MADRID / TOLEDO, 4 (EUROPA PRESS)
El Reial decret llei aprovat divendres passat pel Consell de Ministres per modificar les pensions també ha introduït un canvi en la Llei del Medicament per la qual s’estableix que els medicaments que s’administren en els hospitals mitjançant ordre de dispensació hospitalària s’equiparen als que s’administren a través de recepta mèdica i, per tant, podrien estar subjectes al copagament farmacèutic.MADRID/TOLEDO, 4 (EUROPA PRESS)
El Real Decreto-Ley aprobado el pasado viernes por el Consejo de Ministros para modificar las pensiones también ha introducido un cambio en la Ley del Medicamento por la que se establece que los medicamentos que se administran en los hospitales mediante orden de dispensación hospitalaria se equiparan a los que se administran a través de receta médica y, por tanto, podrían estar sujetos al copago farmacéutico.
Dissabte passat, 1 de desembre, el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) va publicar el Reial Decret -Llei 28/2012, de 30 de novembre, de mesures de consolidació i garantia del sistema de la Seguretat Social, que introduïa una modificació de l’article 94 de la Llei de garanties i ús racional dels medicaments i productes sanitaris, relatiu a les aportacions dels usuaris.
En el primer punt d’aquest article s’amplia el concepte de la prestació farmacèutica ambulatòria per incloure-hi, a més dels medicaments dispensats mitjançant recepta mèdica, als quals “es dispensen al pacient mitjançant ordre de dispensació hospitalària a través d’oficines o serveis de farmàcia “.
En concret, les ordres de dispensació hospitalària són el document que s’utilitza per prescriure a pacients no ingressats “medicaments que exigeixin una particular vigilància, supervisió i control, que hagin de ser dispensats pels serveis de farmàcia hospitalària a aquests pacients “.
D’aquesta manera, en ampliar el concepte de prestació farmacèutica ambulatòria s’estaria també ampliant el ventall de medicaments “subjectes a aportació de l’usuari”, l’anomenat copagament farmacèutic, com estableix el segon punt de l’esmentat article 94.
“La prestació farmacèutica ambulatòria estarà subjecta a aportació de l’usuari “, diu l’articulat després de la seva darrera modificació, per després detallar els percentatges de copagament segons renda del ciutadà estipulats després de la reforma sanitària impulsada pel Ministeri de Sanitat.
FÀRMACS CONTRA EL CÀNCER O L’ARTRITIS PRECISEN ORDRE HOSPITALÀRIA
Segons fonts parlamentàries consultades per Europa Press, entre els medicaments que requereixen ordre de dispensació hospitalària estan alguns tractaments contra el càncer, l’hepatitis C, l’artritis reumatoide, la psoriasi, l’esclerosi múltiple o nombroses malalties rares.
El seu preu varia en funció de la durada dels mateixos i el nombre de dosis requerida. Per exemple, el fàrmac per l’artritis reumatoide i la malaltia de Crohn adalimumab costa uns 1.127 euros per envàs (que inclou dues xeringues de 40 mil · ligrams), però si es té en compte que el tractament requereix almenys 6 envasos el cost pujaria a uns 6.762 euros.
Així mateix, alguns tractaments per a l’esclerosi múltiple com l’interferó beta 1a o 1b, el natalizumab o el fingolimod també requereixen ordre de dispensació hospitalària, i el cost mitjà anual del tractament sol ascendir a uns 14.500 euros per pacient.
Fonts del departament d’Ana Mato consultades per Europa Press asseguren aquesta modificació “no canvia res” el sistema de copagament que va entrar en vigor el passat mes de juny, i que els medicaments que són d’ús hospitalari, com els antiretrovirals, “estan exempts de pagament”.
Així mateix, aclareixen que l’objectiu de la mateixa era “precisar l’equivalència” entre la dispensació mitjançant recepta mèdica i la dispensació mitjançant ordre de dispensació hospitalària davant les “desigualtats” que, segons diuen, estava provocant l’existència d’una diferent nomenclatura per al mateix acte de dispensació, “unit al procés accelerat de tancament de la implantació de la recepta electrònica en el Sistema Nacional de Salut (SNS)”.
INFORMACIÓ ORIGINAL EXTRETA DE:
TRADUÏT AUTOMÀTICAMENT PER:
LA BARRA DE GOOGLE
El pasado sábado, 1 de diciembre, el Boletín Oficial del Estado (BOE) publicó el Real Decreto-ley 28/2012, de 30 de noviembre, de medidas de consolidación y garantía del sistema de la Seguridad Social, que introducía una modificación del artículo 94 de la Ley de garantías y uso racional de los medicamentos y productos sanitarios, relativo a las aportaciones de los usuarios.
En el primer punto de dicho artículo se amplía el concepto de la prestación farmacéutica ambulatoria para incluir en él, además de a los medicamentos dispensados mediante receta médica, a los que “se dispensan al paciente mediante orden de dispensación hospitalaria a través de oficinas o servicios de farmacia”.
En concreto, las órdenes de dispensación hospitalaria son el documento que se utiliza para prescribir a pacientes no ingresados “medicamentos que exijan una particular vigilancia, supervisión y control, que deban ser dispensados por los servicios de farmacia hospitalaria a dichos pacientes”.
De este modo, al ampliar el concepto de prestación farmacéutica ambulatoria se estaría también ampliando el abanico de medicamentos “sujetos a aportación del usuario”, el llamado copago farmacéutico, como establece el segundo punto del citado artículo 94.
“La prestación farmacéutica ambulatoria estará sujeta a aportación del usuario”, reza el articulado tras su última modificación, para luego detallar los porcentajes de copago según renta del ciudadano estipulados tras la reforma sanitaria impulsada por el Ministerio de Sanidad.
FÁRMACOS CONTRA EL CÁNCER O LA ARTRITIS PRECISAN ORDEN HOSPITALARIA
Según fuentes parlamentarias consultadas por Europa Press, entre los medicamentos que requieren orden de dispensación hospitalaria están algunos tratamientos contra el cáncer, la hepatitis C, la artritis reumatoide, la psoriasis, la esclerosis múltiple o numerosas enfermedades raras.
Su precio varía en función de la duración de los mismos y el número de dosis requerida. Por ejemplo, el fármaco para la artritis reumatoide y la enfermedad de Crohn adalimumab cuesta unos 1.127 euros por envase (que incluye dos jeringas de 40 miligramos), pero si se tiene en cuenta que el tratamiento requiere al menos 6 envases el coste ascendería a unos 6.762 euros.
Asimismo, algunos tratamientos para la esclerosis múltiple como el interferón beta 1a o 1b, el natalizumab o el fingolimod también requieren orden de dispensación hospitalaria, y el coste medio anual del tratamiento suele ascender a unos 14.500 euros por paciente.
Fuentes del departamento de Ana Mato consultadas por Europa Press aseguran esta modificación “no cambia nada” el sistema de copago que entró en vigor el pasado mes de junio, y que los medicamentos que son de uso hospitalario, como los antirretrovirales, “están exentos de pago”.
Asimismo, aclaran que el objetivo de la misma era “precisar la equivalencia” existente entre la dispensación mediante receta médica y la dispensación mediante orden de dispensación hospitalaria ante las “desigualdades” que, según dicen, estaba provocando la existencia de una diferente nomenclatura para el mismo acto de dispensación, “unido al proceso acelerado de cierre de la implantación de la receta electrónica en el Sistema Nacional de Salud (SNS)”.
INFORMACIÓN ORIGINAL EXTRAÍDA DE: