Les últimes dades presentades durant la celebració de l’última reunió anual de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), revelen que al nostre país pateixen esclerosi múltiple unes 46.000 persones, cada any es detecten 1.800 nous casos i segueix sent, després dels accidents de trànsit, la segona causa de discapacitat més freqüent entre els joves espanyols i la primera en discapacitat sobrevinguda. Los últimos datos presentados durante la celebración de la última reunión anual de la Sociedad Española de Neurología (SEN), revelan que en nuestro país padecen esclerosis múltiple unas 46.000 personas, cada año se detectan 1.800 nuevos casos y sigue siendo, tras los accidentes de tráfico, la segunda causa de discapacidad más frecuente entre los jóvenes españoles y la primera en discapacidad sobrevenida.
El 18 de desembre, és el dia dedicat al nostre país a aquesta malaltia crònica, progressiva i per la qual no hi ha cura. L’esclerosi múltiple és una de les malalties neurològiques més freqüents entre els adults joves, sobretot en edats compreses entre els 20 i 40 anys, i és més comú en dones amb una proporció de2 a 1.
No obstant això, sembla que la seva incidència i prevalença està augmentant i, “encara que també han augmentat els mètodes i l’eficàcia per diagnosticar la malaltia, a mesura que augmenten els casos, s’incrementa aquesta proporció en tots els països en què s’ha estudiat”, explica la doctora Celia Orella-Guevara, coordinadora del Grup d’Estudi de Malalties Desmielinizantes dela Societat Espanyola de Neurologia (SEN).
Els trastorns visuals i la pèrdua de sensibilitat en les extremitats solen ser els primers símptomes d’aquesta malaltia entre els quals també es pot incloure les alteracions urinàries, hormigueos, pèrdua de força i alteracions cognitives.
Encara que en les últimes dues dècades s’han produït moltíssims avanços en el seu coneixement i tractament, encara no existeix cap causa coneguda ni que es pugui atribuir de forma directa a l’esclerosi múltiple, encara que existeixen tres hipòtesis sobre aquest tema. D’una banda la higiene, atès que un menor contacte amb agents infecciosos afavoreix les malalties autoinmunes; d’altra banda la vitamina D, ja que diversos estudis demostren que als països en els quals hi ha més sol, i per tant més vitamina D, hi ha menys possibilitats de tenir esclerosi múltiple; i, finalment, la genètica perquè encara que aquesta malaltia no és hereditària, existeixen variacions genètiques que augmenten el risc de desenvolupar aquesta malaltia.
En conseqüència, “resulta importantíssim seguir aprofundint en l’estudi dels factors ambientals, com són la vitamina D, el virus de Epstein-Barr i les radiacions ultraviolades per conèixer el seu origen, així com els possibles biomarcadores de resposta, d’evolució i diagnòstic en la malaltia”, assegura la doctora Celia Orella-Guevara.
Aquest any s’ha produït un avanç qualitatiu a l’hora d’evitar i retardar les recaigudes d’aquesta malaltia, amb l’aparició d’un nou tractament oral que oferirà als pacients una millor qualitat de vida. “S’ha comprovat que aquest nou tractament redueix el nombre de brots en més d’un 50%. A més, s’incrementa l’adherència al mateix gràcies a la comoditat de la presa oral ja que fins avui tots els tractaments existents eren injectables i augmenta la qualitat de vida dels pacients”, comenta la doctoraOreja-Guevara.
Igualment, han aparegut dos nous tractaments simptomàtics. “Un d’ells redueix en un 30% la espasticidad en els pacients i ja està aprovat a Espanya, Alemanya, Anglaterra i Canadà. L’altre, encara que encara no es comercialitza a Espanya, però sí a Estats Units i a Alemanya, millora la marxa al voltant d’un 30%”, assegura l’especialista.
Però a més, està previst que, en els propers anys, s’aprovin més tractaments que permetran millorar la qualitat de vida dels pacients així com atorgar-los un tractament més personalitzat. Davant aquest panorama, “una detecció i un tractament precoç són les millors armes amb les quals expliquem en l’actualitat per combatre els efectes d’aquesta malaltia”, manté la doctora Celia Orella-Guevara.
INFORMACIÓ ORIGINAL EXTRETA DE:
TRADUÏT AUTOMÁTICAMENT PER:
http://www.softcatala.org/traductor
El 18 de diciembre, es el día dedicado en nuestro país a esta enfermedad crónica, progresiva y para la que no hay cura. La esclerosis múltiple es una de las enfermedades neurológicas más frecuentes entre los adultos jóvenes, sobre todo en edades comprendidas entre los 20 y 40 años, y es más común en mujeres con una proporción de2 a 1.
No obstante, parece que su incidencia y prevalencia está aumentando y, “aunque también han aumentado los métodos y la eficacia para diagnosticar la enfermedad, a medida que aumentan los casos, se incrementa esta proporción en todos los países en que se ha estudiado”, explica la doctora Celia Oreja-Guevara, coordinadora del Grupo de Estudio de Enfermedades Desmielinizantes dela Sociedad Española de Neurología (SEN).
Los trastornos visuales y la pérdida de sensibilidad en las extremidades suelen ser los primeros síntomas de esta enfermedad entre los que también se puede incluir las alteraciones urinarias, hormigueos, pérdida de fuerza y alteraciones cognitivas.
Aunque en las últimas dos décadas se han producido muchísimos avances en su conocimiento y tratamiento, aún no existe ninguna causa conocida ni que se pueda atribuir de forma directa a la esclerosis múltiple, aunque existen tres hipótesis al respecto. Por un lado la higiene, dado que un menor contacto con agentes infecciosos favorece las enfermedades autoinmunes; por otro lado la vitamina D, ya que diversos estudios demuestran que en los países en los que hay más sol, y por lo tanto más vitamina D, hay menos posibilidades de tener esclerosis múltiple; y, por último, la genética porque aunque esta enfermedad no es hereditaria, existen variaciones genéticas que aumentan el riesgo de desarrollar esta enfermedad.
En consecuencia, “resulta importantísimo seguir profundizando en el estudio de los factores ambientales, como son la vitamina D, el virus de Epstein-Barr y las radiaciones ultravioletas para conocer su origen, así como los posibles biomarcadores de respuesta, de evolución y diagnóstico en la enfermedad”, asegura la doctora Celia Oreja-Guevara.
Este año se ha producido un avance cualitativo a la hora de evitar y retrasar las recaídas de esta enfermedad, con la aparición de un nuevo tratamiento oral que ofrecerá a los pacientes una mejor calidad de vida. “Se ha comprobado que este nuevo tratamiento reduce el número de brotes en más de un 50%. Además, se incrementa la adherencia al mismo gracias a la comodidad de la toma oral ya que hasta la fecha todos los tratamientos existentes eran inyectables y aumenta la calidad de vida de los pacientes”, comenta la doctoraOreja-Guevara.
Igualmente, han aparecido dos nuevos tratamientos sintomáticos. “Uno de ellos reduce en un 30% la espasticidad en los pacientes y ya está aprobado en España, Alemania, Inglaterra y Canadá. El otro, aunque todavía no se comercializa en España, pero sí en Estados Unidos y en Alemania, mejora la marcha alrededor de un 30%”, asegura la especialista.
Pero además, está previsto que, en los próximos años, se aprueben más tratamientos que permitirán mejorar la calidad de vida de los pacientes así como otorgarles un tratamiento más personalizado. Ante este panorama, “una detección y un tratamiento precoz son las mejores armas con las que contamos en la actualidad para combatir los efectos de esta enfermedad”, mantiene la doctora Celia Oreja-Guevara.
INFORMACIÓN ORIGINAL EXTRAÍDA DE: