Universitat Autònoma de Barcelona, ​​Bellaterra, Cerdanyola del Vallès, Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra, Cerdanyola del Vallès,

Gener de 2013. –Investigadors de l’Institut de Neurociències i del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han definit una via de senyalització intracel · lular clau per a la correcta formació de les neurones. La investigació, liderada pel doctor Jose R. Bayascas, ha estat publicada a Molecular and Cellular Biology i podria permetre desenvolupar fàrmacs d’interès terapèutic en el futur, especialment en el camp de la psiquiatria.

 Aquesta nova via de senyalització la formen les proteïnes quinases PINO3K/PDK1/Akt/mTOR/BRSK. Els investigadors han comprovat que la seva desregulació compromet la correcta polarització de la neurona, inhibint la diferenciació neurítica i el creixement axonal. Això podria provocar una reducció en la capacitat de les neurones per integrar i transmetre la informació sinàptica dins el cervell adult. “Aquest fet pot originar alteracions de caràcter neurològic pròpies de condicions mentals i psiquiàtriques, per això ara estem estudiant si aquest mal funcionament es tradueix en alteracions conductuals en ratolins, per veure si mostren algun estereotip de comportament comparable al d’alguna patologia humana”, explica el professor Bayascas.

En la investigació també han vist que la nova ruta, almenys la quinasa Akt / PKB, és indispensable per a la supervivència de les neurones i, per tant, no s’ha de pensar que estigui implicada en les causes dels trastorns que cursen amb neurodegeneració. Aquesta observació és particularment rellevant, ja que Akt havia estat clàssicament considerada com la proteïna quinasa més important en el control de la supervivència de les neurones i s’havia erigit en una diana molt atractiva per al disseny de fàrmacs contra la degeneració neuronal (malalties com Alzheimer ) o traumàtica (isquèmia cerebral). La hipòtesi de partida dels investigadors en aquest treball és que la seva funció podria haver sobredimensionat per la no utilització d’eines adequades, sobretot genètiques in vivo, i que altres proteïnes quinases activades per PDK1 podrien també contribuir a aquesta funció.

 Les proteïnes quinases són des de fa molts anys les dianes moleculars preferides per la indústria farmacèutica, abocada a la síntesi de nous compostos inhibidors que puguin tenir utilitat en oncologia. Per tant, definir aquesta via de senyalització en el context de la neurobiologia pot animar els laboratoris a la síntesi i assaig de compostos que modulant la seva activitat puguin tenir interès terapèutic, especialment en el camp de la psiquiatria.

 El treball s’ha dut a terme amb cultius neuronals de ratolins mutants i control i comparant les respostes de supervivència, diferenciació, polarització i creixement axonal de les neurones dels dos grups.

 “La nostra investigació, tot i que s’ha valgut d’unes eines, a nivell de models genètics experimentals, que estan molt per sobre dels estàndards habituals i que, per tant, li donen una major projecció translacional en l’àmbit de la biomedicina, no deixa de ser essencialment una investigació bàsica. Ara caldria trobar la seva translació, amb la complicitat d’iniciatives de R + D disposades a invertir capital a mig i llarg termini “, conclou el doctor Bayascas.

INFORMACIÓ ORIGINAL EXTRETA DE:

http://www.noticiasmedicas.es/medicina/noticias/18544/1/Nuevo-descubrimiento-sobre-la-formacion-de-neuronas-/Page1.html

 

TRADUÏT AUTOMÀTICAMENT PER:
LA BARRA DE GOOGLE

Enero de 2013.- Investigadores del Instituto de Neurociencias y del Departamento de Bioquímica y Biología Molecular de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han definido una vía de señalización intracelular clave para la correcta formación de las neuronas. La investigación, liderada por el doctor Jose R. Bayascas, ha sido publicada en Molecular and Cellular Biology y podría permitir desarrollar fármacos de interés terapéutico en el futuro, especialmente en el campo de la psiquiatría.

Esta nueva vía de señalización la forman las proteínas quinasas PINO3K/PDK1/Akt/mTOR/BRSK. Los investigadores han comprobado que su desregulación compromete la correcta polarización de la neurona, inhibiendo la diferenciación neurítica y el crecimiento axonal. Esto podría provocar una reducción en la capacidad de las neuronas para integrar y transmitir la información sináptica dentro del cerebro adulto. “Este hecho puede originar alteraciones de carácter neurológico propias de condiciones mentales y psiquiátricas, por eso ahora estamos estudiando si este mal funcionamiento se traduce en alteraciones conductuales en ratones, para ver si muestran algún estereotipo de comportamiento comparable al de alguna patología humana”, explica el profesor Bayascas.

En la investigación también han visto que la nueva ruta, al menos la quinasa Akt/PKB, es dispensable para la supervivencia de las neuronas y, por lo tanto, no hay que pensar que esté implicada en las causas de los trastornos que cursan con neurodegeneración. Esta observación es particularmente relevante, puesto que Akt había sido clásicamente considerada como la proteína quinasa más importante en el control de la supervivencia de las neuronas y se había erigido en una diana muy atractiva para el diseño de fármacos contra la degeneración neuronal (enfermedades como Alzheimer) o traumática (isquemia cerebral). La hipótesis de partida de los investigadores en este trabajo es que su función podría haberse sobredimensionado por la no utilización de herramientas adecuadas, sobre todo genéticas in vivo, y que otras proteínas quinasas activadas por PDK1 podrían también contribuir a esta función.

Las proteínas quinasas son desde hace muchos años las dianas moleculares preferidas por la industria farmacéutica, abocada a la síntesis de nuevos compuestos inhibidores que puedan tener utilidad en oncología. Por tanto, definir esta vía de señalización en el contexto de la neurobiología puede animar a los laboratorios a la síntesis y ensayo de compuestos que modulando su actividad puedan tener interés terapéutico, especialmente en el campo de la psiquiatría.

El trabajo se ha llevado a cabo con cultivos neuronales de ratones mutantes y control y comparando las respuestas de supervivencia, diferenciación, polarización y crecimiento axonal de las neuronas de ambos grupos.

“Nuestra investigación, a pesar de que se ha valido de unas herramientas, a nivel de modelos genéticos experimentales, que están muy por encima de los estándares habituales y que, por tanto, le dan una mayor proyección translacional en el ámbito de la biomedicina, no deja de ser esencialmente una investigación básica. Ahora habría que encontrar su traslación, con la complicidad de iniciativas de I+D dispuestas a invertir capital a medio y largo plazo”, concluye el doctor Bayascas.

INFORMACIÓN ORIGINAL EXTRAÍDA DE:

http://www.noticiasmedicas.es/medicina/noticias/18544/1/Nuevo-descubrimiento-sobre-la-formacion-de-neuronas-/Page1.html

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Skip to content