“La ciència és l’ànima de la prosperitat de les nacions i la font de la vida de tot progrés”. Ho va dir un dels científics més importants de la història, Louis Pasteur, allà pel segle XIX, quan les noves tecnologies no apareixien ni en la imaginació dels més dements, i el terme globalització no existia en els diccionaris.“La ciencia es el alma de la prosperidad de las naciones y la fuente de la vida de todo progreso”. Lo dijo uno de los científicos más importantes de la historia, Louis Pasteur, allá por el siglo XIX, cuando las nuevas tecnologías no aparecían ni en la imaginación de los más dementes, y el término globalización no existía en los diccionarios.

Ara, en ple segle XXI, la majoria d’estats del Primer Món inverteixen milionàries quantitats de diners per estar a l’avantguarda en ciència i innovació.

Malauradament, Espanya prefereix finançar altres menesters, com es reflecteix en els pressupostos generals de l’Estat per al 2013: s’ha reduït el 7% la partida destinada a R + D + I respecte a 2012, any en què també es va produir una disminució del 25% en aquest aspecte.

Així, s’explica que la participació espanyola en els deu descobriments científics més rellevants del 2012 sigui nul · la. I és que, el 2012, investigadors de tot el geoide terrestre han seguit en la recerca d’elements de la ciència encara ocults perquè, com va dir el científic Karl Popper, “la ciència serà sempre una recerca, mai un descobriment real, és un viatge , mai una arribada “. Els següents van ser els millors descobriments científics de 2012.

Bosó de Higgs. L’existència d’aquesta partícula coincideix amb la descripció teòrica del científic britànic Higgs i permet explicar com la resta de partícules elementals obtenen la seva massa. Els bosons fan que els objectes tinguin massa, des d’una simple gota d’aigua fins l’estrella més gegant de l’Univers. Sense ell, l’Univers no seria tal com el coneixem.

Seqüència del Genoma del denisovano. L’investigador Svante Pääbo, va aconseguir seqüenciar el genoma de l’homínid de Denisova, en Leizpig (Alemanya). L’anàlisi va revelar que l’os pertanyia a una nena d’ulls marrons, cabell castany i pell bruna que va viure fa uns 80.000 anys.

Obtenció d’òvuls de cèl · lules mare. Científics japonesos de la Universitat de Kyoto van aconseguir fabricar en un laboratori òvuls fèrtils, amb capacitat per ser fecundats a partir de cèl · lules mare de ratolí. Els òvuls van donar lloc a una àmplia descendència de petits ratolins sans. Aquest descobriment podria donar lloc a nous tractaments per augmentar la fertilitat femenina.

El Curiosity arriba a Mart. Aquesta nau es va posar a Mart l’agost de 2012, en una nova missió al planeta vermell per recollir mostres del terreny i portar de tornada a la Terra. L’aterratge no va ser convencional, i es van usar tècniques mai abans provades. El descens va ser anomenat ‘els set minuts del terror’, però es va superar amb èxit.
Raigs X contra la malaltia de la son. Es van utilitzar els raigs X en un laboratori nord-americà per revelar l’estructura d’un enzim clau que permet al paràsit Trypanosoma brucei causar la malaltia de la son a l’Àfrica. Això pot obrir una nova via de tractament contra la infecció, que transmet la mosca Tsé-Tsé a unes 70.000 persones cada any.

Enginyeria genètica més precisa. Científics nord-americans van desenvolupar una tecnologia que permet modificar genèticament peixos, gripaus, bestiar, etc. Això permetrà aprendre més sobre les malalties humanes.
Els fermions de Majorana. Físics i químics holandesos van confirmar l’existència de partícules que actuen com la seva pròpia antimatèria i s’aniquilen a si mateixes: els fermions de Majorana.

Obrint l’ADN. Es va aconseguir la incursió a la part fosca del genoma, que suposa el 98,5% de tot l’ADN humà. El descobriment obre la porta a desxifrar perquè pacients amb la mateixa malaltia evolucionen de forma diferent i podria donar importants pistes sobre patologies com l’esclerosi múltiple, la malaltia de Crohn o afeccions cardíaques.

La ment humana trenca fronteres. Científics nord-americans van possibilitar que persones amb paràlisi poguessin moure un braç mecànic amb les seves ments i fer moviments complexos.

L’essència dels neutrins. Investigadors que treballen en el reactor de Daya Bay a la Xina van descobrir com els neutrins (partícules generades pel Sol) canvien de gust o tipus mentre viatgen a la velocitat de la llum. Això podria servir per explicar per què l’Univers té tanta matèria i tan poca antimatèria.

Aportacions científiques que freguen la ficció, però que són realitat. Gran notícia aquests descobriments; fort cop que els colors de la bandera espanyola brillin per la seva absència en cada un d’ells. Per què passa això? És que els espanyols no tenen la capacitat intel · lectual suficient? Sí que la tenen, però falten mitjans i confiança.
Els espanyols també han estat protagonistes del panorama científic en diverses ocasions. Sense anar més lluny, Santiago Ramón i Cajal i Severo Ochoa, que van rebre el Premi Nobel de Medicina, el 1906 i 1959 respectivament, van assaborir el cim. El primer pels seus treballs sobre neurologia, i el segon pel descobriment de diverses enzims del Cicle de Krebs. El 1899, Ramon i Cajal va escriure sobre com millorar la situació de la ciència a Espanya. Les seves premisses van ser: elevar el nivell intel · lectual de la massa, portar els humils als centres d’ensenyament; transformar la Universitat en el motor de l’impuls intel · lectual i apostar per investigadors preparats. Potser les claus per arribar a besar l’ànima, aquesta de la qual parlava Pasteur, i que a Espanya sembla oblidada.

INFORMACIÓ ORIGINAL EXTRETA DE:

  

  

 

 

http://www.diariodeavisos.com/alma-olvidada/

 

 

Ahora, en pleno siglo XXI, la mayoría de estados del Primer Mundo invierten millonarias cantidades de dinero para estar a la vanguardia en ciencia e innovación.

Por desgracia, España prefiere financiar otros menesteres, como se refleja en los Presupuestos Generales del Estado para 2013: se ha reducido el 7% la partida destinada a I+D+i respecto a 2012, año en el que también se produjo una disminución del 25% en este aspecto.

Así, se explica que la participación española en los diez descubrimientos científicos más relevantes de 2012 sea nula. Y es que, en 2012, investigadores de todo el geoide terrestre han seguido en la búsqueda de elementos de la ciencia aún ocultos porque, como dijo el científico Karl Popper, “la ciencia será siempre una búsqueda, jamás un descubrimiento real; es un viaje, nunca una llegada”. Los siguientes fueron los mejores descubrimientos científicos de 2012.

Bosón de Higgs. La existencia de esta partícula coincide con la descripción teórica del científico británico Higgs y permite explicar cómo el resto de partículas elementales obtienen su masa. Los bosones hacen que los objetos tengan masa, desde una simple gota de agua hasta la estrella más gigante del Universo. Sin él, el Universo no sería tal y como lo conocemos.

Secuencia del Genoma del denisovano. El investigador Svante Pääbo, logró secuenciar el genoma del homínido de Denisova, en Leizpig (Alemania). El análisis reveló que el hueso pertenecía a una niña de ojos marrones, cabello castaño y piel morena que vivió hace unos 80.000 años.

Obtención de óvulos de células madre. Científicos japoneses de la Universidad de Kioto consiguieron fabricar en un laboratorio óvulos fértiles, con capacidad para ser fecundados a partir de células madre de ratón. Los óvulos dieron lugar a una amplia descendencia de pequeños ratones sanos. Este descubrimiento podría dar lugar a nuevos tratamientos para aumentar la fertilidad femenina.

El Curiosity llega a Marte. Esta nave se posó en Marte en agosto de 2012, en una nueva misión en el planeta rojo para recoger muestras del terreno y traerlas de vuelta a la Tierra. El aterrizaje no fue convencional, y se usaron técnicas nunca antes probadas. El descenso fue denominado ‘los siete minutos del terror’, pero se superó con éxito.
Rayos X contra la enfermedad del sueño. Se utilizaron los rayos X en un laboratorio estadounidense para revelar la estructura de una enzima clave que permite al parásito Trypanosoma brucei causar la enfermedad del sueño en África. Esto puede abrir una nueva vía de tratamiento contra la infección, que transmite la mosca Tsé-Tsé a unas 70.000 personas cada año.

Ingeniería genética más precisa. Científicos estadounidenses desarrollaron una tecnología que permite modificar genéticamente peces, sapos, ganado, etc. Esto permitirá aprender más sobre las enfermedades humanas.
Los fermiones de Majorana. Físicos y químicos holandeses confirmaron la existencia de partículas que actúan como su propia antimateria y se aniquilan a sí mismas: los fermiones de Majorana.

Abriendo el ADN. Se consiguió la incursión en la parte oscura del genoma, que supone el 98,5% de todo el ADN humano. El descubrimiento abre la puerta a descifrar porqué pacientes con la misma enfermedad evolucionan de forma distinta y podría dar importantes pistas sobre patologías como la esclerosis múltiple, la enfermedad de Crohn o afecciones cardíacas.

La mente humana rompe fronteras. Científicos estadounidenses posibilitaron que personas con parálisis pudieran mover un brazo mecánico con sus mentes y llevar a cabo movimientos complejos.

La esencia de los neutrinos. Investigadores que trabajan en el reactor de Daya Bay en China descubrieron cómo los neutrinos (partículas generadas por el Sol) cambian de sabor o tipo mientras viajan a la velocidad de la luz. Esto podría servir para explicar por qué el Universo tiene tanta materia y tan poca antimateria.

Aportaciones científicas que rozan la ficción, pero que son realidad. Gran noticia estos descubrimientos; fuerte varapalo que los colores de la bandera española brillen por su ausencia en cada uno de ellos. ¿Por qué sucede esto? ¿Es que los españoles no tienen la capacidad intelectual suficiente? Sí que la tienen, pero faltan medios y confianza.
Los españoles también han sido protagonistas del panorama científico en varias ocasiones. Sin ir más lejos, Santiago Ramón y Cajal y Severo Ochoa, que recibieron el Premio Nobel de Medicina, en 1906 y 1959 respectivamente, saborearon la cumbre. El primero por sus trabajos sobre neurología, y el segundo por el descubrimiento de varias enzimas del Ciclo de Krebs. En 1899, Ramón y Cajal escribió sobre cómo mejorar la situación de la ciencia en España. Sus premisas fueron: elevar el nivel intelectual de la masa; llevar a los humildes a los centros de enseñanza; transformar la Universidad en el motor del impulso intelectual y apostar por investigadores preparados. Tal vez las claves para llegar a besar el alma, esa de la que hablaba Pasteur, y que en España parece olvidada.

INFORMACIÓN ORIGINAL EXTRAÍDA DE:

 

 

 

 

 

 

http://www.diariodeavisos.com/alma-olvidada/

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Skip to content