Amb motiu de la reunió de la AAN es presenten resultats d’eficàcia i seguretat a 7 añosLa prevalença de l’esclerosi múltiple a Espanya, tenint en compte als pacients sense diagnosticar, és de 50.000 pacients. El tractament amb interferones és eficaç en, aproximadament, un terç dels malalts. Per determinats casos en què no ho és, fingolimod, l’única teràpia oral aprovada per EM amb recidivas, és eficaç i segur,Con motivo de la reunión de la AAN se presentan resultados de eficacia y seguridad a 7 añosLa prevalencia de la esclerosis múltiple en España, teniendo en cuenta a los pacientes sin diagnosticar, es de 50.000 pacientes. El tratamiento con interferones es eficaz en, aproximadamente, un tercio de los enfermos. Para determinados casos en que no lo es, fingolimod, la única terapia oral aprobada para EM con recidivas, es eficaz y seguro.
Els interferons van suposar un gran avanç en el tractament de l’esclerosi múltiple (EM), però en determinats pacients no arriben a ser del tot eficaços, i en uns altres la sensació d’estar patint símptomes gripales un dia sí i un altre no (freqüència amb la qual s’injecten aquests fàrmacs) els fa no estar còmodes amb la teràpia. En aquests dos tipus de pacients amb EM remitent-recurrent, juntament amb els quals mai han estat tractats, està indicat el fàrmac oral Gilenya (fingolimod), comercialitzat per la companyia Novartis, i que és el primer d’una nova classe de fàrmacs denominats moduladors del receptor de esfingosina 1-fosfat (S1PR). Aquest tractament, que s’administra una vegada al dia, porta disponible al nostre país des de novembre del passat any. En la LXIV Reunió Anual de l’Associació Americana de Neurologia (AAN, en anglès), que finalitza matí a Nova Orleans, s’han presentat dades que reforcen el perfil de seguretat i eficàcia de fingolimod.
INFORMACIÓ ORIGINAL EXTRETA DE:
Al cap de set anys els pacients tractats amb fingolimod van mostrar una millora significativa dels resultats clínics i de ressonància magnètica
Estudi complet
Els nous resultats de l’estudi d’extensió de fase III Freedoms van mostrar una millora significativa dels resultats clínics i de ressonància magnètica en pacients que van passar de tractar-se amb placebo (administrat durant el període de l’estudi pivotal de 24 mesos) a Gilenya (administrat durant la fase d’extensió). El període de l’estudi pivotal Freedoms, de dos anys, va ser completat per 1.033 pacients. D’ells, el 90 per cent van completar tres anys d’observació i el 45 per cent van ser seguits durant quatre anys.
Per resumir què suposen aquests resultats en la pràctica clínica i conversar sobre els avanços i limitacions d’aquesta malaltia autoinmune del sistema nerviós central, Xavier Montalbán, cap del Servei de Neuroinmunología de l’Hospital Universitari Valle d’Hebron, a Barcelona; Óscar Fernández, cap del Servei de Neurologia de l’Hospital Carlos Hi hagi, de Màlaga, i Guillermo Esquerre, director de la Unitat de Gestió Clínica en Neurociencias de l’Hospital Verge Macarena, a Sevilla, han parlat amb Diari Mèdic.
Per a Montalbán hi ha un avantatge clar: “Als set anys els pacients tractats amb fingolimod romanen amb una taxa d’uns 0,7 brots a l’any; a més,
aquest fàrmac va reduir l’índex d’atròfia cerebral en un 38 per cent, en comparació de placebo, als dos anys”.
En els estudis clínics els efectes secundaris més habituals que es van detectar van ser les cefalees i l’augment dels enzims hepàtics. Altres efectes secundaris van ser una reducció del ritme cardíac transitori, i generalment asintomático, i bloqueig atrioventricular a l’inici del tractament, lleu augment de la pressió arterial, edema macular i broncoconstricción lleu. Per això, segons ha explicat Fernández, segueixen un protocol. “El primer comprimit es dóna a l’hospital i es fa un electrocardiograma en aquest moment i a les sis hores”.
“En ser conscients que el fingolimod no és la solució definitiva, Novartis ha seguit investigant. D’aquí ha sorgit una altra molècula, BAF312 (siponimod)”, ha assenyalat Esquerre.
Dosi adequada
Durant la reunió americana s’han presentat els resultats d’un estudi de determinació de dosi de fase II amb BAF312, un modulador selectiu dels receptors S1P dels subtipos 1 i 5 en la EM que s’administra per via oral.
Semblen prometedors els resultats en fase II de la molècula ‘BAF312’, un modulador selectiu dels receptors S1P dels subtipos 1 i 5 en la EM,
Sembla que la dosi de 2 mil·ligrams serà eficaç”, ha comentat Esquerre. A més, l’assaig va reflectir que el tractament amb BAF312, comparat amb placebo, va reduir les lesions cerebrals observades amb RM en fins a un 80 per cent. Les recidivas van ser poc freqüents i es van reduir amb el tractament.
Les dades també van mostrar que BAF312 es va tolerar generalment bé amb un ajust inicial de la dosi. Els esdeveniments adversos més freqüents van ser cefalees, bradicàrdia, marejos i nasofaringitis. A la fi d’aquest any està previst l’inici d’un programa de fase III per EM. “Aquesta molècula té una gran reversibilidad, alguna cosa important en el cas que la pacient es quedi embarassada o hagi de sotmetre’s a una intervenció quirúrgica”.
El que ja revela la RM
Fernández ha fet la següent reflexió: “Fa anys vam aprendre que la EM mai descansa. Per això hem de fer RM als pacients que aparentment van bé”.
Esquerre és de la mateixa opinió, perquè ha comentat que “si en aquests pacients haguéssim sabut, amb una ressonància, que s’està produint una deterioració cognitiva silenciosa els hauríem donat tractament”. Segons els seus càlculs, un 30 per cent dels pacients diagnosticats no estan tractats. Encara així, Montalbán ha assegurat que el panorama ha canviat molt.
“perquè abans tractàvem més tard als pacients. “És cert que ara tenim més opcions terapèutiques”, ha apuntat Fernández.
El seguiment dels pacients amb esclerosi múltiple també és major. “Els veiem unes tres o quatre vegades a l’any i fins i tot a alguns malalts que estan rebent algun tractament nou passen per la consulta de neurologia una vegada al mes”.
BUSQUEN VERIFICAR SI ÉS MÉS ÚTIL EN “NAIVES”
Una comunicació presentada fa un parell d’anys en la reunió anual de l’Acadèmia Americana de Neurologia ens va donar una idea: cap la possibilitat que els pacients amb esclerosi múltiple que no han portat tractament previ semblen funcionar una mica millor a la teràpia amb fingolimod que els que han estat tractats amb interferón beta-1a intramuscular o amb acetat de glatiramero”, ha detallat Ana Gobartt, del Departament Mèdic de la Unitat de Neurociencias de Novartis. Verificar aquesta sospita és l’objectiu de l’estudi que van engegar, al desembre del passat any, amb la inclusió, a Barcelona, del primer pacient. La investigació, que ha estat exposada com a pòster en la LXIV Reunió de la AAN, compta amb dos coordinadors espanyols -Óscar Fernández i Xavier Montalbán- i dos coordinadors australians (que ja han inclòs un altre pacient). “Tenim dos anys per reclutar a al voltant de 300 pacients a Espanya i 200 a Austràlia”. Esperen obtenir resultats per a l’any 2015. “De confirmar-se la sospita es ratificaria la idea que cal començar a tractar abans als pacients i amb el fàrmac adequat”. Segons Gobartt, “aquests pacients naives són aquells que no superen els 50 anys d’edat, tenen poc temps d’evolució de l’esclerosi múltiple (entre un i cinc anys) però sí presenten certa activitat de la malaltia”. Una dada sobre aquest tema: a Rússia, Austràlia, Suïssa i Estats Units, fingolimod és primera línia de tractament.
INFORMACIÓ ORIGINAL EXTRETA DE:
TRADUÏT AUTOMÁTICAMENT PER:
http://www.softcatala.org/traductor
Los interferones supusieron un gran avance en el tratamiento de la esclerosis múltiple (EM), pero en determinados pacientes no llegan a ser del todo eficaces, y en otros la sensación de estar padeciendo síntomas gripales un día sí y otro no (frecuencia con la que se inyectan estos fármacos) les hace no estar cómodos con la terapia. En estos dos tipos de pacientes con EM remitente-recurrente, junto con los que nunca han sido tratados, está indicado el fármaco oral Gilenya (fingolimod), comercializado por la compañía Novartis, y que es el primero de una nueva clase de fármacos denominados moduladores del receptor de esfingosina 1-fosfato (S1PR). Este tratamiento, que se administra una vez al día, lleva disponible en nuestro país desde noviembre del pasado año. En la LXIV Reunión Anual de la Asociación Americana de Neurología (AAN, en inglés), que finaliza mañana en Nueva Orleans, se han presentado datos que refuerzan el perfil de seguridad y eficacia de fingolimod.
Al cabo de siete años los pacientes tratados con fingolimod mostraron una mejora significativa de los resultados clínicos y de resonancia magnética
Estudio completo
Los nuevos resultados del estudio de extensión de fase III Freedoms mostraron una mejora significativa de los resultados clínicos y de resonancia magnética en pacientes que pasaron de tratarse con placebo (administrado durante el periodo del estudio pivotal de 24 meses) a Gilenya (administrado durante la fase de extensión). El periodo del estudio pivotal Freedoms, de dos años, fue completado por 1.033 pacientes. De ellos, el 90 por ciento completaron tres años de observación y el 45 por ciento fueron seguidos durante cuatro años.
Para resumir qué suponen estos resultados en la práctica clínica y conversar sobre los avances y limitaciones de esta enfermedad autoinmune del sistema nervioso central, Xavier Montalbán, jefe del Servicio de Neuroinmunología del Hospital Universitario Valle de Hebrón, en Barcelona; Óscar Fernández, jefe del Servicio de Neurología del Hospital Carlos Haya, de Málaga, y Guillermo Izquierdo, director de la Unidad de Gestión Clínica en Neurociencias del Hospital Virgen Macarena, en Sevilla, han hablado con Diario Médico.
Para Montalbán hay una ventaja clara: “A los siete años los pacientes tratados con fingolimod permanecen con una tasa de unos 0,7 brotes al año; además, este fármaco redujo el índice de atrofia cerebral en un 38 por ciento, en comparación con placebo, a los dos años”.
En los estudios clínicos los efectos secundarios más habituales que se detectaron fueron las cefaleas y el aumento de las enzimas hepáticas. Otros efectos secundarios fueron una reducción del ritmo cardiaco transitorio, y generalmente asintomático, y bloqueo atrioventricular al inicio del tratamiento, leve aumento de la presión arterial, edema macular y broncoconstricción leve. Por eso, según ha explicado Fernández, siguen un protocolo. “El primer comprimido se da en el hospital y se hace un electrocardiograma en ese momento y a las seis horas”.
“Al ser conscientes de que el fingolimod no es la solución definitiva, Novartis ha seguido investigando. De ahí ha surgido otra molécula, BAF312 (siponimod)”, ha señalado Izquierdo.
Dosis adecuada
Durante la reunión americana se han presentado los resultados de un estudio de determinación de dosis de fase II con BAF312, un modulador selectivo de los receptores S1P de los subtipos 1 y 5 en la EM que se administra por vía oral.
Parecen prometedores los resultados en fase II de la molécula ‘BAF312’, un modulador selectivo de los receptores S1P de los subtipos 1 y 5 en la EM,
Parece que la dosis de 2 miligramos será eficaz”, ha comentado Izquierdo. Además, el ensayo reflejó que el tratamiento con BAF312, comparado con placebo, redujo las lesiones cerebrales observadas con RM en hasta un 80 por ciento. Las recidivas fueron poco frecuentes y se redujeron con el tratamiento.
Los datos también mostraron que BAF312 se toleró generalmente bien con un ajuste inicial de la dosis. Los acontecimientos adversos más frecuentes fueron cefaleas, bradicardia, mareos y nasofaringitis. A finales de este año está previsto el inicio de un programa de fase III para EM. “Esta molécula tiene una gran reversibilidad, algo importante en el caso de que la paciente se quede embarazada o tenga que someterse a una intervención quirúrgica”.
Lo que ya revela la RM
Fernández ha hecho la siguiente reflexión: “Hace años aprendimos que la EM nunca descansa. Por ello tenemos que hacer RM a los pacientes que aparentemente van bien”.
Izquierdo es de la misma opinión, porque ha comentado que “si en esos pacientes hubiéramos sabido, con una resonancia, que se está produciendo un deterioro cognitivo silencioso les habríamos dado tratamiento”. Según sus cálculos, un 30 por ciento de los pacientes diagnosticados no están tratados. Aún así, Montalbán ha asegurado que el panorama ha cambiado mucho “porque antes tratábamos más tarde a los pacientes. “Es cierto que ahora tenemos más opciones terapéuticas”, ha apuntado Fernández.
El seguimiento de los pacientes con esclerosis múltiple también es mayor. “Les vemos unas tres o cuatro veces al año e incluso a algunos enfermos que están recibiendo algún tratamiento nuevo pasan por la consulta de neurología una vez al mes”.
BUSCAN VERIFICAR SI ES MÁS ÚTIL EN “NAIVES”
Una comunicación presentada hace un par de años en la reunión anual de la Academia Americana de Neurología nos dio una idea: cabe la posibilidad de que los pacientes con esclerosis múltiple que no han llevado tratamiento previo parecen funcionar algo mejor a la terapia con fingolimod que los que han sido tratados con interferón beta-1a intramuscular o con acetato de glatiramero”, ha detallado Ana Gobartt, del Departamento Médico de la Unidad de Neurociencias de Novartis. Verificar esta sospecha es el objetivo del estudio que pusieron en marcha, en diciembre del pasado año, con la inclusión, en Barcelona, del primer paciente. La investigación, que ha sido expuesta como póster en la LXIV Reunión de la AAN, cuenta con dos coordinadores españoles -Óscar Fernández y Xavier Montalbán- y dos coordinadores australianos (que ya han incluido otro paciente). “Tenemos dos años para reclutar a alrededor de 300 pacientes en España y 200 en Australia”. Esperan obtener resultados para el año 2015. “De confirmarse la sospecha se ratificaría la idea de que hay que empezar a tratar antes a los pacientes y con el fármaco adecuado”. Según Gobartt, “estos pacientes naives son aquellos que no superan los 50 años de edad, tienen poco tiempo de evolución de la esclerosis múltiple (entre uno y cinco años) pero sí presentan cierta actividad de la enfermedad”. Un dato al respecto: en Rusia, Australia, Suiza y Estados Unidos, fingolimod es primera línea de tratamiento.
INFORMACIÓN ORIGINAL EXTRAÍDA DE: