Sovint sentim que l’esmorzar és l’ àpat més important del dia i que és important menjar just després d’aixecar-se. Metges, nutricionistes i també la publicitat més o menys interessada envien el missatge que esmorzar és imprescindible si volem alimentar-nos correctament i que és essencial si, per exemple, volem aprimar. A més, s’insisteix en la importància que té aquest àpat matiner en el rendiment físic i intel·lectual, després de 8 hores de son i de no menjar. Finalment, també sembla estar igualment ben establert quins aliments o quins grups d’aliments integren l’esmorzar ideal.Todas aquestes idees són molt populars, però també hi ha experts en nutrició i dietètica que les relativitzen.

Un d’ells és Juan Revenga, dietista-nutricionista i portaveu del comitè científic de la fundació espanyola que representa aquest col·lectiu professional, que opina que no hi ha arguments científics sòlids per afirmar que esmorzar és el menjar més important de totes ni que sigui absolutament imprescindible trencar el dejuni res més aixecar-se. Revenga creu que “atorgar més rellevància a una ingesta enfront d’una altra resulta un plantejament incorrecte, quan el que veritablement importa és el conjunt dietètic de l’individu”. Si l’esmorzar fora de veritat el menjar més important, això voldria dir que “podríem prescindir de qualsevol de les altres, la qual cosa tots sabem que no és cert”, afirma l’especialista.

Per Nancy Babio, presidenta del Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya és obvi que no es pot estigmatitzar un dinar a favor d’una altra i per tant l’esmorzar no és més important que qualsevol altre menjar, però també pensa que “després de dormir 8 hores i d’estar aquest temps sense menjar res, el nostre organisme necessita reposar forces “. Per contra, Revenga creu que “després de cada ingesta, sigui la que sigui i partint d’una situació de dèficit, sempre es notarà una millora, sigui a l’hora que sigui quan es mengi”.

Elena Roura, dietista de la Fundació Alícia, té clar que l’esmorzar sí que té una relació amb la salut: “Les persones que esmorzen tenen una dieta més equilibrada. Repartir la ingesta total en el major nombre d’àpats implica, si es planifiquen els menjars adequadament, incloure més grups d’aliments, i per tant redunda en una dieta més variada “.

Segons Revenga, és veritat que la majoria de les persones fa entre tres i cinc àpats al llarg del dia i per tant “el sentit comú fa pensar que difícilment una ingesta més o menys retardada des que ens aixequem pugui condicionar la nostra salut o el nostre rendiment . A més, al final, tots fem un primer menjar, entre altres coses perquè si no moriríem d’inanició “, diu Revenga.

Sobre l’efecte d’esmorzar sobre el rendiment intel·lectual, un estudi de la Societat Nord-americana de Nutrició, realitzat el maig d’aquest mateix any, va avaluar les diferències de memòria, nivell d’atenció, coordinació i llenguatge de dos col·lectius: aquells que esmorzaven abans de començar la seva jornada i els que no. “Els resultats van projectar una incertesa sobre aquesta qüestió, i no van arribar a establir una conclusió definitiva. L’únic avantatge clara entre els que sí que esmorzaven davant dels que no va quedar establerta només per la capacitat de recordar elements de la memòria a llarg termini i, en qualsevol cas, amb un mínim avantatge sobre els quals no esmorzaven “, explica el dietista. Per Babio, no esmorzar sí que pot tenir efectes sobre el nostre comportament, ja que “si no mengem, baixen els nostres nivells de glucèmia, la qual cosa s’associa amb una major irritabilitat” i més segons Roura esmorzar de bon matí “ens ajuda a estar alerta” .

Una altra cosa és en situacions de carestia o en ambients més deprimits on “l’esmorzar sí que és important, perquè no saps si vas a poder tornar a menjar en tot el dia”, opina Juan Revenga. O en persones que van a realitzar un gran esforç físic només començar la seva jornada laboral.

Una altra de les idees habituals que envolten a l’esmorzar és que és imprescindible si es vol aprimar. Segons la presidenta dels dietistes catalans, encara s’està estudiant quina ajuda realment a aprimar-se, encara que hi ha estudis que refereixen al control de la gana com una cosa que ajuda, tot i que reconeix que hi ha altres estudis que no han vist resultats.Per això en la seva opinió, quan no hi ha evidència científica, la pràctica sol donar bones pistes. Tant Babio com Roura opinen que si algú que fa dieta i per tant ja està menjant menys, no esmorzar és més probable que causi ansietat, i ja que tenim més accés a menjar poc saludable que al contrari, és més fàcil que es abalançar sobre ella quan tingui ocasió i que piqui més entre hores i recorden que, a les persones que tracten d’aprimar, normalment se’ls recomana esmorzar i menjar alguna cosa entre hores, precisament, per no arribar amb tanta gana als àpats.

De totes maneres, Revenga recorda que un estudi conjunt de la Federació Espanyola de Societats de Nutrició, Alimentació i Dietètica i de la Societat Espanyola per a l’Estudi de l’Obesitat conclou que “són controvertides i inconsistents les investigacions que estudien la relació entre l’omissió del esmorzar a adults i el risc de sobrepès i obesitat “. De la mateixa manera, un article publicat a The New England Journal of Medicine estableix que afirmar que “esmorzar de forma habitual és un factor protector davant de l’obesitat” és, si més no, una presumpció.

Finalment queda dilucidar si existeix l’esmorzar ideal. Elena Roura creu que en un bon esmorzar ha de prevaler la qualitat que la quantitat i que sí que hi ha certs grups d’aliments com els cereals (preferiblement integrals), la fruita i els lactis per als nens que sí han d’estar presents. Això sí, Roura també creu que, per exemple, tots “aquells cereals que vénen envasats, com la brioixeria i les galetes, no són els adequats”.

Segons l’opinió de Joan Revenga l’esmorzar ideal no existeix o només existeix en la publicitat, a través de la qual la indústria alimentària ens fa creure que els aliments d’un bon esmorzar estan basats en els cereals (galetes, els propis cereals d’esmorzar), els lactis i els sucs, i que normalment contenen dosis altes de sucre. És a dir -en opinió de Revenga- un suposat esmorzar ideal ho serà com més s’identifiquen els seus ingredients amb el plat de l’alimentació saludable de l’Escola de Salut Pública de la Universitat de Harvard. “On està escrit que no es poden esmorzar mongetes tendres amb patates o arròs amb llenties o una amanida de tomàquet amb salmó fumat o una ració de lluç a la romana amb pebrots vermells o un pinxo de truita i una taronja o dues crestes de tonyina amb unes cireres? “, es pregunta el dietista.

Con frecuencia oímos que el desayuno es la comida más importante del día y que es importante comer justo después de levantarse. Médicos, nutricionistas y también la publicidad más o menos interesada envían el mensaje de que desayunar es imprescindible si queremos alimentarnos correctamente y que es esencial si, por ejemplo, queremos adelgazar. Además, se insiste en la importancia que tiene este ágape mañanero en el rendimiento físico e intelectual, después de 8 horas de sueño y de no comer. Por último, también parece estar igualmente bien establecido qué alimentos o qué grupos de alimentos integran el desayuno ideal.Todas estas ideas son muy populares, pero también hay expertos en nutrición y dietética que las relativizan.

Uno de ellos es Juan Revenga, dietista-nutricionista y portavoz del comité científico de la fundación española que representa a este colectivo profesional, quien opina que no hay argumentos científicos sólidos para afirmar que desayunar es la comida más importante de todas ni que sea absolutamente imprescindible romper el ayuno nada más levantarse. Revenga cree que “otorgar más relevancia a una ingesta frente a otra resulta un planteamiento incorrecto, cuando lo que verdaderamente importa es el conjunto dietético del individuo”. Si el desayuno fuera de verdad la comida más importante, eso querría decir que “podríamos prescindir de cualquiera de las otras, lo cual todos sabemos que no es cierto”, afirma el especialista.

Para Nancy Babio, presidenta del Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya es obvio que no se puede estigmatizar una comida en favor de otra y por tanto el desayuno no es más importante que cualquier otra comida, pero también piensa que “después de dormir 8 horas y de estar ese tiempo sin comer nada, nuestro organismo necesita reponer fuerzas”. Por contra, Revenga cree que “tras cada ingesta, sea la que sea y partiendo de una situación de déficit, siempre se notará una mejoría, sea a la hora que sea cuando se coma”.

Elena Roura, dietista de la Fundació Alícia, tiene claro que el desayuno sí tiene una relación con la salud: “Las personas que desayunan tienen una dieta más equilibrada. Repartir la ingesta total en el mayor número de comidas implica, si se planifican las comidas adecuadamente, incluir más grupos de alimentos, y por tanto redunda en una dieta más variada”.

Según Revenga, es verdad que la mayoría de las personas hace entre tres y cinco comidas a lo largo del día y por tanto “el sentido común hace pensar que difícilmente una ingesta más o menos retrasada desde que nos levantamos pueda condicionar nuestra salud o nuestro rendimiento. Además, al final, todos hacemos una primera comida, entre otras cosas porque si no moriríamos de inanición”, dice Revenga.

Sobre el efecto de desayunar sobre el rendimiento intelectual, un estudio de la Sociedad Estadounidense de Nutrición, realizado en mayo de este mismo año, evaluó las diferencias de memoria, nivel de atención, coordinación y lenguaje de dos colectivos: aquellos que desayunaban antes de empezar su jornada y los que no. “Los resultados proyectaron una incertidumbre sobre esta cuestión, y no llegaron a establecer una conclusión definitiva. La única ventaja clara entre los que sí desayunaban frente a los que no quedó establecida sólo para la capacidad de recordar elementos de la memoria a largo plazo y, en cualquier caso, con una mínima ventaja sobre los que no desayunaban”, explica el dietista. Para Babio, no desayunar sí puede tener efectos sobre nuestro comportamiento, ya que “si no comemos, bajan nuestros niveles de glucemia, lo cual se asocia con una mayor irritabilidad” y además según Roura desayunar de buena mañana “nos ayuda a estar alerta”.

Otra cosa es en situaciones de carestía o en ambientes más deprimidos donde “el desayuno sí es importante, porque no sabes si vas a poder volver a comer en todo el día”, opina Juan Revenga. O en personas que van a realizar un gran esfuerzo físico nada más empezar su jornada laboral.

Otra de las ideas habituales que rodean al desayuno es que es imprescindible si se quiere adelgazar. Según la presidenta de los dietistas catalanes, aún se está estudiando qué ayuda realmente a adelgazar, aunque hay estudios que refieren al control del apetito como algo que ayuda, aunque reconoce que hay otros estudios que no han visto resultados. Por eso en su opinión, cuando no hay evidencia científica, la práctica suele dar buenas pistas. Tanto Babio como Roura opinan que si alguien que hace dieta y por tanto ya está comiendo menos, no desayunar es más probable que cause ansiedad, y ya que tenemos más acceso a comida poco saludable que al contrario, es más fácil que se abalance sobre ella en cuanto tenga ocasión y que pique más entre horas y recuerdan que, a las personas que tratan de adelgazar, normalmente se les recomienda desayunar y comer algo entre horas, precisamente, para no llegar con tanto apetito a las comidas.

De todos modos, Revenga recuerda que un estudio conjunto de la Federación Española de Sociedades de Nutrición, Alimentación y Dietética y de la Sociedad Española para el Estudio de la Obesidad concluye que “son controvertidas e inconsistentes las investigaciones que estudian la relación entre la omisión del desayuno en adultos y el riesgo de sobrepeso y obesidad”. Del mismo modo, un artículo publicado en The New England Journal of Medicine establece que afirmar que “desayunar de forma habitual es un factor protector frente a la obesidad” es, cuando menos, una presunción.

Por último queda dilucidar si existe el desayuno ideal. Elena Roura cree que en un buen desayuno debe primar la calidad que la cantidad y que sí que hay ciertos grupos de alimentos como los cereales (preferiblemente integrales), la fruta y los lácteos para los niños que sí deben estar presentes. Eso sí, Roura también cree que, por ejemplo, todos “aquellos cereales que vienen envasados, como la bollería y las galletas, no son los adecuados”.

En opinión de Juan Revenga el desayuno ideal no existe o sólo existe en la publicidad, a través de la cual la industria alimentaria nos hace creer que los alimentos de un buen desayuno están basados en los cereales (galletas, los propios cereales de desayuno), los lácteos y los zumos, y que normalmente contienen dosis altas de azúcar. Es decir –en opinión de Revenga– un supuesto desayuno ideal lo será cuanto más se identifiquen sus ingredientes con el plato de la alimentación saludable de la Escuela de Salud Pública de la Universidad de Harvard. “¿Dónde está escrito que no se pueden desayunar judías verdes con patatas o arroz con lentejas o una ensalada de tomate con salmón ahumado o una ración de merluza a la romana con pimientos rojos o un pincho de tortilla y una naranja o dos empanadillas de atún con unas cerezas?”, se pregunta el dietista.

 

INFORMACIÓ ORIGINAL EXTRETA DE:
http://www.lavanguardia.com/vida/20160705/402970406416/repensar-desayuno.html

TRADUÏT AUTOMÁTICAMENT PER:
GOOGLE CHROME

 

INFORMACIÓN ORIGINAL EXTRAIDA DE:
http://www.lavanguardia.com/vida/20160705/402970406416/repensar-desayuno.html

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Skip to content