“L’Esclerosi Múltiple (EM) és una malaltia degenerativa que ataca el sistema nerviós central. Existeixen moltes hipòtesis al voltant de la seva causa, però el que sí és cert és que es lesiona la mielina, substància que protegeix els nervis del cervell i la medul·la espinal”, refereix la Dra. Omaira Molina, Neuròleg i Neuropsicólogo Clínic, Adjunt al Servei de Neurologia de l’Hospital Universitari de Maracaibo. “La Esclerosis Múltiple (EM) es una enfermedad degenerativa que ataca el sistema nervioso central. Existen muchas hipótesis alrededor de su causa, pero lo que sí es cierto es que se lesiona la mielina, sustancia que protege los nervios del cerebro y la médula espinal”, refiere la Dra. Omaira Molina, Neurólogo y Neuropsicólogo Clínico, Adjunto al Servicio de Neurología del Hospital Universitario de Maracaibo.
A Veneçuela, lamentablement no es compta amb un estudi epidemiológico complet sobre l’EM. No obstant això aquesta especialista apunta que “és probable que la incidència sigui entre 5-10 per cada 100 mil habitants, no és definitiu, però esperem explicar pel 2013 amb xifres reals”.
Un dels patiments més freqüents en els qui tenen EM és la síndrome de Bufeta Hiperactiva (VHA), a causa que en la medul·la es troben els centres de la micció que controlen l’omplert i buidatge de la bufeta (1). La VHA es caracteritza per urgència per anar al bany, amb o sense incontinència (pèrdua d’orina), usualment acompanyada amb freqüència urinària durant el dia i la nit. Així està definida per la Societat Internacional de Continència (SIC) (2).
Aquesta entitat generada pel mal funcionament del múscul detrusor –sac muscular que emmagatzema l’orina i es contreu per buidar-se-, fa que el pacient perdi la voluntat per controlar la seva bufeta i present alguns símptomes molests com a dolor en orinar, cremor i coïssor. El pacient amb VHA també pot sofrir altres alteracions com a disfunció sexual, depressió, infeccions urinàries, trastorns del somni, por i ansietat, la qual cosa li obliga a modificar el seu comportament davant les diverses situacions de la vida diària (2,3).
Per als pacients amb EM que sofreixen de VHA existeixen opcions de tractament com els medicaments orals antimuscarínicos, que tenen comprovada eficàcia, però són costosos i han d’ingerir-se per a tota la vida o durant molt temps. Alguns dels seus efectes secundaris són resequedad en la boca, irritació en els ulls i problemes gastrointestinals (4). No obstant això una nova opció de tractament és l’aplicació, directament en la bufeta, de toxina Onabotulinum A, que ha demostrat millorar significativament la qualitat de vida dels pacients. Aquest tractament disminueix els episodis d’incontinència i presenta un excel·lent perfil de tolerabilidad. L’efecte és ràpid, sorgeix als 3-5 dies després de l’aplicació i pot romandre fins a 8, 9 mesos i fins a 1 any (4).
La Dra. Molina destaca que és important que els pacients mantinguin el contacte amb el seu neuròleg i uròleg. És un treball en conjunt que garanteix el compliment del tractament i el seu èxit per evitar les recurrències. “A Veneçuela comptem amb els medicaments tant per l’EM com per la VHA que ajudaran a tots els pacients a tenir una millor qualitat de vida i desenvolupar les seves activitats diàries normalment”.
INFORMACIÓ ORIGINAL EXTRETA DE:
TRADUÏT AUTOMÁTICAMENT PER:
http://www.apertium.org/index.php?id=translatetext
En Venezuela, lamentablemente no se cuenta con un estudio epidemiológico completo sobre la EM. Sin embargo esta especialista asoma que “es probable que la incidencia sea entre 5-10 por cada 100 mil habitantes, no es definitivo, pero esperamos contar para el 2013 con cifras reales”.
Uno de los padecimientos más frecuentes en quienes tienen EM es el síndrome de Vejiga Hiperactiva (VHA), debido a que en la médula se encuentran los centros de la micción que controlan el llenado y vaciado de la vejiga (1). La VHA se caracteriza por urgencia para ir al baño, con o sin incontinencia (pérdida de orina), usualmente acompañada con frecuencia urinaria durante el día y la noche. Así está definida por la Sociedad Internacional de Continencia (SIC) (2).
Esta entidad generada por el mal funcionamiento del músculo detrusor –saco muscular que almacena la orina y se contrae para vaciarse-, hace que el paciente pierda la voluntad para controlar su vejiga y presente algunos síntomas molestos como dolor al orinar, ardor y escozor. El paciente con VHA también puede sufrir otras alteraciones como disfunción sexual, depresión, infecciones urinarias, trastornos del sueño, miedo y ansiedad, lo cual le obliga a modificar su comportamiento ante las diversas situaciones de la vida diaria (2,3).
Para los pacientes con EM que sufren de VHA existen opciones de tratamiento como los medicamentos orales antimuscarínicos, que tienen comprobada eficacia, pero son costosos y deben ingerirse de por vida o durante mucho tiempo. Algunos de sus efectos secundarios son resequedad en la boca, irritación en los ojos y problemas gastrointestinales (4). Sin embargo una novedosa opción de tratamiento es la aplicación, directamente en la vejiga, de toxina Onabotulinum A, que ha demostrado mejorar significativamente la calidad de vida de los pacientes. Este tratamiento disminuye los episodios de incontinencia y presenta un excelente perfil de tolerabilidad. El efecto es rápido, surge a los 3-5 días después de la aplicación y puede permanecer hasta 8, 9 meses y hasta 1 año (4).
La Dra. Molina destaca que es importante que los pacientes mantengan el contacto con su neurólogo y urólogo. Es un trabajo en conjunto que garantiza el cumplimiento del tratamiento y su éxito para evitar las recurrencias. “En Venezuela contamos con los medicamentos tanto para la EM como para la VHA que ayudarán a todos los pacientes a tener una mejor calidad de vida y desarrollar sus actividades diarias normalmente”.
INFORMACIÓN ORIGINAL EXTRAÍDA DE: