• Els neuròlegs recomanen aquestes tècniques si no s’aconsegueix un embaràs als 6 mesos
• Un estudi mostra un vincle entre la fecundació in vitro i les exacerbacions
• Els especialistes diuen que només passa això amb algunes tècniques de reproducció.
  • Los neurólogos recomiendan estas técnicas si no se logra un embarazo a los 6 meses
  • Un estudio muestra un vínculo entre la fecundación in vitro y las exacerbaciones
  • Los especialistas dicen que sólo ocurre esto con algunas técnicas de reproducción.

  Un estudi publicat en l’última edició de ‘Annals of Neurology’ pot posar en una cruïlla a les pacients d’esclerosi múltiple que vulguin ser mares. El treball relaciona la utilització de la teràpia hormonal d’estimulació ovàrica, imprescindible en moltes de les tècniques de reproducció assistida, inclosa la fecundació in vitro, amb un increment de l’activitat en l’esclerosi múltiple (EM), la malaltia neurològica crònica més freqüent en adults joves.

  El nexe no tindria més importància si no fos perquè en l’actualitat, els neuròlegs recomanen a les dones afectades per EM que no aconsegueixen l’embaràs de forma natural en sis mesos-en lloc dels 12 habituals- que recorrin a aquestes tècniques per aconseguir la gestació , com recorda ELMUNDO.ES la neuròloga de l’Hospital Clínic San Carlos Celia Oreja-Guevara.

  La raó per aquesta recomanació és simple: mentre busquen l’embaràs , les pacients d’EM-una patologia que afecta dues dones per cada home- han de deixar la medicació que prevé l’aparició de brots , perquè està és incompatible amb l’embaràs. Així, tot el temps que triguin a aconseguir quedar-se encintes és temps que estan també sense prevenir l’aparició de brots, de manera que les tècniques de reproducció assistida (TRA) semblen l’opció més lògica per escurçar aquest període.

  No obstant això, el treball dirigit per Jorge Correale, expert de l’Institut Raúl Carrea per a la Investigació Neurològica de Buenos Aires, pot posar en dubte aquesta pràctica clínica ja que, segons les seves conclusions, les pacients que se sotmeten a estimulació ovàrica té són set vegades més proclius a patir exacerbacions de l’EM i multipliquen per nou el risc d’una major activitat de la patologia, segons s’ha demostrat en ressonància magnètica.

  L’estudi té una conclusió inquietant: “Els resultats indiquen un increment significatiu en l’activitat d’EM en pacients que se sotmeten a TRA, un risc del qual els neuròlegs han de ser conscients. Les hormones reproductives semblen exercir un paper important a l’hora de regular les respostes immunològiques durant el curs de les malalties autoimmunes “.

  Limitacions de l’estudi

  Orella-Guevara, que assegura que, fins ara, no s’havia parlat d’aquest possible efecte advers que, de fet, ella no reconeix haver notat en els seus pacients, apunta a diverses limitacions de l’estudi argentí. “Es basa en poques pacients i el temps sense tractament immunomodulador és molt llarg, amb una mitjana de 18 mesos abans de començar el tractament, el que predisposa a les pacients a més brots i més activitat en ressonància”.

  Correale respon per correu electrònic que no és la primera vegada que es troba aquesta associació en estudis clínics, tot i que reconeix que el seu “és el primer prospectiu”, és a dir, el primer en què es veu l’efecte de les pacients des d’abans de deixar la medicació per intentar aconseguir l’embaràs. Respecte al nombre de pacients, 16, l’autor reconeix també que és molt baix i apunta que s’haurien de realitzar “estudis expandits particularment en nombre de pacients”.

  Per Oreja-Guevara, una dada determinant de l’estudi és que la feina no avalua totes les possibles tècniques d’estimulació ovàrica , sinó només la que els autors utilitzen, els agonistes de la GnRH. “Els estudis que s’han fet amb els antagonistes de la GnRH no augmenten els brots, per tant seria important deixar clar que només algunes tècniques de reproducció assistida podrien augmentar l’activitat en EM, no totes “.

  En qualsevol cas, la neuròloga conclou: “Els neuròlegs i els ginecòlegs hauran de tenir això en compte per triar les tècniques amb menys probabilitat que augmentin els brots”.

  INFORMACIÓ ORIGINAL EXTRETA DE:

  http://www.elmundo.es/elmundosalud/2012/10/10/noticias/1349878001.html

   

  TRADUÏT AUTOMÀTICAMENT PER:
  LA BARRA DE GOOGLE

Un estudio publicado en la última edición de ‘Annals of Neurology’ puede poner en una encrucijada a las pacientes de esclerosis múltiple que quieran ser madres. El trabajo relaciona la utilización de la terapia hormonal de estimulación ovárica, imprescindible en muchas de las técnicas de reproducción asistida, incluida la fecundación in vitro, con un incremento de la actividad en la esclerosis múltiple (EM), la enfermedad neurológica crónica más frecuente en adultos jóvenes.

El nexo no tendría más importancia si no fuera porque en la actualidad, los neurólogos recomiendan a las mujeres afectadas por EM que no logran el embarazo de forma natural en seis meses –en lugar de los 12 habituales- que recurran a estas técnicas para lograr la gestación, como recuerda a ELMUNDO.ES la neuróloga del Hospital Clínico San Carlos Celia Oreja–Guevara.

La razón para esta recomendación es simple: mientras buscan el embarazo, las pacientes de EM –una patología que afecta a dos mujeres por cada varón- han de dejar la medicación que previene la aparición de brotes, porque está es incompatible con el embarazo. Así, todo el tiempo que tarden en lograr quedarse encintas es tiempo que están también sin prevenir la aparición de brotes, por lo que las técnicas de reproducción asistida (TRA) parecen la opción más lógica para acortar dicho periodo.

Sin embargo, el trabajo dirigido por Jorge Correale, experto del Instituto Raúl Carrea para la Investigación Neurológica de Buenos Aires, puede poner en entredicho esta práctica clínica ya que, según sus conclusiones, las pacientes que se someten a estimulación ovárica tiene son siete veces más proclives a sufrir exacerbaciones de la EM y multiplican por nueve el riesgo de una mayor actividad de la patología, según se ha demostrado en resonancia magnética.

El estudio tiene una conclusión inquietante: “Los resultados indican un incremento significativo en la actividad de EM en pacientes que se someten a TRA, un riesgo del que los neurólogos deben ser conscientes. Las hormonas reproductivas parecen ejercer un papel importante a la hora de regular las respuestas inmunológicas durante el curso de las enfermedades autoinmunes”.

Oreja–Guevara, que asegura que, hasta ahora, no se había hablado de este posible efecto adverso que, de hecho, ella no reconoce haber notado en sus pacientes, apunta a varias limitaciones del estudio argentino. “Se basa en pocas pacientes y el tiempo sin tratamiento inmunomodulador es muy largo, con una media de 18 meses antes de empezar el tratamiento, lo que predispone a las pacientes a más brotes y más actividad en resonancia”.

Correale responde por correo electrónico que no es la primera vez que se encuentra esta asociación en estudios clínicos, aunque reconoce que el suyo “es el primero prospectivo”, es decir, el primero en el que se ve el efecto de las pacientes desde antes de dejar la medicación para intentar conseguir el embarazo. Respecto al número de pacientes, 16, el autor reconoce también que es muy bajo y apunta a que se deberían realizar “estudios expandidos particularmente en número de pacientes”.

Para Oreja–Guevara, un dato determinante del estudio es que el trabajo no evalúa todas las posibles técnicas de estimulación ovárica, sino solo la que los autores utilizan, los agonistas de la GnRH. “Los estudios que se han hecho con los antagonistas de la GnRH no aumentan los brotes; por lo tanto sería importante dejar claro que solo algunas técnicas de reproducción asistida podrían aumentar la actividad en EM; no todas“.

En cualquier caso, la neuróloga concluye: “Los neurólogos y los ginecólogos tendrán que tener esto en cuenta para elegir las técnicas con menos probabilidad de que aumenten los brotes”.

INFORMACIÓN ORIGINAL EXTRAÍDA DE:

http://www.elmundo.es/elmundosalud/2012/10/10/noticias/1349878001.html