MÈXIC, D.F. (Procés).- Esperant trobar alleujament a l’esclerosi múltiple diagnosticada fa més d’una dècada, el fotògraf Pedro Tzontémoc (D. F., 1964) va portar la seva càmera per retratar aquell pelegrinatge cap a la salut que va emprendre de 1999 a 2010 per sales d’hospital, consultoris de doctors practicants de medicines tradicionals i terapistas New Age, sumant 55 expedients d’un procés vital les imatges del qual i textos ofereixen les 157 pàgines del seu llibre locuralocúralo, editat per Arts de Mèxic i suports de Conaculta.   MÉXICO, D.F. (Proceso).- Esperando hallar alivio a la esclerosis múltiple diagnosticada hace más de una década, el fotógrafo Pedro Tzontémoc (D. F., 1964) llevó su cámara para retratar aquel peregrinaje hacia la salud que emprendió de 1999 a 2010 por salas de hospital, consultorios de doctores practicantes de medicinas tradicionales y terapistas New Age, sumando 55 expedientes de un proceso vital cuyas imágenes y textos ofrecen las 157 páginas de su libro locuralocúralo, editado por Artes de México y apoyos de Conaculta.

Després de la introducció El cas de Pedro: la malaltia, el pacient i la consulta, de José Luis Díaz (investigador titular del departament d’Història i Filosofia de la Medicina, en la Facultat de Medicina de la UNAM), Tzontémoc obre les següents paraules d’advertiment al lector:

“El present treball és un registre del meu recorregut a la recerca de la salut, en el qual m’he sotmès a diverses teràpies i alternatives de curació, un registre que respon al concepte de la fotografia vivencial en què es basa tot el meu treball.

“Al llarg de 10 anys vaig prendre notes de cada procediment terapèutic i fotografies dels protagonistes. És important prendre en compte que els textos dels expedients estan basats en aquestes notes i que responen a les primeres impressions. Cadascuna de les experiències aquí descrites –cada text, cada imatge– és inherent al meu procés existencial i, per tant, tota apreciació és absoluta i necessàriament subjectiva, o com diria Cyril Stanley Smith, L’única veritat absoluta és: ‘depèn’.”

Alguns protagonistes clínics no van ser fotografiats per diverses raons “explicades en la seva oportunitat”, diu l’autor; “en el seu lloc, vaig realitzar una fotografia amb els elements formals i sensorials evocats per l’experiència”.

Així com art i ciència semblen fondre’s amb clarobscurs per mitjà del fil visual que la lent de Tzontémoc va captant entorn de cada sessió terapèutica, igual aquestes visites d’esperança i desolació estan acompanyades de comentaris de fatalitat i destaroto molt íntims en els diaris que el pacient va escriure.

Després d’una hospitalització a Marsella, França, llegim:
“Esclerosi múltiple, embruixat per una dona despechada, un nervi lastimado i algunes altres sospites, han estat els diagnòstics dels 52 tractaments als quals m’he sotmès fins que la medicina oficial dóna la seva última paraula: ‘Deixin de buscar…’ Són ells els qui haurien de seguir buscant, els metges han deixat de ser homes de ciència.

“Nou anys recorrent un camí que sembla tancar-se en el punt de partida. Fa nou anys no tenia idea del que estava ocorrent; avui tampoc… M’he enfrontat a la solitud, m’he obligat a la paciència i he sobreviscut, no sé com, a la frustració. És temps de dirigir la recerca cap a dins de mi mateix: entendre la inmovibilidad com a conseqüència de la somatización d’algun assumpte no resolt, perdut en el laberint de la meva memòria. Podria estar equivocat, però tots ho han estat fins al moment.”

Pedro Tzontémoc va seguir buscant i en 2010, confirmada la seva esclerosi múltiple per la doctora Milka Greiner des de París, hi ha temps per a un Epíleg de l’epíleg:

“Durant 10 anys m’he mogut entre la cura i la bogeria, m’he bandejat a mi mateix per ser altre i he crescut… La meva disposició per aprendre ha fet d’aquest viatge una aventura rica en experiències. L’única cosa que no perdono a la malaltia és el dolor que ha causat als quals amo i m’estimen.”

El volum de Tzontémoc serà presentat per ell i pel sociòleg Gerardo Zalpa en un acte organitzat per l’Institut de Cultura d’Aguascalientes, aquest 23 de setembre a les 19 hores a la Casa de la Cultura d’aquesta ciutat, en Venustiano Carranza 101. http://pedrotzontemoc-bitacora.blogspot.mx/

 

 

 

 

http://www.proceso.com.mx/?p=320118

 

 

TRADUÏT AUTOMÁTICAMENT PER:
http://www.apertium.org/index.php?id=translatetext

 Tras la introducción El caso de Pedro: la enfermedad, el paciente y la consulta, de José Luis Díaz (investigador titular del departamento de Historia y Filosofía de la Medicina, en la Facultad de Medicina de la UNAM), Tzontémoc abre las siguientes palabras de advertencia al lector:

“El presente trabajo es un registro de mi recorrido en busca de la salud, en el que me he sometido a diversas terapias y alternativas de curación, un registro que responde al concepto de la fotografía vivencial en que se basa todo mi trabajo.

“A lo largo de 10 años tomé notas de cada procedimiento terapéutico y fotografías de los protagonistas. Es importante tomar en cuenta que los textos de los expedientes están basados en dichas notas y que responden a las primeras impresiones. Cada una de las experiencias aquí descritas –cada texto, cada imagen– es inherente a mi proceso existencial y, por lo tanto, toda apreciación es absoluta y necesariamente subjetiva, o como diría Cyril Stanley Smith, La única verdad absoluta es: ‘depende’.”

Algunos protagonistas clínicos no fueron fotografiados por diversas razones “explicadas en su oportunidad”, dice el autor; “en su lugar, realicé una fotografía con los elementos formales y sensoriales evocados por la experiencia”.

Así como arte y ciencia parecen fundirse con claroscuros por medio del hilo visual que la lente de Tzontémoc va captando en torno a cada sesión terapéutica, igual estas visitas de esperanza y desolación están acompañadas de comentarios de fatalidad y desatino muy íntimos en los diarios que el paciente escribió. Luego de una hospitalización en Marsella, Francia, leemos:

“Esclerosis múltiple, embrujado por una mujer despechada, un nervio lastimado y algunas otras sospechas, han sido los diagnósticos de los 52 tratamientos a los que me he sometido hasta que la medicina oficial da su última palabra: ‘Dejen de buscar…’ Son ellos quienes deberían seguir buscando, los médicos han dejado de ser hombres de ciencia.

“Nueve años recorriendo un camino que parece cerrarse en el punto de partida. Hace nueve años no tenía idea de lo que estaba ocurriendo; hoy tampoco… Me he enfrentado a la soledad, me he obligado a la paciencia y he sobrevivido, no sé cómo, a la frustración. Es tiempo de dirigir la búsqueda hacia dentro de mí mismo: entender la inmovibilidad como consecuencia de la somatización de algún asunto no resuelto, perdido en el laberinto de mi memoria. Podría estar equivocado, pero todos lo han estado hasta el momento.”

Pedro Tzontémoc siguió buscando y en 2010, confirmada su esclerosis múltiple por la doctora Milka Greiner desde París, hay tiempo para un Epílogo del epílogo:

“Durante 10 años me he movido entre la cura y la locura, me he desterrado a mí mismo para ser otro y he crecido… Mi disposición para aprender ha hecho de este viaje una aventura rica en experiencias. Lo único que no perdono a la enfermedad es el dolor que ha causado a los que amo y me aman.”

El volumen de Tzontémoc será presentado por él y por el sociólogo Gerardo Zalpa en un acto organizado por el Instituto de Cultura de Aguascalientes, este 23 de septiembre a las 19 horas en la Casa de la Cultura de esa ciudad, en Venustiano Carranza 101. (http://pedrotzontemoc-bitacora.blogspot.mx/)

http://www.proceso.com.mx/?p=320118

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ves al contingut