Medicina sense comandaments

Les noves tecnologies es posen al servei dels metges i els pacients

Els videojocs específics milloren la recuperació de malalties

Una sala de rehabilitació a casa, sense necessitat de moure mobles ni ficar grans aparells en el saló. És el que té a la seva O.G., a qui fa un any li van diagnosticar esclerosi múltiple, encara que els símptomes de la malaltia ja venien avisant temps enrere. Gràcies a una consola que no necessita cables ni comandaments i a uns videojocs específics ha millorat, gairebé sense adonar-se, la seva resistència, el seu equilibri i, la qual cosa és igual d’important, la seva confiança.Medicina sin mandos

Las nuevas tecnologías se ponen al servicio de los médicos y los pacientes

Los videojuegos específicos mejoran la recuperación de enfermedades

Una sala de rehabilitación en casa, sin necesidad de mover muebles ni meter grandes aparatos en el salón. Es lo que tiene en la suya O.G., a quien hace un año le diagnosticaron esclerosis múltiple, aunque los síntomas de la enfermedad ya venían avisando tiempo atrás. Gracias a una consola que no necesita cables ni mandos y a unos videojuegos específicos ha mejorado, casi sin darse cuenta, su resistencia, su equilibrio y, lo que es igual de importante, su confianza.

La tecnologia que ha utilitzat és Kinect, desenvolupada per Microsoft i que es basa en un sensor de moviment que controla tot el cos. Per la seva comoditat, molts equips estan investigant què possibilitats té per a la pràctica clínica. És el que han fet els professors Rosa María Gutiérrez i Roberto Cano de la Corda, de la Universitat Rei Juan Carlos i artífexs del Programa de rehabilitació per a pacients amb esclerósis múltiple.

Aquesta malaltia és crònica i degenerativa i afecta en la seva majoria a adults joves. Les alteracions de l’equilibri i el control postural són símptomes molt comuns d’aquest trastorn, que influeix en la qualitat de vida. “Revisem quins eren els tractaments que fins avui s’aplicaven a aquests pacients i vam veure que els videojocs podrien ser de gran ajuda perquè s’adapten al propi entorn del malalt, a la seva pròpia llar”, explica a Elmundo.es Roberto Cano.

“Ho hem provat amb 50 pacients derivats de l’Hospital Clínic Sant Carlos [Madrid] i la valoració ha estat molt positiva. Tots comenten que gràcies als jocs triats -que augmenten de dificultat progressivament- aguanten més temps dempeus, surten més tranquils al carrer i són capaços de saltar o esquivar, coses que abans no feien”, indica. Un dels participants ha estat O. “És un avantatge enorme comptar amb aquesta opció. És com tenir al fisio a casa i puc compartir la teràpia amb els meus amics. No sembla una rehabilitació”, diu.

“A nosaltres desplaçar-nos ens costa molt esforç i anar cada setmana al fisioterapeuta és costós. A casa, faig els exercicis quan millor em ve. Si m’aixeco cansat ho deixo per a un altre moment. No obstant això, si tinc hora amb el metge no la puc canviar, per molt cansat que estigui”, explica. No obstant això, Rosa Ortiz, una altra de les artífexs del projecte, matisa que “no és un substitut del tractament estàndard, només un complement, una eina més”.

Capacitats cognitives

El mateix concepte estan utilitzant en el Centre de Dany Cerebral Nisa de Vinalopó i en la Fundació Institut Valencià de Neurorrehabilitación (FIVAN) para pacients neurològics. “Apliquem les noves tecnologies a la teràpia de persones amb dany cerebral adquirit i amb altres patologies d’origen neurològic”, comenta Pablo Gagliardo, director de Tecnologia de FIVAN.

“Ens centrem tant en la rehabilitació motora com a cognitiva. Una de les coses que més costa perquè el pacient s’involucri en la teràpia és l’aspecte motivacional. Amb aquest projecte tot és més lúdic i millora molt la participació i també l’efectivitat del terapeuta”, assenyala Gagliardo, qui destaca que “dins del dany cerebral no hi ha dos pacients iguals, per la qual cosa els clínics, enginyers, fisioterapeutes, etc. han de treballar molt d’a prop i en equip per confeccionar les teràpies personalitzades”.

Els malalts d’Alzheimer -es calcula que a Espanya hi ha mes de 300.000 persones majors de 65 anys que sofreixen la malaltia- també poden mantenir-se actius amb aquesta tecnologia. És, almenys, la qual cosa intenten en l’Associació Asispa, on han realitzat un assaig clínic de nou mesos aplicant Kinect. En aquest estudi, en el qual van participar 90 persones de fins a 90 anys, van veure que era més fàcil i efectiu fer exercicis a través del joc que en sessions de teràpia en el gimnàs. Els pacients es divertien més.

Però no només els malalts es poden beneficiar d’aquesta tècnica. Els metges també poden treure-li profit, com demostra una aplicació dissenyada perquè els cirurgians puguin accedir des del mateix quiròfan i sense tocar gens a la història clínica de la persona a la qual estan operant, a les seves radiografies i proves. Paloma Fuentes, directora executiva de comptes d’aquest projecte, ho explica: “El gran avantatge és que la tecnologia no ha d’estar dins de l’espai estèril, sinó que pot estar fos i manejar-se a distància. Estem provant-ho a l’Hospital Marquès de Valdecilla de Santander, on operant a un robot, el cirurgià ha pogut accedir a tota la informació del pacient que necessitava sense necessitat de llevar-se els guants, respectant l’entorn estèril”.

INFORMACIÓ ORIGINAL EXTRETA DE:

http://www.elmundo.es/elmundosalud/2011/12/05/noticias/1323106503.html

TRADUÏT AUTOMÁTICAMENT PER:
http://www.softcatala.org/traductor

La tecnología que ha utilizado es Kinect, desarrollada por Microsoft y que se basa en un sensor de movimiento que controla todo el cuerpo. Por su comodidad, muchos equipos están investigando qué posibilidades tiene para la práctica clínica. Es lo que han hecho los profesores Rosa María Gutiérrez y Roberto Cano de la Cuerda, de la Universidad Rey Juan Carlos y artífices del Programa de rehabilitación para pacientes con esclerósis múltiple.

Esta enfermedad es crónica y degenerativa y afecta en su mayoría a adultos jóvenes. Las alteraciones del equilibrio y el control postural son síntomas muy comunes de este trastorno, que influye en la calidad de vida. “Revisamos cuáles eran los tratamientos que hasta la fecha se aplicaban a estos pacientes y vimos que los videojuegos podrían ser de gran ayuda porque se adaptan al propio entorno del enfermo, a su propio hogar”, explica a ELMUNDO.es Roberto Cano.

“Lo hemos probado con 50 pacientes derivados del Hospital Clínico San Carlos [Madrid] y la valoración ha sido muy positiva. Todos comentan que gracias a los juegos elegidos -que aumentan de dificultad progresivamente- aguantan más tiempo de pie, salen más tranquilos a la calle y son capaces de saltar o esquivar, cosas que antes no hacían”, indica. Uno de los participantes ha sido O. “Es una ventaja enorme contar con esta opción. Es como tener al fisio en casa y puedo compartir la terapia con mis amigos. No parece una rehabilitación“, dice.

“A nosotros desplazarnos nos cuesta mucho esfuerzo e ir cada semana al fisioterapeuta es costoso. En casa, hago los ejercicios cuando mejor me viene. Si me levanto cansado lo dejo para otro momento. Sin embargo, si tengo hora con el médico no la puedo cambiar, por muy cansado que esté”, explica. No obstante, Rosa Ortiz, otra de las artífices del proyecto, matiza que “no es un sustituto del tratamiento estándar, sólo un complemento, una herramienta más”.

Capacidades cognitivas

El mismo concepto están utilizando en el Centro de Daño Cerebral Nisa de Vinalopó y en la Fundación Instituto Valenciano de Neurorrehabilitación (FIVAN) para pacientes neurológicos. “Aplicamos las nuevas tecnologías a la terapia de personas con daño cerebral adquirido y con otras patologías de origen neurológico”, comenta Pablo Gagliardo, director de Tecnología de FIVAN.

“Nos centramos tanto en la rehabilitación motora como cognitiva. Una de las cosas que más cuesta para que el paciente se involucre en la terapia es el aspecto motivacional. Con este proyecto todo es más lúdico y mejora mucho la participación y también la efectividad del terapeuta”, señala Gagliardo, quien destaca que “dentro del daño cerebral no hay dos pacientes iguales, por lo que los clínicos, ingenieros, fisioterapeutas, etc. deben trabajar muy de cerca y en equipo para confeccionar las terapias personalizadas”.

Los enfermos de Alzheimer -se calcula que en España hay mas de 300.000 personas mayores de 65 años que sufren la enfermedad- también pueden mantenerse activos con esta tecnología. Es, al menos, lo que intentan en la Asociación Asispa, donde han realizado un ensayo clínico de nueve meses aplicando Kinect. En este estudio, en el que participaron 90 personas de hasta 90 años, vieron que era más fácil y efectivo hacer ejercicios a través del juego que en sesiones de terapia en el gimnasio. Los pacientes se divertían más.

Pero no sólo los enfermos se pueden beneficiar de esta técnica. Los médicos también pueden sacarle provecho, como demuestra una aplicación diseñada para que los cirujanos puedan acceder desde el mismo quirófano y sin tocar nada a la historia clínica de la persona a la que están operando, a sus radiografías y pruebas. Paloma Fuentes, directora ejecutiva de cuentas de este proyecto, lo explica: “La gran ventaja es que la tecnología no tiene que estar dentro del espacio estéril, sino que puede estar fuera y manejarse a distancia. Estamos probándolo en el Hospital Marqués de Valdecilla de Santander, donde operando a un robot, el cirujano ha podido acceder a toda la información del paciente que necesitaba sin necesidad de quitarse los guantes, respetando el entorno estéril”.

 INFORMACIÓN ORIGINAL EXTRAÍDA DE:

http://www.elmundo.es/elmundosalud/2011/12/05/noticias/1323106503.html

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ves al contingut