Albert G. Zamora sap el que és batallar per un projecte molt personal que no vol que s’acabi. Darrere de la seva lluita per trobar un fàrmac contra l’esclerosi múltiple hi ha una història privada i molts viatges per Espanya, Europa i EE_UU, buscant diners amb el qual començar els assajos clínics amb humans. Li fan falta set milions d’euros. Albert G. Zamora sabe lo que es batallar por un proyecto muy personal que no quiere que se acabe. Detrás de su lucha por encontrar un fármaco contra la esclerosis múltiple hay una historia privada y muchos viajes por España, Europa y EE_UU, buscando dinero con el que comenzar los ensayos clínicos con humanos. Le hacen falta siete millones de euros.
Zamora (la G inicial és del cognom de la seva mare malalta, Guardiola, a la qual ha volgut homenatjar canviant l’ordre habitual) treballa com a responsable de transferència de tecnologia i creació d’empreses de l’Hospital Clínic de Barcelona. Un dia, en 2008, l’investigador Pablo Villoslada va ser a veure-li. Tenia una molècula, cridada ara BN101, contra l’esclerosi múltiple i creia que d’aquí podria sortir un fàrmac. Zamora va veure l’oportunitat de crear una empresa de biotecnologia que ho desenvolupés. Però va anar més enllà. Es va implicar sent soci fundador de la companyia. Darrere d’això hi havia també un interès molt humà. La seva germana pateix aquesta malaltia i aquest gestor l’hi va prendre com alguna cosa personal. D’aquesta primera trobada va sorgir Bionure.
“És l’únic fàrmac que actua com neuroprotector”, assegura Zamora, conseller delegat de Bionure. “La resta van a frenar solament els brots de la malaltia”. L’esclerosi múltiple és una malaltia autoinmune de la qual no es coneixen les causes exactes, és neurodegenerativa i no té cura. Els medicaments actuals ralenteixen l’aparició d’episodis. Els més usats són els interferones injectables, encara que han anat apareixent altres nous orals, com Gilenya (de Novartis) i Aubagio (Sanofi). “La diferència del nostre medicament és que a més actua sobre la capa de mielina dels nervis, que es torna a recuperar”, explica. Aquest recobriment és el primer que es destrueix amb la malaltia.
Les proves amb ratolins fins ara són positives, encara que falta un últim examen de toxicitat. Si ho passa, arribarà el gran repte, la prova amb humans. “Si tinguéssim els diners, començaríem els assajos aquest any”, avança. La idea d’aquest directiu és arribar fins a les primeres etapes de la fase II (per a pacients amb la malaltia) amb set milions d’euros. A partir de llavors, llicenciaria a una farmacèutica els drets de la patent, pels alts costos de desenvolupament.
El problema sorgeix a trobar els diners. S’ha vist amb tot tipus d’inversors en molts llocs del món. “Els estrangers ens miren amb cara de pòquer. El moment no és bo per invertir a Espanya”, es queixa. “Al nostre país hi ha diners, però qui ho té desconfia perquè no entén el sector biotecnològic, al que li falta un gran cas d’èxit a Espanya”. Les grans farmas esperen, per la seva banda, al fet que el projecte estigui més avançat, ja que hi ha un risc evident que falli en alguna fase preliminar.
Encara que Zamora és optimista. Solament la signatura nord-americana Biogen, assegura, desenvolupa un medicament similar, per a una altra dolència però amb aplicació en esclerosi. “Si tot va bé, el primer any pot donar uns ingressos d’entre 600 milions d’euros i 700 milions. I 1.200 milions anuals en un escenari més optimista, si som els primers a aconseguir-ho”. De moment, solament compta amb la inversió d’al voltant d’1,5 milions dels actuals socis de Bionure, entre els quals es troben les famílies Prous, Reig Jofré (del laboratori del mateix nom), Uriach (del grup Uriach) i Monràs (lligats a Banc Sabadell).
INFORMACIÓ ORIGINAL EXTRETA DE:
TRADUÏT AUTOMÀTICAMENT PER:
LA BARRA DE GOOGLE
Zamora (la G inicial es del apellido de su madre enferma, Guardiola, a la que ha querido homenajear cambiando el orden habitual) trabaja como responsable de transferencia de tecnología y creación de empresas del Hospital Clínic de Barcelona. Un día, en 2008, el investigador Pablo Villoslada fue a verle. Tenía una molécula, llamada ahora BN101, contra la esclerosis múltiple y creía que de ahí podría salir un fármaco. Zamora vio la oportunidad de crear una empresa de biotecnología que lo desarrollase. Pero fue más allá. Se implicó siendo socio fundador de la compañía. Detrás de eso había también un interés muy humano. Su hermana padece esta enfermedad y este gestor se lo tomó como algo personal. De ese primer encuentro surgió Bionure.
“Es el único fármaco que actúa como neuroprotector”, asegura Zamora, consejero delegado de Bionure. “El resto van a frenar solo los brotes de la enfermedad”. La esclerosis múltiple es una enfermedad autoinmune de la que no se conocen las causas exactas, es neurodegenerativa y no tiene cura. Los medicamentos actuales ralentizan la aparición de episodios. Los más usados son los interferones inyectables, aunque han ido apareciendo otros nuevos orales, como Gilenya (de Novartis) y Aubagio (Sanofi). “La diferencia de nuestro medicamento es que además actúa sobre la capa de mielina de los nervios, que se vuelve a recuperar”, explica. Ese recubrimiento es lo primero que se destruye con la enfermedad.
Las pruebas con ratones hasta ahora son positivas, aunque falta un último examen de toxicidad. Si lo pasa, llegará el gran reto, la prueba con humanos. “Si tuviéramos el dinero, empezaríamos los ensayos este año”, avanza. La idea de este directivo es llegar hasta las primeras etapas de la fase II (para pacientes con la enfermedad) con siete millones de euros. A partir de entonces, licenciaría a una farmacéutica los derechos de la patente, por los altos costes de desarrollo.
El problema surge en encontrar el dinero. Se ha visto con todo tipo de inversores en muchos lugares del mundo. “Los extranjeros nos miran con cara de póquer. El momento no es bueno para invertir en España”, se queja. “En nuestro país hay dinero, pero quien lo tiene desconfía porque no entiende el sector biotecnológico, al que le falta un gran caso de éxito en España”. Las grandes farmas esperan, por su parte, a que el proyecto esté más avanzado, ya que hay un riesgo evidente de que falle en alguna fase preliminar.
Aunque Zamora es optimista. Solo la firma estadounidense Biogen, asegura, desarrolla un medicamento similar, para otra dolencia pero con aplicación en esclerosis. “Si todo va bien, el primer año puede dar unos ingresos de entre 600 millones de euros y 700 millones. Y 1.200 millones anuales en un escenario más optimista, si somos los primeros en conseguirlo”. De momento, solo cuenta con la inversión de alrededor de 1,5 millones de los actuales socios de Bionure, entre los que se encuentran las familias Prous, Reig Jofré (del laboratorio del mismo nombre), Uriach (del grupo Uriach) y Monràs (ligados a Banco Sabadell).
INFORMACIÓN ORIGINAL EXTRAÍDA DE: