Tot i que se sap que la esclerosi múltiple (EM) pot ser congènita en alguns casos, els intents per trobar gens relacionats amb la malaltia han donat escassos resultats.Ara, un equip d’investigadors de la Universitat British Columbia, a Vancouver (Canadà) ha descobert una mutació genètica que pot estar connectada directament amb el desenvolupament d’aquesta malaltia. L’estudi s’ha publicat a l’últim número de la revista Neuron.A pesar de que se sabe que la esclerosis múltiple (EM) puede ser congénita en algunos casos, los intentos para encontrar genes relacionados con la enfermedadhan dado escasos resultados. Ahora, un equipo de investigadores de la Universidad British Columbia, en Vancouver (Canadá) ha descubierto una mutación genética que puede estar conectada directamente con el desarrollo de esta enfermedad. El estudio se ha publicado en el último número de la revista Neuron.

“Aquesta troballa és fonamental per a la nostra comprensió de l’EM”, assenyala Carles Vilariño-Güell, professor de genètica d’aquesta universitat i un dels autors principals del treball. “Poc se sap sobre els processos biològics que condueixen a l’aparició de la malaltia, i aquest descobriment té gran potencial per al desenvolupament de nous tractaments que abordin les causes subjacents i no només els símptomes”, afegeix.

 

Entre un 10 i un 15% dels casos d’esclerosi múltiple té un component hereditari

L’esclerosi múltiple és una malaltia neurodegenerativa en què el sistema immune ataca la mielina que protegeix les fibres nervioses, alterant el flux d’informació entre el cervell i el cos. Afecta al voltant de dos milions de persones a tot el món i no hi ha tractaments eficaços per al tractament de la seva variant més greu: la progressiva.

Entre un 10 i un 15% dels casos d’EM té un component hereditari, però les investigacions prèvies només havien trobat associacions febles entre el risc de desenvolupar la malaltia i variants genètiques concretes.

No obstant això, l’equip de la universitat canadenca ha demostrat que les persones que porten una mutació en el gen NR1H3 tenen una probabilitat del 70% de desenvolupar la malaltia.

Investigació de famílies

En l’estudi actual, els investigadors van revisar els materials del Projecte Col·laboratiu sobre la Susceptibilitat Genètica a l’EM d’Canadà, una gran base de dades que conté material genètic de gairebé 2.000 famílies en aquest país.

L’equip va estudiar a una família en la qual s’havien produït múltiples casos d’esclerosi múltiple -cinc en dos generacions- i va fer la seqüenciació de l’exoma per buscar mutacions rares de codificació que estaven presents en tots els membres de la família amb la malaltia. Després d’identificar un gen que pogués estar implicat, van comprovar a la base de dades la mateixa mutació en una altra família amb múltiples casos d’EM. Curiosament, tots els pacients d’aquestes famílies amb aquesta mutació presenten la forma progressiva d’EM.

Una mutació en el gen NR1H3 provoca el desenvolupament d’esclerosi múltiple en un 70% dels casos

“Una cosa important a tenir en compte és que, encara que aquesta mutació està present en només una de cada 1.000 persones amb EM, en fer anàlisi d’associació hem trobat també variants comunes en el mateix gen que són factors de risc per a l’esclerosi múltiple progressiva “, destaca Vilariño- Güell. “Així que fins i tot si els pacients no tenen la mutació rara, els tractaments que es dirigeixin a aquesta via probablement podrien ajudar-los”.

“La mutació que trobem en el gen NR1H3 causa la pèrdua de la funció de la proteïna LXRA”, diu el neurocientífic Weihong Song, un altre dels autors principals.Aquesta proteïna controla la regulació transcripcional dels gens implicats en l’homeòstasi dels lípids, la inflamació i la immunitat innata “, afegeix.

Se sap que els ratolins als quals s’ha desactivat el gen NR1H3 tenen problemes neurològics, incloent una disminució en la producció de mielina. “Hi ha una clara evidència per recolzar que aquesta mutació té conseqüències en termes de funció biològica i que una LXRA defectuosa en famílies produeix el desenvolupament d’EM”, apunta Song.

Desenvolupament de models cel·lulars i animals

Els investigadors afirmen que el descobriment d’aquesta mutació els permetrà desenvolupar models cel·lulars i animals per a l’EM que són fisiològicament rellevants per a malalties humanes -eines que no han estat disponibles anteriorment-. “Aquests models proporcionaran material per estudiar el mecanisme subjacent de la malaltia, així com per seleccionar fàrmacs que es dirigeixin a ell”, afirma Song.

Segons els autors, ja hi ha interès per aquesta via per al desenvolupament de fàrmacs en altres malalties, com l’aterosclerosi. “Encara és aviat i hi ha molt a provar, però si som capaços de reutilitzar alguns d’aquests fàrmacs experimentals, es podria escurçar el temps que es necessita per desenvolupar tractaments dirigits a esclerosi múltiple”, conclou Vilariño-Güell

“Este hallazgo es fundamental para nuestra comprensión de la EM”, señala Carles Vilariño-Güell, profesor de genética de esta universidad y uno de los autores principales del trabajo. “Poco se sabe acerca de los procesos biológicos que conducen a la aparición de la enfermedad, y este descubrimiento tiene gran potencial para el desarrollo de nuevos tratamientos que aborden las causas subyacentes y no solo los síntomas”, agrega.

 

Entre un 10 y un 15% de los casos de esclerosis múltiple tiene un componente hereditario

La esclerosis múltiple es una enfermedad neurodegenerativa en la que el sistema inmune ataca la mielina que protege las fibras nerviosas, alterando el flujo de información entre el cerebro y el cuerpo. Afecta a alrededor de dos millones de personas en todo el mundo y no existen tratamientos eficaces para el tratamiento de su variante más grave: la progresiva.

Entre un 10 y un 15% de los casos de EM tiene un componente hereditario, pero las investigaciones previas solo habían encontrado asociaciones débiles entre el riesgo de desarrollar la dolencia y variantes genéticas concretas.

Sin embargo, el equipo de la universidad canadiense ha demostrado que las personas que portan una mutación en el gen NR1H3 tienen una probabilidad del 70% de desarrollar la enfermedad.

Investigación de familias

En el estudio actual, los investigadores revisaron los materiales del Proyecto Colaborativo sobre la Susceptibilidad Genética a la EM de Canadá, una gran base de datos que contiene material genético de casi 2.000 familias en este país.

El equipo estudió a una familia en la que habían producido múltiples casos de esclerosis múltiple –cinco en dos generaciones– e hizo la secuenciación del exoma para buscar mutaciones raras de codificación que estaban presentes en todos los miembros de la familia con la enfermedad. Después de identificar un gen que pudiera estar implicado, comprobaron en la base de datos la misma mutación en otra familia con múltiples casos de EM. Curiosamente, todos los pacientes de estas familias con dicha mutación presentan la forma progresiva de EM.

Una mutación en el gen NR1H3 provoca el desarrollo de esclerosis múltiple en un 70% de los casos

“Una cosa importante a tener en cuenta es que, aunque esta mutación está presente en solo una de cada 1.000 personas con EM, al hacer análisis de asociación hemos encontrado también variantes comunes en el mismo gen que son factores de riesgo para la esclerosis múltiple progresiva”, destaca Vilariño- Güell. “Así que incluso si los pacientes no tienen la mutación rara, los tratamientos que se dirijan a esta vía probablemente podrían ayudarlos”.

“La mutación que encontramos en el gen NR1H3 causa la pérdida de la función de la proteína LXRA”, dice el neurocientífico Weihong Song, otro de los autores principales. Esta proteína controla la regulación transcripcional de los genes implicados en la homeostasis de los lípidos, la inflamación y la inmunidad innata”, añade.

Se sabe que los ratones a los que se ha desactivado el gen NR1H3 tienen problemas neurológicos, incluyendo una disminución en la producción de mielina. “Existe una clara evidencia para apoyar que esta mutación tiene consecuencias en términos de función biológica y que una LXRA defectuosa en familias produce el desarrollo de EM”, apunta Song.

Desarrollo de modelos celulares y animales

Los investigadores afirman que el descubrimiento de esta mutación les permitirá desarrollar modelos celulares y animales para la EM que son fisiológicamente relevantes para enfermedades humanas –herramientas que no han estado disponibles anteriormente–. “Estos modelos proporcionarán material para estudiar el mecanismo subyacente de la enfermedad, así como para seleccionar fármacos que se dirijan a él”, afirma Song.

Según los autores, ya hay interés por esta vía para el desarrollo de fármacos en otras enfermedades, como la aterosclerosis. “Aún es pronto y hay mucho que probar, pero si somos capaces de reutilizar algunos de estos fármacos experimentales, se podría acortar el tiempo que se necesita para desarrollar tratamientos dirigidos a esclerosis múltiple”, concluye Vilariño-Güell.

 

INFORMACIÓ ORIGINAL EXTRETA DE:
http://www.lagranepoca.com/ciencia-y-tecnologia/64742-la-mutacion-de-un-gen-explica-el-desarrollo-de-la-esclerosis-multiple.html

TRADUÏT AUTOMÁTICAMENT PER:
GOOGLE CHROME

 

INFORMACIÓN ORIGINAL EXTRAIDA DE:
http://www.lagranepoca.com/ciencia-y-tecnologia/64742-la-mutacion-de-un-gen-explica-el-desarrollo-de-la-esclerosis-multiple.html

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *