L’augment de l’acumulació de ferro es produeix en les primeres etapes de la malaltia desmielinitzant

Alta susceptibilitat a l’àmbit de la cartografia com a estudi de síndrome clínicament aïllat. Alta susceptibilidad en el campo de la cartografía según un estudio en el síndrome clínicamente aislado.

Resum:

Objectiu: Determinar, mitjançant ultra-alt camp de la imatge per ressonància magnètica (MRI), si els canvis en el contingut de ferro es produeixen en les primeres fases de la malaltia desmielinitzant, mitjançant la quantificació de la susceptibilitat magnètica de les estructures profundes de la matèria grisa en pacients amb síndrome clínicament aïllat (CIS) que és suggestiu d’esclerosi múltiple (EM), en comparació amb aparellats per edat subjectes sans.

Mètodes: Es van comparar 19 pacients amb SCA (Síndrome clínicament aïllat)

i 20 de la mateixa edat, els controls sans. Exploració dels subjectes d’estudi es va realitzar en un sistema de 7T Philips Achieva, utilitzant un 3-dimensional, T2 *-ponderat d’adquisició d’eco de gradient. Dades de fase van ser primer de pas alt filtra, utilitzant un mètode d’ajust del dipol, i després s’inverteix per produir mapes de susceptibilitat magnètica. Regió d’interès (ROI) es va utilitzar per estimar els valors de susceptibilitat magnètica per profunditat les estructures de matèria grisa (nucli caudat, putamen, globus pallidus, tàlem i la seva pulvinar).

Resultats: considerablement majors susceptibilitats relatives es van trobar al grup de la CEI, en comparació amb els controls, per al nucli caudat (p = <0,01), putamen (p <0,01), globus pàl · lid (p <0,01) i pulvinar (p <0,05). No es van trobar tendències significatives ni consistent en la relació entre la susceptibilitat i l’edat, ja sigui per als controls o pacients de l’estudi del CIS, en qualsevol retorn de la inversió (r2 <0.5, p> 0,05). En pacients amb SCA, el temps transcorregut des del esdeveniment clínic i la Expanded Disability Status Scale (EDSS) les qualificacions no es van correlacionar amb els nivells de ferro en qualsevol retorn de la inversió (r2 <0.5, p> 0,05), però, una correlació moderada (r 2 = 0,3; p <0,01) es va trobar entre la lesió de càrrega T1 i la susceptibilitat mitjana del nucli caudat.

Conclusió: els pacients CEI van mostrar una acumulació de ferro major, com es mesura utilitzant la correlació de la susceptibilitat de la substància grisa profunda, el que suggereix que els canvis de ferro es va produir en les primeres etapes de la malaltia de CIS.

Ali al-M Radaideh1, Samuel J Wharton, El seu-Yin Lim, Christopher R Tench, Paul S Morgan, Richard W Bowtell, Cris Constantinescu S, A Penny Gowland

INFORMACIÓ ORIGINAL EXTRETA DE:

http://www.msrc.co.uk/index.cfm?fuseaction=show&pageid=2479&CFID=4728623&CFTOKEN=30016981

TRADUÏT AUTOMÀTICAMENT PER:
LA BARRA DE GOOGLE

Resumen

Objetivo: Determinar, mediante un alto campo de la imagen por resonancia magnética (MRI), si los cambios en el contenido de hierro se producen en las primeras fases de la enfermedad desmielinizante, mediante la cuantificación de la susceptibilidad magnética de las estructuras profundas de la materia gris en pacientes con síndrome clínicamente aislado (CIS) que es sugestivo de esclerosis múltiple (EM), en comparación con emparejados por edad sujetos sanos.

Métodos: Se compararon 19 pacientes con SCA (síndrome clínicamente aislado) y 20 de la misma edad, los controles sanos. Exploración de los sujetos de estudio se realizó en un sistema de 7T Philips Achieva, utilizando un 3-dimensional, T2 *-ponderado de adquisición de eco de gradiente. Datos de fase fueron primero de paso alto filtra, utilizando un método de ajuste del dipolo, y luego se invierte para producir mapas de susceptibilidad magnética. Región de interés (ROI) se utilizó para estimar los valores de susceptibilidad magnética para profundidad las estructuras de materia gris (núcleo caudado, putamen, globus pallidus, tálamo y su pulvinar).

Resultados: considerablemente mayores susceptibilidades relativas se encontraron en el grupo de la CEI, en comparación con los controles, para el núcleo caudado (p = <0,01), putamen (p <0,01), globo pálido (p <0,01) y pulvinar (p <0,05). No se encontraron tendencias significativas ni consistente en la relación entre la susceptibilidad y la edad, ya sea para los controles o pacientes del estudio del CIS, en cualquier retorno de la inversión (r2 <0.5, p> 0,05). En pacientes con SCA, el tiempo transcurrido desde el evento clínico y la Expanded Disability Status Scale (EDSS) las calificaciones no se correlacionaron con los niveles de hierro en cualquier retorno de la inversión (r2 <0.5, p> 0,05), sin embargo, una correlación moderada (r 2 = 0,3; p <0,01) se encontró entre la lesión de carga T1 y la susceptibilidad media del núcleo caudado.

Conclusión: los pacientes CEI mostraron una acumulación de hierro mayor, como se mide utilizando la correlación de la susceptibilidad de la sustancia gris profunda, lo que sugiere que los cambios de hierro se produjo en las primeras etapas de la enfermedad de CIS.

Ali Al-M Radaideh1, Samuel J Wharton, Su-Yin Lim, Christopher R Tench, Paul S Morgan, Richard W Bowtell, Cris Constantinescu S, A Penny Gowland

INFORMACIÓN ORIGINAL EXTRAÍDA DE:

http://www.msrc.co.uk/index.cfm?fuseaction=show&pageid=2479&CFID=4728623&CFTOKEN=30016981

TRADUCIDO AUTOMÁTICAMENTE POR:
LA BARRA DE GOOGLE

Deixa un comentari Cancel·la les respostes