina es el resultado de una respuesta anormal del sistema inmunológico hacia el propio organismo. Habitualmente, el sistema inmunológico defiende el organismo de “cuerpos” ajenos como son los virus y bacterias. En enfermedades autoinmunes; en las que el propio organismo destruye los cuerpos extraños; el organismo ataca en ocasiones sus propias células que considera extrañas. En la EM, la sustancia atacada es la mielina. Los científicos aún no saben lo que impulsa al sistema inmunológico a atacar la mielina. La mayoría coincide en que son varios los factores que están involucrados (factores genéticos y factores medioambientales).

Síntomas

Los síntomas varían mucho según la persona afectada y según las áreas del SNC que estén afectadas. Cada afectado y en cada etapa de su vida y su enfermedad afronta la enfermedad de una manera.
Los síntomas más destacados son:

– Debilidad.

– Hormigueo.

– Falta de coordinación.

– Fatiga.

– Problemas de equilibrio.
– Alteraciones visuales.
– Temblor.
– Rigidez muscular.
– Trastornos del habla.
– Problemas intestinales o urinarios.
– Ataxia (Andar inestable).
– Problemas en la función sexual.
– Sensibilidad al calor.
– Problemas de memoria y trastornos cognitivos entre otros.

Diagnóstico

Para diagnosticar esta enfermedad, se realiza primeramente por la historia clínica del paciente y la exploración neurológica. La prueba con mayor importancia es la resonancia magnética (RM) y el estudio del líquido cefalorraquídeo. El número y localización de las lesiones en la RM pueden variar con el tiempo, pero la aparición de las lesiones en la RM es difícil de diagnosticar porque, a veces, es complicado diferenciar con certeza lesiones desmielinizantes (que son las que dan certeza de la enfermedad) de otras lesiones de origen distinto.

Pronóstico

Hoy por hoy es difícil predecir la aparición de síntomas atribuibles a la EM. Existen formas benignas de EM, en las que la enfermedad ocasiona muy pocos trastornos a lo largo de la vida. Por otro lado, tras un empeoramiento o recaída suele acontecer una mejoría. Suele ser frecuente la remisión habitualmente completa de los síntomas Es importante seguir la evolución de la enfermedad mediante visitas periódicas al neurólogo que es quien mejor puede sugerirle e advertirle de los tratamientos aplicables en cada fase del cuadro sintomático o de las complicaciones, si las hay.

FUENTE:
Mª Dolores Lorenzo Yago
Diplomada Universitaria en Enfermería

http://www.mifarmacia.es/