La segona part d’una revisió publicada en Revista de Neurologia mostra les dades noves finals més rellevants presentats al V Congrés Trianual dels Comitès Europeus i Americans per al Tractament i la Investigació en Esclerosi Múltiple (ECTRIMS/ACTRIMS), celebrat en Ámsterdam el passat mes d’octubre. La segunda parte de una revisión publicada en Revista de Neurología muestra los datos novedosos finales más relevantes presentados en el V Congreso Trianual de los Comités Europeos y Americanos para el Tratamiento y la Investigación en Esclerosis Múltiple (ECTRIMS/ACTRIMS), celebrado en Ámsterdam el pasado mes de octubre.

Les últimes aportacions entorn del dèficit cognitiu en l’esclerosi múltiple han manifestat que l’atròfia regional de la substància grisa és més sensible a la deterioració cognitiva que les mesures de l’atròfia cerebral global, i en pacients amb síndrome clínica aïllada la deterioració cognitiva no prediu la conversió a esclerosi múltiple als cinc anys. A més, la preservació d’una plasticitat potencial ofereix una justificació per a les intervencions neurorrehabilitadoras, fins i tot en etapes avançades de la malaltia.

Les estratègies terapèutiques s’han centrat en el doble paper de les cèl·lules mare en inmunomodulación i remielinización, i en les noves vies d’inmunomodulación per al desenvolupament de futures teràpies en esclerosi múltiple. Els assajos clínics actualment en curs mostren resultats positius per rituximab, ocrelizumab, ofatumumab, daclizumab, alemtuzumab, teriflunomida, BG-12 i laquinimod, incloent un perfil de seguretat favorable.

INFORMACIÓ ORIGINAL EXTRETA DE:

http://www.revneurol.com/sec/RSS/noticiaImprimir.php?id=3587

 

 

TRADUÏT AUTOMÁTICAMENT PER:
http://www.apertium.org/index.php?id=translatetext

Las últimas aportaciones en torno al déficit cognitivo en la esclerosis múltiple han manifestado que la atrofia regional de la sustancia gris es más sensible al deterioro cognitivo que las medidas de la atrofia cerebral global, y en pacientes con síndrome clínico aislado el deterioro cognitivo no predice la conversión a esclerosis múltiple a los cinco años. Además, la preservación de una plasticidad potencial ofrece una justificación para las intervenciones neurorrehabilitadoras, incluso en etapas avanzadas de la enfermedad.
Las estrategias terapéuticas se han centrado en el doble papel de las células madre en inmunomodulación y remielinización, y en las nuevas vías de inmunomodulación para el desarrollo de futuras terapias en esclerosis múltiple. Los ensayos clínicos actualmente en curso muestran resultados positivos para rituximab, ocrelizumab, ofatumumab, daclizumab, alemtuzumab, teriflunomida, BG-12 y laquinimod, incluyendo un perfil de seguridad favorable.

INFORMACIÓN ORIGINAL EXTRAÍDA DE:

http://www.revneurol.com/sec/RSS/noticiaImprimir.php?id=3587

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Skip to content