L’esclerosi múltiple sol iniciar-se en l’edat adulta-entre els 20 i els 40 anys-i la seva causa exacta es desconeix de moment. Els símptomes d’aquesta malaltia són imprevisibles i varien d’una persona a una altra. No obstant això, s’ha demostrat una doble prevalença entre les dones. Els costos associats al seu tractament s’estimen entre 30.000 i 40.000 euros anuals per pacient. La esclerosis múltiple suele iniciarse en la edad adulta –entre los 20 y los 40 años- y su causa exacta se desconoce por el momento. Los síntomas de esta enfermedad son imprevisibles y varían de una persona a otra. Sin embargo, se ha demostrado una doble prevalencia entre las mujeres. Los costes asociados a su tratamiento se estiman entre 30.000 y 40.000 euros anuales por paciente.
La LXIV reunió anual de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), celebrada aquesta setmana a Barcelona, ha mostrat les últimes línies d’investigació de la malaltia, així com l’eficàcia dels medicaments més nous. «Curar l’esclerosi múltiple no és previsible perquè les alteracions són persistents. Del que sí estem molt a prop és de controlar les recaigudes i l’aparició de brots », va declarar el doctor Juan Antonio García Merino, responsable de la unitat d’esclerosi múltiple del Servei de Neurologia de l’Hospital Porta de Ferro, de Madrid. La principal por dels pacients és quedar en cadira de rodes i, encara que un percentatge considerable arribi a aquesta situació, els últims fàrmacs ajuden a conviure millor amb la patologia.
Actualment existeixen set tractaments. «Fa quinze anys no hi havia res. Avui en dia, molts dels pacients poden seguir treballant i gaudint d’una millor qualitat de vida durant més anys. Estem guanyant temps, el que és molt important », va manifestar la doctora Celia Oreja-Guevara, coordinadora d’investigació clínica del Servei de Neurologia-unitat d’esclerosi múltiple-de l’Hospital Clínic San Carlos, de Madrid. D’entre tots els tractaments destaca el fingolimod, el primer d’administració oral. El doctor Óscar Fernández, de l’Institut de Neurociències Clíniques de l’Hospital regional universitari Carlos Haya, de Màlaga, va revelar que aquesta teràpia «la segueixen 50.000 persones al món, més de mil a Espanya, i presenta aproximadament un 61% d’efectivitat pel que fa a reducció de l’activitat de la malaltia. Estem elaborant un estudi, en què Espanya té molta importància, per saber si el fàrmac és millor des del principi del diagnòstic o després d’haver provat amb altres ».
Triar un tractament o un altre no és tasca senzilla. L’eficàcia, els possibles efectes secundaris, així com la forma de vida, les condicions laborals i fins i tot l’opinió del malalt són els principals factors que influeixen en l’elecció. «Són molts els pacients que abandonen els tractaments per ser injectables. Quan fa molt de temps tractant, es comencen a saltar algunes dosis. Per via oral es millora l’adherència », va destacar la doctora Oreja-Guevara. Els avantatges del fingolimod són nombroses. A la facilitat de la seva administració-una càpsula al dia-caldria afegir l’eficàcia de la seva acció. Reté als limfòcits en els ganglis limfàtics de forma reversible, de manera que redueix la recirculació de limfòcits autorreactivos-causants de les lesions inflamatòries-i impedeix la seva infiltració en el sistema nerviós central. El medicament s’ha deixat en segona línia perquè es desconeixen amb exactitud els efectes a llarg termini, encara que «sent cauts amb la seva administració, amb el seguiment i amb l’elecció del pacient presenta bastant seguretat», va confessar el doctor Fernández. El que sí que s’ha observat ha estat un lleuger augment de les infeccions pulmonars-principalment bronquitis-entre els pacients tractats amb fingolimod.
Per al doctor Rafael Arroyo, un dels clínics espanyols amb més experiència en l’ús d’aquest tractament i responsable de la unitat d’esclerosi múltiple del madrileny Hospital Clínic Universitari San Carlos, «es tracta d’un fàrmac diferent, molt esperat pels pacients, qui presenten clarament menys seqüeles. El fingolimod es va autoritzar fa un any i els beneficis que havia demostrat en els assajos clínics s’estan corroborant en la pràctica clínica diària. El tractament suposa una reducció de brots per sobre del 50%. També està destinat per a malalts que hagin fracassat amb teràpies prèvies-en fase I-o per a pacients amb una malaltia molt agressiva ». Alhora, el doctor Arroyo va afirmar que els fàrmacs han canviat molt la qualitat de vida dels pacients, a qui va recomanar «portar una vida sana, amb una activitat física moderada i d’acord amb la situació, fisioteràpia i una alimentació variada».
LÍDER EN INVESTIGACIÓ
«En aquests moments l’esclerosi múltiple és la malaltia que més investigació clínica té d’entre totes les neurològiques, i Espanya està al capdavant», va sostenir el doctor Arroyo. La Societat Espanyola de Neurologia elabora diferents guies terapèutiques per aconseguir un òptim tractament de l’esclerosi múltiple. L’estudi «Futura», presentat en el marc d’aquesta reunió anual, i en què han participat 28 hospitals nacionals, analitza l’habitual pràctica clínica dels neuròlegs espanyols davant la malaltia, i avalua el grau de compliment dels manuals per garantir una correcta atenció assistencial. Entre les principals conclusions de l’estudi destaca que el 94% dels malalts inclosos en l’anàlisi foren tractats segons dicten les guies terapèutiques, que la majoria dels pacients passin per dos o tres tractaments modificadors de la malaltia de primera línia abans de canviar a una segona línia i que en el 15% dels casos, tot i una resposta clínica inadequada, no s’hagi optat per modificar el tractament-ja sigui per decisió del neuròleg o del pacient-.
En definitiva, segons els resultats de «Futura», la pràctica totalitat dels neuròlegs segueixen les directrius de la SEN.
«La Seguretat Social cobreix els tractaments per esclerosi múltiple. Tots es recullen en els hospitals encara que, depenent de la comunitat autònoma, varien les condicions És una malaltia crònica i greu, i els medicaments són molt costosos », va finalitzar la doctora Oreja-Guevara.
INFORMACIÓ ORIGINAL EXTRETA DE:
http://www.larazon.es/noticia/5238-nuevo-farmaco-para-controlar-la-esclerosis-multiple
TRADUÏT AUTOMÀTICAMENT PER:
LA BARRA DE GOOGLE
La LXIV reunión anual de la Sociedad Española de Neurología (SEN), celebrada esta semana en Barcelona, ha mostrado las últimas líneas de investigación de la enfermedad, así como la eficacia de los medicamentos más novedosos. «Curar la esclerosis múltiple no es previsible porque las alteraciones son persistentes. De lo que sí estamos muy cerca es de controlar las recaídas y la aparición de brotes», declaró el doctor Juan Antonio García Merino, responsable de la unidad de esclerosis múltiple del Servicio de Neurología del Hospital Puerta de Hierro, de Madrid. El principal miedo de los pacientes es quedar en silla de ruedas y, aunque un porcentaje considerable llegue a tal situación, los últimos fármacos ayudan a convivir mejor con la patología.
Actualmente existen siete tratamientos. «Hace quince años no había nada. Hoy en día, muchos de los pacientes pueden seguir trabajando y disfrutando de una mejor calidad de vida durante más años. Estamos ganando tiempo, lo que es muy importante», manifestó la doctora Celia Oreja-Guevara, coordinadora de investigación clínica del Servicio de Neurología –unidad de esclerosis múltiple- del Hospital Clínico San Carlos, de Madrid. De entre todos los tratamientos destaca el Fingolimod, el primero de administración oral. El doctor Óscar Fernández, del Instituto de Neurociencias Clínicas del Hospital regional universitario Carlos Haya, de Málaga, reveló que esta terapia «la siguen 50.000 personas en el mundo, más de mil en España, y presenta aproximadamente un 61% de efectividad en cuanto a reducción de la actividad de la enfermedad. Estamos elaborando un estudio, en el que España tiene mucha importancia, para saber si el fármaco es mejor desde el principio del diagnóstico o tras haber probado con otros».
Elegir un tratamiento u otro no es tarea sencilla. La eficacia, los posibles efectos secundarios, así como la forma de vida, las condiciones laborales e incluso la opinión del enfermo son los principales factores que influyen en la elección. «Son muchos los pacientes que abandonan los tratamientos por ser inyectables. Cuando llevan mucho tiempo tratándose, se empiezan a saltar algunas dosis. Por vía oral se mejora la adherencia», destacó la doctora Oreja-Guevara. Las ventajas del Fingolimod son numerosas. A la facilidad de su administración –una cápsula al día- habría que añadir la eficacia de su acción. Retiene a los linfocitos en los ganglios linfáticos de forma reversible, por lo que reduce la recirculación de linfocitos autorreactivos –causantes de las lesiones inflamatorias- e impide su infiltración en el sistema nervioso central. El medicamento se ha dejado en segunda línea porque se desconocen con exactitud los efectos a largo plazo, aunque «siendo cautos con su administración, con el seguimiento y con la elección del paciente presenta bastante seguridad», confesó el doctor Fernández. Lo que sí se ha observado ha sido un ligero aumento de las infecciones pulmonares –principalmente bronquitis- entre los pacientes tratados con Fingolimod.
Para el doctor Rafael Arroyo, uno de los clínicos españoles con más experiencia en el uso de este tratamiento y responsable de la unidad de esclerosis múltiple del madrileño Hospital Clínico Universitario San Carlos, «se trata de un fármaco diferente, muy esperado por los pacientes, quienes presentan claramente menos secuelas. El Fingolimod se autorizó hace un año y los beneficios que había demostrado en los ensayos clínicos se están corroborando en la práctica clínica diaria. El tratamiento supone una reducción de brotes por encima del 50%. También está destinado para enfermos que hayan fracasado con terapias previas –en fase I- o para pacientes con una enfermedad muy agresiva». Al mismo tiempo, el doctor Arroyo afirmó que los fármacos han cambiado mucho la calidad de vida de los pacientes, a quienes recomendó «llevar una vida sana, con una actividad física moderada y acorde a la situación, fisioterapia y una alimentación variada».
LÍDER EN INVESTIGACIÓN
«En estos momentos la esclerosis múltiple es la enfermedad que más investigación clínica tiene de entre todas las neurológicas, y España está a la cabeza», sostuvo el doctor Arroyo. La Sociedad Española de Neurología elabora diferentes guías terapéuticas para lograr un óptimo tratamiento de la esclerosis múltiple. El estudio «Futura», presentado en el marco de esta reunión anual, y en el que han participado 28 hospitales nacionales, analiza la habitual práctica clínica de los neurólogos españoles ante la enfermedad, y evalúa el grado de cumplimiento de los manuales para garantizar una correcta atención asistencial. Entre las principales conclusiones del estudio destaca que el 94% de los enfermos incluidos en el análisis fueran tratados según dictan las guías terapéuticas, que la mayoría de los pacientes pasen por dos o tres tratamientos modificadores de la enfermedad de primera línea antes de cambiar a una segunda línea y que en el 15% de los casos, a pesar de una respuesta clínica inadecuada, no se haya optado por modificar el tratamiento –ya sea por decisión del neurólogo o del paciente-.
En definitiva, según los resultados de «Futura», la práctica totalidad de los neurólogos siguen las directrices de la SEN.
«La Seguridad Social cubre los tratamientos para esclerosis múltiple. Todos se recogen en los hospitales aunque, dependiendo de la comunidad autónoma, varían las condiciones Es una enfermedad crónica y grave, y los medicamentos son muy costosos», finalizó la doctora Oreja-Guevara.
INFORMACIÓN ORIGINAL EXTRAÍDA DE:
http://www.larazon.es/noticia/5238-nuevo-farmaco-para-controlar-la-esclerosis-multiple