Els astròcits són la població de cèl·lules més abundants en el sistema nerviós central (SNC) .Participan en diverses funcions, incloent el control de la barrera hematoencefàlica (BBB), la regulació del metabolisme, la modulació de la transmissió neuronal, i el desenvolupament del SNC i la seva reparació. Els astròcits també tenen un paper important en malalties i lesions sistema nerviós, i es creu que participar en l’origen i l’evolució de l’esclerosi múltiple.

Les causes de l’esclerosi múltiple són encara desconegudes, encara que es creu que una combinació de factors genètics i ambientals resulta en una resposta autoimmune que promou la degeneració neuronal / axonal. I entre aquests factors ambientals podria estar l’alimentació.

Investigacions anteriors han suggerit una connexió entre el microbioma intestinal i la inflamació del cervell. No obstant això, es desconeixia com estan relacionats i la influència de la dieta i els productes del metabolisme dels microbis intestinals. Per explorar aquesta connexió, Quintana i els seus col·legues van realitzar una anàlisi transcripcional de l’activitat del genoma dels astròcits – cèl·lules en forma d’estrella que resideixen al cervell i la medul·la espinal – en un model de ratolí d’esclerosi múltiple, identificant una via molecular implicada en la inflamació.

Sobre aquesta via actuen les molècules derivades del triptòfan de la dieta (un aminoàcid present en el gall dindi, carns, peix blau, ous i productes lactis), capaços de modular l’activitat dels astròcits en la inflamació. En mostres de sang de pacients amb esclerosi múltiple, l’equip va descobrir baixos nivells d’aquestes molècules derivades del triptòfan.

“Els dèficits en la flora intestinal, en la dieta o en la capacitat d’absorció d’aquests productes o de transportar des de l’intestí pot portar a dèficits que contribueixen a la progressió de la malaltia”, assenyala Quintana.

L’equip d’investigació planeja investigar aquesta via i el paper de la dieta en futurs estudis per determinar si les noves troballes es poden traduir en objectius per a la intervenció terapèutica i biomarcadors per al diagnòstic i detectar l’avanç de la malaltia.

Investigadores del Brigham and Women’s Hospital (BWH) en Boston, muestran en un artículo  publicado en Nature Medicine que las bacterias que viven en el intestino pueden influir de forma remota en la actividad de las células del cerebro que están implicadas en el control de la inflamación y la neurodegeneración, como los astrocitos.
“Por primera vez, hemos podido identificar que la comida tiene algún tipo de control remoto sobre la inflamación del sistema nervioso central”, explica Francisco Quintana, del Centro Ann Romney para las enfermedades neurológicas en el BWH.

Utilizando modelos preclínicos para la esclerosis múltiple (EM) y muestras de pacientes con EM, el equipo encontró evidencia de que los cambios en la dieta y de la flora intestinal puede influir en los astrocitos, y, en consecuencia, en la neurodegeneración, un hallazgo que apunta a posibles dianas terapéuticas.