La LXIV reunió anual de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), celebrada aquesta setmana a Barcelona, ha mostrat l’eficàcia dels medicaments nous. «Curar l’esclerosi múltiple no és previsible, perquè les alteracions són persistents. Del que sí estem prop és de controlar les recaigudes i l’aparició de brots », va declarar el doctor Juan Antonio García Merino, responsable de la unitat d’esclerosi múltiple del Servei de Neurologia de l’Hospital Porta de Ferro, de Madrid. La principal por dels pacients és quedar en cadira de rodes i els últims fàrmacs ajuden a conviure millor amb la patologia.La LXIV reunión anual de la Sociedad Española de Neurología (SEN), celebrada esta semana en Barcelona, ha mostrado la eficacia de los medicamentos novedosos. «Curar la esclerosis múltiple no es previsible, porque las alteraciones son persistentes. De lo que sí estamos cerca es de controlar las recaídas y la aparición de brotes», declaró el doctor Juan Antonio García Merino, responsable de la unidad de esclerosis múltiple del Servicio de Neurología del Hospital Puerta de Hierro, de Madrid. El principal miedo de los pacientes es quedar en silla de ruedas y los últimos fármacos ayudan a convivir mejor con la patología.
Actualment existeixen set tractaments contra aquesta malaltia neurdegenerativa i un cost de 40.000 euros anuals per pacient.
«Fa 15 anys no hi havia res. Avui, molts dels pacients poden seguir treballant i gaudint d’una millor qualitat de vida durant més anys. Estem guanyant temps, el que és molt important », va manifestar la doctora Celia Oreja-Guevara, coordinadora d’investigació clínica del Servei de Neurologia-unitat d’esclerosi múltiple-de l’Hospital Clínic San Carlos, de Madrid.
D’entre tots els tractaments destaca el fingolimod, el primer d’administració oral. Óscar Fernández, de l’Institut de Neurociències Clíniques de l’Hospital regional universitari Carlos Haya, de Màlaga, va revelar que aquesta teràpia «la segueixen 50.000 persones al món, més de mil a Espanya, i presenta aproximadament un 61 per cent d’efectivitat quant a reducció de l’activitat de la malaltia. Estem elaborant un estudi, en què Espanya té molta importància, per saber si el fàrmac és millor des del principi del diagnòstic o després d’haver provat amb altres ».
Triar un tractament o un altre no és senzill. L’eficàcia, els possibles efectes secundaris, així com la forma de vida, les condicions laborals i fins i tot l’opinió del malalt són els factors que influeixen en l’elecció. «Són molts els pacients que abandonen els tractaments per ser injectables. Quan fa molt de temps tractant, es comencen a saltar algunes dosis. Per via oral es millora l’adherència », va destacar Orella-Guevara.
Els avantatges d’aquest nou fàrmac són nombroses. És fàcil d’administrar-una càpsula al dia-i eficaç. Reté als limfòcits en els ganglis limfàtics de forma reversible, de manera que redueix la recirculació de limfòcits autorreactivos (causants de les lesions inflamatòries) i impedeix la seva infiltració en el sistema nerviós central. De moment es desconeixen amb exactitud els efectes a llarg termini, encara que «sent cauts amb la seva administració, amb el seguiment i amb l’elecció del pacient presenta bastant seguretat», va confessar Fernández.
Per Rafael Arroyo, un dels clínics espanyols amb més experiència en l’ús d’aquest tractament i responsable de la unitat d’esclerosi múltiple del madrileny Hospital Clínic Universitari San Carlos, «es tracta d’un fàrmac diferent, molt esperat pels pacients, que presenten clarament menys seqüeles.
El medicament es va autoritzar fa un any i els beneficis que havia demostrat en els assajos clínics s’estan corroborant en la pràctica clínica diària. El tractament suposa una reducció de brots per sobre del 50 per cent. També està destinat per a malalts que hagin fracassat amb teràpies prèvies (en fase I) o per a pacients amb una malaltia molt agressiva ».
INFORMACIÓ ORIGINAL EXTRETA DE:
http://www.larazon.es/noticia/5238-nuevo-farmaco-para-controlar-la-esclerosis-multiple
TRADUÏT AUTOMÀTICAMENT PER:
LA BARRA DE GOOGLE
Actualmente existen siete tratamientos contra esta dolencia neurdegenerativa y cuyo coste asciende a 40.000 euros anuales por paciente.
«Hace 15 años no había nada. Hoy, muchos de los pacientes pueden seguir trabajando y disfrutando de una mejor calidad de vida durante más años. Estamos ganando tiempo, lo que es muy importante», manifestó la doctora Celia Oreja-Guevara, coordinadora de investigación clínica del Servicio de Neurología –unidad de esclerosis múltiple- del Hospital Clínico San Carlos, de Madrid.
De entre todos los tratamientos destaca el Fingolimod, el primero de administración oral. Óscar Fernández, del Instituto de Neurociencias Clínicas del Hospital regional universitario Carlos Haya, de Málaga, reveló que esta terapia «la siguen 50.000 personas en el mundo, más de mil en España, y presenta aproximadamente un 61 por ciento de efectividad en cuanto a reducción de la actividad de la dolencia. Estamos elaborando un estudio, en el que España tiene mucha importancia, para saber si el fármaco es mejor desde el principio del diagnóstico o tras haber probado con otros».
Elegir un tratamiento u otro no es sencillo. La eficacia, los posibles efectos secundarios, así como la forma de vida, las condiciones laborales e incluso la opinión del enfermo son los factores que influyen en la elección. «Son muchos los pacientes que abandonan los tratamientos por ser inyectables. Cuando llevan mucho tiempo tratándose, se empiezan a saltar algunas dosis. Por vía oral se mejora la adherencia», destacó Oreja-Guevara.
Las ventajas de este nuevo fármaco son numerosas. Es fácil de administrar –una cápsula al día– y eficaz. Retiene a los linfocitos en los ganglios linfáticos de forma reversible, por lo que reduce la recirculación de linfocitos autorreactivos (causantes de las lesiones inflamatorias) e impide su infiltración en el sistema nervioso central. De momento se desconocen con exactitud los efectos a largo plazo, aunque «siendo cautos con su administración, con el seguimiento y con la elección del paciente presenta bastante seguridad», confesó Fernández.
Para Rafael Arroyo, uno de los clínicos españoles con más experiencia en el uso de este tratamiento y responsable de la unidad de esclerosis múltiple del madrileño Hospital Clínico Universitario San Carlos, «se trata de un fármaco diferente, muy esperado por los pacientes, quienes presentan claramente menos secuelas.
El medicamento se autorizó hace un año y los beneficios que había demostrado en los ensayos clínicos se están corroborando en la práctica clínica diaria. El tratamiento supone una reducción de brotes por encima del 50 por ciento. También está destinado para enfermos que hayan fracasado con terapias previas (en fase I) o para pacientes con una enfermedad muy agresiva».
INFORMACIÓN ORIGINAL EXTRAÍDA DE:
http://www.larazon.es/noticia/5238-nuevo-farmaco-para-controlar-la-esclerosis-multiple