L’epidemiologia de l’esclerosi múltiple (EM) ha canviat. Per cada home afectat hi ha tres dones. En cas d’embaràs, en el qual la pacient sol tenir protecció enfront dels brots o recaigudes, el tractament per la EM ha de posposar-se fins al cap del part. La epidemiología de la esclerosis múltiple (EM) ha cambiado. Por cada hombre afectado hay tres mujeres. En caso de embarazo, en el que la paciente suele tener protección frente a los brotes o recaídas, el tratamiento para la EM debe posponerse hasta después del parto.
Igual que ocorre en altres malalties autoinmunes, l’esclerosi múltiple (EM) és més freqüent en dones. “Abans la proporció era de dues dones per cada home, però en els últims 30 anys ens estem trobant que ja hi ha tres dones afectades per cada home”, ha explicat Mar Mendibe, neuròloga de l’Hospital Universitari de Creus, a Bilbao, en la LXIV Reunió Anual de l’Acadèmia Americana de Neurologia (AAN, en anglès), celebrada a Nova Orleans.
“En les pacients amb EM ens preocupa especialment el tema de la seguretat i eficàcia dels fàrmacs durant l’embaràs, la lactància i després del part. S’ha vist que el temps de l’embaràs és, en general, una època en la qual la malalta està protegida de brots i recaigudes. Si es produeix algun brot durant la gestació, principalment durant el segon i tercer trimestre, la pròpia malaltia ens està avisant que és molt agressiva. És poc freqüent i qualsevol d’aquests brots es pot tractar. Quan cal tenir precaució és en els tres mesos següents al part, on hi ha risc que augmenti l’activitat de la EM”, ha afirmat la neuròloga, fent un incís per aclarir que el pronòstic d’aquesta malaltia és independent del fet de tenir fills. La protecció durant l’embaràs respon a una qüestió hormonal: “Tant els estrògens com la progesterona tenen un efecte inmunomodulador”.
• Si la pacient està estable se li permet la lactància materna. Hem de sospesar els riscos i beneficis de retardar la volta al tractament
Avui dia, “afortunadament tenim fàrmacs que són eficaços i assegurances en aquest sentit. En concret, estem duent a terme un registre internacional de pacients amb EM remitent-recurrent tractades amb la teràpia oral fingolimod que durant el tractament han tingut algun embaràs. Ja portem més de cent embarassos. També seguim als nens nascuts al llarg d’un any”, ha detallat Mendibe. Planificar l’embaràs és essencial per a aquestes pacients. “Intentem que les dones estiguin estables durant almenys un any, és a dir, que no hagin tingut brots en aquest període. Se suspèn el tractament perquè la pacient compleixi la seva intenció de quedar-se embarassada i es torna a administrar la teràpia gens més donar a llum o al més aviat possible en cas de lactància. Gràcies al mecanisme d’acció reversible de fingolimod, no és necessari un període de rentat entre el cessament temporal del tractament i el moment de la concepció”.
Al voltant de l’anestèsia que s’administra en el part sobrevola un fals mite que suggereix que és perillosa per a la pacient, “cosa que no és certa”, ha dit la neuròloga de l’Hospital de Creus.
Quant a la lactància materna, hi ha un corrent, sobretot a Alemanya, que la promou, al·legant que pot tenir un efecte protector del risc de brots per a la mare amb EM. Segons Mendibe és una opinió que es pot tenir en compte, però, de moment, “és bàsic personalitzar què serà el més adequat en cada cas. Sospesem els riscos i beneficis de retardar la volta al tractament. Si la pacient està estable se li permet la lactància”.
Influeix el fàrmac en la fertilitat de la pacient? “En models experimentals i en aquest registre de malaltes s’ha vist que el medicament és segur”, ha apuntat Mendibe. En homes afectats per la EM fingolimod no es transmet als espermatozoides. Alguns fàrmacs antics sí que poden provocar esterilitat masculina, encara que aquest tipus de fàrmacs estan pràcticament en desús.
Certa predisposició
Mendibe ha aclarit que la EM no és hereditària, però sí pot existir certa predisposició genètica, ja que entre un 15 i un 20 per cent dels pacients poden tenir un familiar que també sofreix la patologia. És més freqüent en cosins que en germans, i la transmissió vertical de pares a fills és menys habitual. “Els 15 anys d’edat és un punt de cort important. Aquells pacients que han migrado d’una zona d’alta freqüència de EM abans dels 15 es porten amb si el risc; no obstant això, si l’individu es va després dels 15 adquireix el risc de la zona a la qual migra”.
Respecte a la interacció de les bovines -com la de la grip- amb els tractaments per EM, José M. Prieto, del Complex Universitari Hospital de Santiago de Compostel·la, ha explicat que “no estan indicades però tampoc contraindicadas, excepte les de virus vius, com la de la febre groga”.
Prieto ha conclòs dient que “el futur es planteja interessant, no només pels avanços en neuroimagen i genètica, sinó també per l’ampli arsenal terapèutic. Ens va a passar com a Vicente del Bosc, seleccionador de l’equip espanyol de futbol, que tindrem dificultats per triar a onze jugadors”.
INFORMACIÓ ORIGINAL EXTRETA DE:
TRADUÏT AUTOMÁTICAMENT PER:
http://www.softcatala.org/traductor
Al igual que ocurre en otras enfermedades autoinmunes, la esclerosis múltiple (EM) es más frecuente en mujeres. “Antes la proporción era de dos mujeres por cada varón, pero en los últimos 30 años nos estamos encontrando que ya hay tres mujeres afectadas por cada hombre”, ha explicado Mar Mendibe, neuróloga del Hospital Universitario de Cruces, en Bilbao, en la LXIV Reunión Anual de la Academia Americana de Neurología (AAN, en inglés), celebrada en Nueva Orleans.
“En las pacientes con EM nos preocupa especialmente el tema de la seguridad y eficacia de los fármacos durante el embarazo, la lactancia y tras el parto. Se ha visto que el tiempo del embarazo es, por lo general, una época en la que la enferma está protegida de brotes y recaídas. Si se produce algún brote durante la gestación, principalmente durante el segundo y tercer trimestre, la propia enfermedad nos está avisando de que es muy agresiva. Es poco frecuente y cualquiera de esos brotes se puede tratar. Cuando hay que tener precaución es en los tres meses siguientes al parto, donde hay riesgo de que aumente la actividad de la EM”, ha afirmado la neuróloga, haciendo un inciso para aclarar que el pronóstico de esta enfermedad es independiente del hecho de tener hijos. La protección durante el embarazo responde a una cuestión hormonal: “Tanto los estrógenos como la progesterona tienen un efecto inmunomodulador”.
- Si la paciente está estable se le permite la lactancia materna. Tenemos que sopesar los riesgos y beneficios de retrasar la vuelta al tratamiento
Hoy en día, “afortunadamente tenemos fármacos que son eficaces y seguros en este sentido. En concreto, estamos llevando a cabo un registro internacional de pacientes con EM remitente-recurrente tratadas con la terapia oral fingolimod que durante el tratamiento han tenido algún embarazo. Ya llevamos más de cien embarazos. También seguimos a los niños nacidos a lo largo de un año”, ha detallado Mendibe. Planificar el embarazo es esencial para estas pacientes. “Intentamos que las mujeres estén estables durante al menos un año, es decir, que no hayan tenido brotes en ese periodo. Se suspende el tratamiento para que la paciente cumpla su intención de quedarse embarazada y se vuelve a administrar la terapia nada más dar a luz o lo antes posible en caso de lactancia. Gracias al mecanismo de acción reversible de fingolimod, no es necesario un periodo de lavado entre el cese temporal del tratamiento y el momento de la concepción”.
Alrededor de la anestesia que se administra en el parto sobrevuela un falso mito que sugiere que es peligrosa para la paciente, “cosa que no es cierta”, ha dicho la neuróloga del Hospital de Cruces.
En cuanto a la lactancia materna, hay una corriente, sobre todo en Alemania, que la promueve, alegando que puede tener un efecto protector del riesgo de brotes para la madre con EM. Según Mendibe es una opinión que se puede tener en cuenta, pero, de momento, “es básico personalizar qué será lo más adecuado en cada caso. Sopesamos los riesgos y beneficios de retrasar la vuelta al tratamiento. Si la paciente está estable se le permite la lactancia”.
¿Influye el fármaco en la fertilidad de la paciente?
“En modelos experimentales y en este registro de enfermas se ha visto que el medicamento es seguro”, ha apuntado Mendibe. En varones afectados por la EM fingolimod no se transmite a los espermatozoides. Algunos fármacos antiguos sí que pueden provocar esterilidad masculina, aunque este tipo de fármacos están prácticamente en desuso.
Cierta predisposición
Mendibe ha aclarado que la EM no es hereditaria, pero sí puede existir cierta predisposición genética, ya que entre un 15 y un 20 por ciento de los pacientes pueden tener un familiar que también sufre la patología. Es más frecuente en primos que en hermanos, y la transmisión vertical de padres a hijos es menos habitual. “Los 15 años de edad es un punto de corte importante. Aquellos pacientes que han migrado de una zona de alta frecuencia de EM antes de los 15 se llevan consigo el riesgo; sin embargo, si el individuo se va después de los 15 adquiere el riesgo de la zona a la que migra”.
Respecto a la interacción de las vacunas -como la de la gripe- con los tratamientos para EM, José M. Prieto, del Complejo Universitario Hospital de Santiago de Compostela, ha explicado que “no están indicadas pero tampoco contraindicadas, salvo las de virus vivos, como la de la fiebre amarilla”.
Prieto ha concluido diciendo que “el futuro se plantea interesante, no sólo por los avances en neuroimagen y genética, sino también por el amplio arsenal terapéutico. Nos va a pasar como a Vicente del Bosque, seleccionador del equipo español de fútbol, que tendremos dificultades para elegir a once jugadores”.
INFORMACIÓN ORIGINAL EXTRAÍDA DE: