Els resultats d’un assaig de fase 2, publicats en la revista The Lancet, sobre el tractament amb ocrelizumab en pacients amb esclerosi múltiple (EM) de recaiguda-remissió mostren que les dosis estudiades van reduir significativament el nombre total de lesions realçades amb gadolini en la ressonància magnètica (MRI), després de 24 setmanes de tractament enfront del placebo. Los resultados de un ensayo de fase 2, publicados en la revista The Lancet, sobre el tratamiento con ocrelizumab en pacientes con esclerosis múltiple (EM) de recaída-remisión muestran que las dosis estudiadas redujeron significativamente el número total de lesiones realzadas con gadolinio en la resonancia magnética (MRI), después de 24 semanas de tratamiento frente al placebo.A més, tant la dosi de 600 com la de 2.000 mg redueixen les recaigudes clíniques, sense aparent diferència entre ambdues dosi. La reducció dels brots clínics observats amb el tractament es va mantenir des de la setmana 24 fins a la setmana 96, amb les successives perfusiones a intervals de 24 setmanes. A més, els pacients que van canviar de placebo a ocrelizumab en la fase final de l’estudi també van obtenir una reducció similar en les mesures clíniques de la malaltia.

L’estudi va incloure a 220 pacients amb EM remitent-recurrent que, per a l’anàlisi principal, van ser assignats aleatòriament per rebre una dosi de 600 mg o de 2.000 mg de ocrelizumab intravenosa en els dies 1 i 15, o un placebo o una dosi setmanal de 30 mg interferón beta-1a administrada per via intramuscular.

En la setmana 24, aquells pacients van rebre ocrelizumab van mostrar una reducció significativa en les lesionis T1 realçades amb gadolini, en un 89% i el 96% per a les dosis 600 i de 2.000 mg, respectivament. També es van observar reduccions del 80% i 73% en les taxes de recaigudes.

INFORMACIÓ ORIGINAL EXTRETA DE:

http://www.revneurol.com/sec/RSS/noticiaImprimir.php?id=3184

Además, tanto la dosis de 600 como la de 2.000 mg reducen las recaídas clínicas, sin aparente diferencia entre ambas dosis. La reducción de los brotes clínicos observados con el tratamiento se mantuvo desde la semana 24 hasta la semana 96, con las sucesivas perfusiones a intervalos de 24 semanas. Además, los pacientes que cambiaron de placebo a ocrelizumab en la fase final del estudio también obtuvieron una reducción similar en las medidas clínicas de la enfermedad.

El estudio incluyó a 220 pacientes con EM remitente-recurrente que, para el análisis principal, fueron asignados aleatoriamente para recibir una dosis de 600 mg o de 2.000 mg de ocrelizumab intravenosa en los días 1 y 15, o un placebo o una dosis semanal de 30 mg interferón beta-1a administrada por vía intramuscular.

En la semana 24, aquellos pacientes recibieron ocrelizumab mostraron una reducción significativa en las lesiones T1 realzadas con gadolinio, en un 89% y el 96% para las dosis 600 y de 2.000 mg, respectivamente. También se observaron reducciones del 80% y 73% en las tasas de recaídas.

INFORMACIÓN ORIGINAL EXTRAÍDA DE:

http://www.revneurol.com/sec/RSS/noticiaImprimir.php?id=3184

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Skip to content