- La dieta condiciona la composició de la flora intestinal, que al seu torn pot alterar l’activitat de les cèl·lules implicades en la inflamació cerebral
- La dieta condiciona la composición de la flora intestinal, que a su vez puede alterar la actividad de las células implicadas en la inflamación cerebral
A dia d’avui conviuen a tot el món prop de 2,3 milions de persones amb esclerosi múltiple, malaltia neurodegenerativa que pateixen prop de 46.000 espanyols, molt especialment dones. No obstant això i malgrat la gran prevalença i incidència -només al nostre país es diagnostiquen cada any 1.800 nous casos- de la malaltia, els estudis no han pogut encara identificar les causes per les quals es desenvolupa. De fet, i si bé tradicionalment s’ha al·ludit a un origen fonamentalment genètic, les evidències que apunten a una gran importància dels factors ambientals són cada vegada més nombroses. I a elles es reuneixen la aconseguides per investigadors del Brigham and Women ‘s Hospital de Boston (EUA), en què s’observa que la nostra alimentació pot jugar un paper molt important sobre el risc d’aparició no ja només de l’esclerosi múltiple, sinó fins i tot d’altres malalties neurodegeneratives.
Concretament, l’estudi, publicat a la revista «Nature Medicine », mostra que la flora intestinal pot alterar l’activitat dels astròcits, cèl·lules del cervell i de la medul·la espinal implicades en la inflamació i la neurodegeneració. I atès que la composició d’aquesta flora està condicionada per l’alimentació, la dieta provoca, tot i indirectament, que tinguem una major o menor probabilitat de desenvolupar l’esclerosi múltiple.
Com explica Francisco Quintana, director de la investigació, «a través d’aquest treball hem estat capaços d’identificar, per primera vegada, que l’alimentació exerceix algun tipus de ‘control remot’ sobre la inflamació del sistema nerviós central. El que mengem té influència sobre la capacitat dels bacteris de la flora intestinal per produir petites molècules, moltes de les quals són capaços de viatjar fins al cervell. Així, els nostres resultats obren la porta a un nou camp fins ara desconegut: com l’intestí controla la inflamació cerebral ».
Dieta, flora i astròcits
És cert que en el passat ja s’havien realitzat estudis que suggerien una connexió entre la flora intestinal i la inflamació cerebral. Però com puntualitzen els autors, «la manera en què es relacionen aquesta flora i inflamació i com la dieta influeix sobre aquesta connexió han romàs totalment desconegudes».
Per això, els investigadors van realitzar una àmplia anàlisi transcripcional del genoma dels astròcits d’un model animal -ratones- d’esclerosi múltiple amb l’objectiu d’identificar una via molecular implicada en la inflamació.
Els resultats van mostrar que els metabòlits derivats de la ‘digestió’ del triptòfan -un dels aminoàcids essencials que formen part de les proteïnes- juguen un paper molt actiu en la via molecular de la inflamació, fins al punt que com més gran és la quantitat de metabòlits del triptòfan, més gran és la capacitat dels astròcits per limitar la inflamació en el cervell.
L’alimentació exerceix algun tipus de ‘control remot’
sobre la inflamació del sistema nerviós central
Francisco Quintana
És més; l’anàlisi de les mostres sanguínies de pacients amb esclerosi múltiple va confirmar els resultats observats en els models animals. I és que comparats enfront dels que tenen les persones sense la malaltia, els pacients amb esclerosi múltiple tenen menors nivells de metabòlits del triptòfan en sang.
Possibles aplicacions terapèutiques?
En definitiva, conclou Francisco Quintana, «els dèficits en la flora intestinal, en la dieta o en la capacitat de la flora d’absorbir aquests productes o de transportar-los fora de l’intestí podrien contribuir a la progressió de l’esclerosi múltiple».
De fet, el següent estudi de l’equip d’investigació serà analitzar aquesta via molecular i el paper de la dieta amb l’objectiu d’identificar noves dianes terapèutiques -per exemple, els canvis en la dieta oa la flora intestinal que promouen la inflamació pels astròcits – i biomarcadors per al diagnòstic i el seguiment de la progressió de l’esclerosi múltiple.
A día de hoy conviven en todo el mundo cerca de 2,3 millones de personas con esclerosis múltiple, enfermedad neurodegenerativa que padecen cerca de 46.000 españoles, muy especialmente mujeres. Sin embargo y a pesar de la gran prevalencia e incidencia –solo en nuestro país se diagnostican cada año 1.800 nuevos casos– de la enfermedad, los estudios no han podido aún identificar las causas por las que se desarrolla. De hecho, y si bien tradicionalmente se ha aludido a un origen fundamentalmente genético, las evidencias que apuntan a una gran importancia de los factores ambientales son cada vez más numerosas. Y a ellas se aúnan la alcanzadas por investigadores del Brigham and Women’s Hospital de Boston (EE.UU.), en las que se observa que nuestra alimentación puede jugar un papel muy importante sobre el riesgo de aparición no ya solo de la esclerosis múltiple, sino incluso de otras enfermedades neurodegenerativas.
Concretamente, el estudio, publicado en la revista «Nature Medicine», muestra que la flora intestinal puede alterar la actividad de los astrocitos, células del cerebro y de la médula espinal implicadas en la inflamación y la neurodegeneración. Y dado que la composición de esta flora está condicionada por la alimentación, la dieta provoca, aun indirectamente, que tengamos una mayor o menor probabilidad de desarrollar la esclerosis múltiple.
Como explica Francisco Quintana, director de la investigación, «a través de este trabajo hemos sido capaces de identificar, por primera vez, quela alimentación ejerce algún tipo de ‘control remoto’ sobre la inflamación del sistema nervioso central. Lo que comemos tiene influencia sobre la capacidad de las bacterias de la flora intestinal para producir pequeñas moléculas, muchas de las cuales son capaces de viajar hasta el cerebro. Así, nuestros resultados abren la puerta a un nuevo campo hasta ahora desconocido: cómo el intestino controla la inflamación cerebral».
Dieta, flora y astrocitos
Es cierto que en el pasado ya se habían realizado estudios que sugerían una conexión entre la flora intestinal y la inflamación cerebral. Pero como puntualizan los autores, «la manera en la que se relacionan esta flora e inflamación y cómo la dieta influye sobre esta conexión han permanecido totalmente desconocidas».
Por ello, los investigadores realizaron un amplio análisis transcripcional del genoma de los astrocitos de un modelo animal –ratones– de esclerosis múltiple con el objetivo de identificar una vía molecular implicada en la inflamación.
Los resultados mostraron que los metabolitos derivados de la ‘digestión’ del triptófano –uno de los aminoácidos esenciales que forman parte de las proteínas– juegan un papel muy activo en la vía molecular de la inflamación, hasta el punto de que cuanto mayor es la cantidad de metabolitos del triptófano, mayor es la capacidad de los astrocitos para limitar la inflamación en el cerebro.
La alimentación ejerce algún tipo de ‘control remoto’
sobre la inflamación del sistema nervioso central
Francisco Quintana
Es más; el análisis de las muestras sanguíneas de pacientes con esclerosis múltiple confirmó los resultados observados en los modelos animales. Y es que comparados frente a los que tienen las personas sin la enfermedad, los pacientes con esclerosis múltiple tienen menores niveles de metabolitos del triptófano en sangre.
¿Posibles aplicaciones terapéuticas?
En definitiva, concluye Francisco Quintana, «los déficits en la flora intestinal, en la dieta o en la capacidad de la flora de absorber estos productos o de transportarlos fuera del intestino podrían contribuir a la progresión de la esclerosis múltiple».
De hecho, el siguiente estudio del equipo de investigación será analizar esta vía molecular y el papel de la dieta con el objetivo de identificar nuevas dianas terapéuticas –por ejemplo, los cambios en la dieta o en la flora intestinal que promueven la inflamación por los astrocitos– y biomarcadores para el diagnóstico y el seguimiento de la progresión de la esclerosis múltiple.
INFORMACIÓ ORIGINAL EXTRETA DE:
http://www.abc.es/salud/enfermedades/abci-alimentacion-podria-condicionar-riesgo-esclerosis-multiple-201605091628_noticia.html
TRADUÏT AUTOMÁTICAMENT PER:
GOOGLE CHROME
INFORMACIÓN ORIGINAL EXTRAIDA DE:
http://www.abc.es/salud/enfermedades/abci-alimentacion-podria-condicionar-riesgo-esclerosis-multiple-201605091628_noticia.html