Aquell dia de juliol de 2005 va començar com un altre qualsevol. Una jornada més que sumar a la rutina. L’únic diferent que va notar Íñigo, que no oblida la data, va ser un lleuger formigueig a la cama esquerra.  Aquel día de julio de 2005 empezó como otro cualquiera. Una jornada más que sumar a la rutina. Lo único distinto que notó Íñigo, que no olvida la fecha, fue un ligero hormigueo en su pierna izquierda.

Com portava uns mesos amb molèsties, no li va donar massa importància i va seguir amb el seu dia. Però el formigueig va ser convertint-se en adormiment, i, al cap d’unes hores, en una pèrdua de sensibilitat que el va obligar a anar a Urgències.

Íñigo llavors no ho sabia, però acabava de començar la setmana més dura de la seva vida . Set dies que aquest bilbaí recorda com un autèntic malson. “De sobte em vaig veure en una cadira de rodes. Vaig anar perdent la mobilitat progressivament, fins quedar pràcticament paralitzat”, recorda.

Afortunadament, amb el diagnòstic-esclerosi múltiple-també van venir els tractaments. I les conseqüències del gran brot que havia patit van ser remetent, fins al punt que, avui, tot i que encara pateix seqüeles, porta una vida bastant normal . “Fins puc conduir”, exemplifica.

Discapacitat en joves

Com Íñigo, altres 46.000 persones pateixen esclerosi múltiple al nostre país . La malaltia és, després dels accidents de trànsit, la segona causa de discapacitat en persones joves, tot i que no tots els casos són com el del basc.

“Una progressió tan ràpida no és el més freqüent, encara que l’esclerosi múltiple és molt variable, té mil cares”, assenyala Ester Moral Torres, coordinadora del grup d’estudi de malalties desmilinizantes de la Societat Espanyola de Neurologia.

Aquesta malaltia neurològica, que afecta el cervell, l’encèfal i la medul · la espinal , fa que la mielina, la substància que recobreix les fibres nervioses, es malmeti, el que interfereix en la capacitat dels nervis per conduir les ordres del cervell.

Segons aquesta especialista, els primers signes del trastorn solen ser alteracions en la sensibilitat, problemes visuals, pèrdues de força … “Per exemple, una visió borrosa que persisteix diversos dies ha de ser motiu de consulta”, adverteix aquesta especialista, que recorda que una detecció primerenca és, en la gran majoria dels casos, sinònim de bona evolució.

“Un diagnòstic a temps i un tractament pot fer que el pacient amb esclerosi múltiple tingui una bona qualitat de vida a llarg termini”, assenyala.

Tot i que la progressió de la malaltia encara no es pot predir, recorda Moral, “l’esclerosi múltiple és una de les malalties neurològiques on més s’ha avançat en els últims anys , tant pel que fa al seu diagnòstic com en els seus tractaments “.

I els propers anys seguiran portant bones notícies, afegeix. “No hi ha cura, però cada vegada hi ha més tractaments que són molt eficaços . I en els pròxims dos anys veurem encara més avenços dels que podran beneficiar els pacients “.

Íñigo confia que aquests avenços arribin aviat i també l’ajudin a mitigar els forts dolors que segueix produint la malaltia. “La investigació és clau. Per lluitar contra l’esclerosi múltiple són fonamentals dues coses, que se segueixi investigant i que s’insisteixi en la detecció precoç”, apunta.

INFORMACIÓ ORIGINAL EXTRETA DE

http://www.elmundo.es/elmundosalud/2012/12/17/neurociencia/1355772360.html

 

TRADUÏT AUTOMÀTICAMENT PER:
LA BARRA DE GOOGLE

Como llevaba unos meses con molestias, no le dio demasiada importancia y siguió con su día. Pero el hormigueo fue convirtiéndose en adormecimiento, y, al cabo de unas horas, en una pérdida de sensibilidad que le obligó a ir a Urgencias.

Íñigo entonces no lo sabía, pero acababa de empezar la semana más dura de su vida. Siete días que este bilbaíno recuerda como una auténtica pesadilla. “De repente me ví en una silla de ruedas. Fui perdiéndo la movilidad progresivamente, hasta quedarme prácticamente paralizado”, recuerda.

Afortunadamente, con el diagnóstico -esclerosis múltiple- también vinieron los tratamientos. Y las consecuencias del gran brote que había sufrido fueron remitiendo, hasta el punto de que, hoy, aunque aún padece secuelas, lleva una vida bastante normal. “Hasta puedo conducir”, ejemplifica.

Discapacidad en jóvenes

Como Íñigo, otras 46.000 personas padecen esclerosis múltiple en nuestro país. La enfermedad es, tras los accidentes de tráfico, la segunda causa de discapacidad en personas jóvenes, aunque no todos los casos son como el del vasco.

“Una progresión tan rápida no es lo más frecuente, aunque la esclerosis múltiple es muy variable, tiene mil caras”, señala Ester Moral Torres, coordinadora del grupo de estudio de enfermedades desmilinizantes de la Sociedad Española de Neurología.

Esta enfermedad neurológica, que afecta al cerebro, el encéfalo y la médula espinal, hace que la mielina, la sustancia que recubre las fibras nerviosas, resulte dañada, lo que interfiere en la capacidad de los nervios para conducir las órdenes del cerebro.

Según esta especialista, los primeros signos del trastorno suelen ser alteraciones en la sensibilidad, problemas visuales, pérdidas de fuerza… “Por ejemplo, una visión borrosa que persiste varios días debe ser motivo de consulta”, advierte esta especialista, quien recuerda que una detección temprana es, en la gran mayoría de los casos, sinónimo de buena evolución.

“Un diagnóstico a tiempo y un tratamiento puede hacer que el paciente con esclerosis múltiple tenga una buena calidad de vida a largo plazo”, señala.

A pesar de que la progresión de la enfermedad aún no se puede predecir, recuerda Moral, “la esclerosis múltiple es una de las enfermedades neurológicas donde más se ha avanzado en los últimos años, tanto en cuanto a su diagnóstico como en sus tratamientos”.

Y los próximos años seguirán trayendo buenas noticias, añade. “No hay cura, pero cada vez hay más tratamientos que son muy eficaces. Y en los próximos dos años veremos aún más avances de los que podrán beneficiarse los pacientes”.

Íñigo confía en que esos avances lleguen pronto y también le ayuden a mitigar los fuertes dolores que sigue produciéndole la enfermedad. “La investigación es clave. Para luchar contra la esclerosis múltiple son fundamentales dos cosas, que se siga investigando y que se insista en la detección precoz”, apunta.

INFORMACIÓN ORIGINAL EXTRAÍDA DE:

http://www.elmundo.es/elmundosalud/2012/12/17/neurociencia/1355772360.html

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Skip to content